Simultànies amb en Viktor Kortchnoi

El passat 22 d'agost i organitzat pel club d'escacs Banyoles es van jugar unes simultànies amb en Viktor Kortchnoi.

He d'agrair al club d'escacs Banyoles la possibilitat que ens va donar de poder jugar amb en Viktor Kortchnoi. Malgrat pagar 60 euros per poder jugar, va valer la pena. A més, vaig tornar a casa amb el tauler en el que vaig jugar signat per en Kortchnoi, la planilla (també signada per en Kortchnoi i que un dia d'aquests quedarà emmarcada) i les peces amb les que vaig guanyar (privilegi que només se'ns va concedir a les 3 persones que vam aconseguir la victòria).

No tenia intenció de posar la partida, però ja que dues persones m'ho van demanar, la posaré. De fet, aquestes dues persones són gairebé les que van començar a donar vida a aquest blog quan feia un munt de temps que jo estava escrivint aquí i només hi entrava jo i de tant en tant algú altre. Així que si em demanen que posi la partida, jo la poso.

Les fotos que surten aquí són de l'Albert Badosa, que es va passar el matí fent-nos fotos i vídeos i que després, molt amablement, ens va passar un cd amb les fotos i els vídeos, que quedarà guardat molt a prop de la planilla, el tauler i tota la resta. "El santuari d'en Kortchnoi", que em va dir un company de club.

Anem per la partida. Una altra de les coses amb les que ens va obsequiar el club d'escacs Banyoles va ser amb un foli, on a la part de baix hi havia el següent:

Abans de començar la partida estava sense el resultat, és clar, i servia perquè en Kortchnoi sabés amb qui jugava. Un cop acabada la partida, el foli tenia l'espai suficient a dalt per posar-hi la planilla (que es pot trobar escanejada al final del post) i que, òbviament, serà part del que s'emmarqui un dia d'aquests.

1. d4

Algú m'havia suggerit que no jugués una francesa, perquè en Kortchnoi n'és un especialista. Jo estava segura de jugar una francesa en cas de que ell em sortís d'e4. Què hauria de jugar, sinó? Si no m'equivoco, i després d'un temps en què a 1. e4 contestava e5, porto uns 15 anys jugant la francesa. No sé jugar res més. Per què hauria de canviar? Sí, ja sé que en Kortchnoi l'ha jugat molts més anys que jo, però no era qüestió de canviar d'obertura així perquè sí. Si m'ha de massacrar, almenys que n'aprengui alguna cosa i no faci el mateix en una partida de campionat.

Així que la resposta a d4 estava cantada. Si s'atreveix, perfecte :-)

1. ... e6
2. e4 d5
3. Cc3 dxe4
4. Cxe4 Cd7
5. Cf3 Cgf6

Si no m'equivoco, aquesta foto està feta just en aquest moment de la partida.

6. Cxf6+ Cxf6
7. c3 Ae7
8. Ae3 0-0
9. Ad3 b6
10. Dc2 Ab7
11. Ce5 c5
12. 0-0-0 Dc7
13. f4 Tfd8
14. The1 cxd4
15. Axd4 Ac5
16. Axc5 Dxc5
17. g4

He de reconèixer que, arribat aquest punt, em pensava que em faria algun mat d'aquells ràpids i vaig començar a mirar al meu voltant, a veure si acabava alguna partida, que no volia ser la primera a perdre (visca l'optimisme!) La cosa no té massa bona pinta i sembla que g6 és obligada.

17. ... g6
18. f5

Malgrat que em feia por que em sacrifiqués el cavall a f7, aquí em vaig decidir per Td5. Si no sacrificava a f7, li treia el cavall del mig. I si sacrificava... doncs també. Tot i que no les tenia pas totes.

18. ... Td5
19. Cxf7

Un cop perpretat el sacrifici, sembla que me l'he de menjar. I que passi el que hagi de passar.

19. ... Rxf7

Seguia pensant que em mataria ràpid. Pensava que em menjaria el peó d'e6 o el de g6 i el meu rei es quedaria del tot desprotegit. Però em va sorprendre:

20. g5

Aquí vaig pensar a marxar amb el cavall. Però, on podia anar? No m'agradava cap quadre. Així que vaig pensar que tenia peça de més, així que li podia tornar tranquil.lament una peça. A sobre, em quedava amb peó de més. Així que em vaig decidir: em quedo amb peó de més i el rei una mica desprotegit, però si aconsegueixo parar l'atac que em pugui fer, un peó sempre serà un peó.

20. ... exf5
21. gxf6 Rxf6
22. Dd2 Tad8
23. Dh6

Em fa aquesta jugada i el primer que penso és: "No pot ser que s'hagi deixat l'àlfil". I, efectivament, aquest àlfil no me'l puc menjar. A 23. ... Txd3 24. Txd3 Txd3 25. Dh4+. A Rg7 segueix Te7+ i a Rf7, segueix Dh7+. Així que s'ha de defensar el peó d'h7 i la casella e7. No tinc gaires opcions.

23. ... T5d7
24. Dh4+ Rg7
25. Te6

Altre cop no em puc menjar l'àlfil de d3 per Te7+. Per no tenir problemes, em va semblar que el més sensat era defensar la casella f6 i preveient el seu Tde1, em va semblar que ho podria fer fàcilment amb Tf8 i llavors tencar-me en banda portant la torre a f7. I així ho vaig fer:

25. ... Tf8
26. Tde1 Tff7
27. Ac2

Un cop he aconseguit parar l'atac, ara el que cal és canviar peces, que per alguna cosa tinc peó de més. El primer que vull canviar és la dama, no fos cas que encara revifés l'atac. Així que ho intento amb la maniobra Ad5-Dc4.

27. ... Ad5
28. T6e5 Dc4
29. Dxc4 Axc4
30. b3 Ad3

Arribat a aquest moment, jo li jugo Ad3 i em diu alguna cosa. Jo no l'entenc. De cop, veig que el meu tauler s'omple de gent que ve a mirar què ha passat. I pel que diu la gent, dedueixo que ha abandonat. Intento escriure la jugada i el boli em falla. Una estona més tard algú em diu que em va dir "usted gana". Ja podria ser, ja, però jo no me'n vaig enterar.

A la següent volta va signar la planilla (fins que no va signar jo no m'acabava de creure que hagués abandonat). I això és tot.


I, ja per acabar, la planilla. En ella s'hi pot observar la meva fabulosa lletra :-) També s'hi pot observar com la última jugada està feta amb un pols lleugerament més tremolós. Si a algú li interessa, clicant sobre ella, es veu la foto amb més ressolució.

Clicant aquí es pot trobar una altra versió del que van ser les simultànies, amb tros d'una altra partida.