diumenge, 30 de gener del 2005

El retorn de la Judit

La Judit Polgar no va jugar cap partida de competició durant l'any 2004. La raó? Doncs va ser mare i es va prendre un any sabàtic per dedicar-se al seu/va fill/a. Ara ha tornat. Hi havia certs dubtes sobre si aquest temps d'inactivitat l'hauria afectada o no, però ha demostrat que està tan en forma com quan ho va deixar.



Ha obtingut una meritòria cinquena posició en el torneig de Corus 2005, tot i sortir amb el número vuit del rànquing. Va començar el torneig amb una victòria davant Peter Svidler que semblava voler dir "aquí estic jo, he tornat, no us oblideu de mi, perquè continuo tan en forma com sempre". A destacar també la seva victòria davant d'en Topalov.

dissabte, 29 de gener del 2005

Calendari de sobretaula

Sé que vaig tard, però m'ha semblat interessant. Jo ja me l'he construït, i queda molt maco.

Es tracta d'un calendari de sobretaula que és un dodecaedre. A cada cara del dodecaedre hi ha un mes.

Des d'aquesta pàgina es pot descarregar el calendari. Es pot escollir entre el dodecaedre regular que tots coneixem (les cares són pentàgons) o un dodecaedre en el que les cares són rombes. A part d'això, es pot escollir el llenguatge del calendari (i sí, el català és un dels llenguatges possibles!)

dissabte, 22 de gener del 2005

Els "escacs" maies

Abans de començar, diré que no m'agrada el nom d'"escacs" per aquest joc. És una cosa diferent del que passava amb els escacs gòtics, on el joc és una varietat dels escacs que s'assembla molt als escacs. En aquest cas, sembla que hagin volgut posar-hi el nom d'escacs per cridar l'atenció de tota la comunitat escaquística. Tot i així, podria ser un interessant joc de taula per la gent que ens agraden aquestes coses.

Els escacs maies (a qui els creadors en diuen "el joc dels déus", potser exageren una mica) es juguen sobre un tauler en forma de rombe com el de la figura següent:



Tal com està posat el tauler (els triangles negres "apunten" cap a baix), el tauler està situat des del punt de vista de les blanques.

En el tauler hi ha caselles especials, els temples del Sol i de la Lluna. En el tauler del gràfic, els dos tipus de temple estan senyalats amb un símbol circular a dintre: els temples de la Lluna són els triangles que estan prop del centre (i que tenen la rodoneta a dins en el gràfic), mentre que els temples del Sol estan a les puntes del tauler. També hi ha unes zones prohibides, que són les tres primeres files de triangles de cada banda (en el gràfic hi ha una línia més gruixuda que separa les zones prohibides).

Un cop conegut el tauler, anem a conèixer com es mouen les diferents peces. Val a dir que a la pàgina consultada les explicacions no són massa clares: només diu que les peces es desplacen girant sobre les seves arestes, però no queda massa clar com són les peces. Suposo que si en volen fer propaganda, haurien de ser una mica més explícits, o la gent que hi estigui interessada es cansarà de les males explicacions i se n'anirà a fer alguna altra cosa.

El líder: ja que ells fan la comparació amb els escacs, direm que el líder seria l'equivalent del rei en els escacs. L'objectiu del joc és capturar al rei contrari (la captura és igual que en el joc dels escacs). Si es captura el líder de l'altre jugador, es guanya la partida, tot i que no és la única forma de guanyar: es pot guanyar arribant als temples del Sol o de la Lluna o mitjançant una jugada que es diu Mak Chahal. El líder d'un jugador és l'únic que pot entrar a la zona prohibida. El líder es desplaça només una casella de cada vegada: pot anar a cada un dels triangles adjacents al triangle en el que està. El líder és una peça rodona i es desplaça lliscant.

El capità: el capità es mou de la mateixa forma que el líder, però com que té una forma diferent que el líder (és un tetraedre), en comptes de lliscar a través del tauler, gira al voltant d'una de les seves arestes. A la pràctica és el mateix: només es pot moure a qualsevol dels triangles adjacents a la casella on està.

El guardià: es desplaça com el capità, però segons el dibuix sembla ser una peça una mica més gran. No és un tetraedre com el capità, però pel dibuix no sabria dir què és. Tot i així, només es pot moure fins als triangles adjacents al que està ara (cosa que és el que fa el líder i el capità, no?)

Hi ha dues peces més, la d'atac i la de defensa, que també es mouen sobre les arestes.

Total, que no dubto que és un joc molt interessant, però jo em tenco de banda fins que no vegi algun lloc on les coses estiguin una mica millor explicades. En algun lloc he vist que es fan 3 moviments per torn i que les peces no es mengen, només s'obstrueixen. Suposo que el fet de ser un joc amb un gran component tridimensional fa que sigui difícil d'explicar, però trobo que hi podrien haver posat més ganes (bé, i jo també...)

diumenge, 16 de gener del 2005

Deep Impact

Deep Impact és un projecte de la NASA que va ser llançat fa 4 dies. Durant aquest any , per bé o per mal, suposo que en tornaré a parlar (espero que per bé).

El Deep Impact és un satèl.lit que el proper 4 de juliol (ai, aquests americans, sempre tan simbòlics...) ha d'impactar contra el cometa Tempel 1.

El Deep Impact consta de dues parts: un satèl.lit i un objecte que serà el que impactarà contra el cometa. Quan impacti contra el cometa, s'espera que el cràter que es formi sigui de la mida d'un camp de futbol. Degut a l'impacte, s'espera que es desprenguin gel i pols del cometa.

Mentre es produeixi l'impacte, el satèl.lit observarà els efectes de la col.lisió, que també serà observada pel Hubble, l'Spitzer i el Chandra.

dissabte, 15 de gener del 2005

La sonda Huygens

Vaig tard, ho sé. Tot el que diré ara ja s'haurà escrit un munt de cops a molts de llocs. Però m'és igual.

Comencem pel nom, Huygens. Per què li van donar? Doncs per un matemàtic que es deia Christiaan Huygens. Per saber qui era, sempre va bé mirar la pàgina d'història de les matemàtiques de la universitat de St Andrews, a Escòcia. Allà sempre s'hi troben bones biografies de matemàtics i científics en general. La pàgina que correspon a Huygens és aquesta. Huygens donaria per més d'un post, potser algun dia em poso a mirar-me què va fer amb més detall, però el que aquí interessa és per què van posar el nom de Huygens a una sonda que havia d'aterrar a Tità. Doncs perquè Huygens va ser el que va descobrir els anells de Saturn, però sobretot, perquè va ser el descubridor de Tità.

La sonda Huygens ha estat els últims 7 anys volant amb la Cassini (el llançament va ser el 15 d'octubre del 1997) i finalment ha arribat al seu destí. No fa massa, ja vaig penjar una foto de Saturn i Mimas presa per la Cassini. Hi ha molta informació sobre Saturn, la Cassini i la Huygens a la web de la NASA o la de la ESA.

Avui tothom en parla perquè ahir la Huygens va descendre sobre Tità per estudiar-ne la composició. Ara la sonda Huygens continuarà enviant dades sobre Tità per poder-les estudiar, mentre que la Cassini seguirà donant voltes fins al 2008, mentre estudia els anells de Saturn i segueix prenent imatges dels satèl.lits de Saturn.

Hoffman-Petroff, Varsovia, 1944

Fa poc vaig descobrir aquesta partida, i em va agradar tant, que he decidit posar-la aquí. El més maco? Doncs un enroc inesperat, amb sacrifici de dama inclós.

La partida comença amb una italiana:

1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.e5 Ce4 7.Ad5 Cxf2 8.Rxf2 dxc3+ 9.Rg3 cxb2 10.Axb2 Ce7

Les blanques tenen peça per 3 peons i el rei una mica fora de lloc. El més sensat potser seria desenvolupar el cavall amb 11. Cc3. Però es van enlluernar per una combinació:

11.Cg5? Cxd5 12.Cxf7



En aquesta posició, el blanc confiava en 12. ... Rxf7? 13. Dxd5 i 14. Dxc5. Però les negres troben una jugada genial: 12. ... 0-0!!. I aquí la única opció per les blanques és acceptar el sacrifici de dama, 13.Cxd8, ja que 13. Dxd5 Txf7 14. Dxc5 Dg5+ porta al mat en poques jugades. Però després de 13.Cxd8, el mat és inevitable. El Fritz anuncia un mat en 14 jugades.

13. ... Af2+ 14. Rh3 (14.Rg4 Tf4+ 15. Rh3 Th4++ o 15. Rh5 Th4+ 16. Rg5 h6+ 17. Rg6/f5 Ce7++ o bé la mateixa variant canviant l'ordre de les jugades 15 i 16). 14. ... d6+ 15. e6 (Dg4 o g4 duen al mat després de Cf4, i Ce6 només retrassa el final una jugada). 15. ... Cf4+ 16. Rg4 Cxe6 I les blanques no tenen forma d'assegurar la posició del seu rei. 17.Cxe6 Axe6+ 18. Rg5 Tf5+ 19.Rg4 h5+ 20. Rh3 Tf3++.

dimecres, 12 de gener del 2005

Més sobre Sedna

Fa poc temps, es va començar a parlar de Sedna, un nou objecte que els astrònoms havien descobert i que es va considerar el desè planeta del Sistema Solar. Durant molt de temps, no es va tornar a sentir parlar sobre Sedna. O almenys jo no ho vaig sentir. Però ara ha sortit una nova notícia.

Segons sembla, Sedna es va formar en una òrbita situada més lluny del Sol que l'òrbita de Plutó i aleshores hauria estat atret cap a una òrbita més propera al Sol degut a la gravetat de Júpiter i Saturn. Si la hipòtesis fos correcta, la zona de formació planetària del Sistema Solar seria molt més extensa del que es pensava fins ara, i podria ser que hi haguessin altres "objectes" com Sedna, el que significaria més "planetes" al voltant del Sol.

dimarts, 11 de gener del 2005

Col·lisió planetària

Avui toca imatge espectacular:



La imatge no és "real", o almenys no és una fotografia.

La notícia és que l'Spitzer Space Telescope ha trobat un anell de pols orbitant a prop de Vega. Els científics creuen que aquest núvol ha estat format per una col.lisió d'objectes que creuen que poden ser de la mida de Plutó, fins a uns 2000 Km de diàmetre.

Més informació a universe today.

dilluns, 10 de gener del 2005

Escacs gòtics (3)

Fa un temps em vaig interessar pels escacs gòtics. Però els vaig abandonar una miqueta. Ara he vist que han fet un campionat d'escacs gòtics entre programes informàtics que es dediquen a això. Els de chessville, que sembla que també els agrada el tema dels escacs gòtics, n'han fet tot un article bastant complert.

El meu principal problema en aquests moments és que per interessar-m'hi una mica més, necessitaria un tauler de 8x10 per mirar les partides que hi ha a l'article de chessville. Però no el tinc. Ni crec que m'interessi tenir-lo. Amb els escacs normals ja en tinc prou. Però segur que hi ha bones partides per qui tingui un tauler 8x10 (algú en té algun?) Tot i així, al final hi ha diagrames interessants (B, no em refereixo a la foto on hi ha l'inventor dels escacs gòtics davant d'una pantalla, que ens coneixem!!!)

diumenge, 9 de gener del 2005

Quants arbres queden?

Últimament això s'ha convertit en un concurs de problemes... però tampoc sabia què hi posaria quan vaig començar. I aquest problema m'ha agradat molt...

Dos matemàtics contemplaven la devastació produida per l'huracà Joan al parc nacional Victòria.

- Podria haver estat pitjor - va dir un d'ells. - S'han perdut menys d'un terç dels arbres que hi havia.

- Sí. De fet, si multipliques per 10 el número format per les dues últimes xifres del número d'arbres que hi havia abans i el sumes al número obtingut d'esborrar aquestes dues últimes xifres d'aquest número, obtens el nombre d'arbres que hi ha ara.

- I si prens el número d'arbres que s'han perdut i inverteixes l'ordre de les seves dues últimes xifres i afegeixes un 0 just davant d'aquestes dues xifres, aleshores obtens el número d'arbres que hi havia abans més el número d'arbres que hi ha ara.

Quants arbres queden al parc?




La solució, com sempre, com a comentari. No sé si avui o algun altre dia...

divendres, 7 de gener del 2005

Quina és la posició?

Ens trobem en una posició en la que les negres acaben de matar l'últim peó blanc i ara la única peça blanca que resta sobre el tauler és el rei, que està situat en algun lloc de la columna e. El rei negre està en escac de dues peces negres: un alfil i una torre, que està situada a la mateixa fila que l'alfil que està fent escac al rei blanc. El negre, a part de l'alfil i la torre que estan fent escac al rei blanc, només té el rei, que està situat en el quadre que hi ha entre la torre i l'alfil, i un altre peó, que de moment no se sap on està.

Amb aquestes explicacions, es pot trobar la posició. A part de la posició, es demana:

- Quin ha estat l'últim moviment negre?
- I quin l'últim moviment blanc abans d'aquest?

* Encara que no ho sembli, resoldre aquestes dues preguntes troba la solució a quina és la posició.

La solució? El problema l'he tret de chess problem curiosa. Així que es pot anar a la pàgina a trobar la solució. O potser la posaré com a comentari si en tinc ganes.