Aquest joc sembla un pac man normal, quan hi entres. Però... és un pac man normal?
Cada cop que et menges un ?, apareix una operació més o menys complicada. Només et pots menjar el fantasma que té el número de l'operació. Si te'l menges, continues jugant. Si te'n menges un altre... mors.
La idea, és clar, és menjar-se tots els fantasmes per passar al següent nivell.
La dificultat està en dos qüestions: la primera, fer les operacions amb prou rapidesa mentre et mous. I la segona, no quedar-te tancat en cap laberint, que és molt fàcil que passi.
Un cop acabat, pots enviar la teva puntuació a un amic... o a un professor!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jocs. Mostrar tots els missatges
diumenge, 24 de maig del 2009
divendres, 1 de maig del 2009
Quadrat màgic o puzzle?
Un joc que no és tan senzill com sembla...
Es tracta de fer un quadrat màgic. De quadrats màgics n'hi ha molts. On és la dificultat?
Doncs que els quadres són peces de puzzle. Peces que han d'encaixar. I, és clar, comences a fer el quadrat i quan has de posar un 2... ai! El 2 no funciona, perquè resulta que no encaixa bé!!!
Per passar una estoneta entretinguda :-D
Es tracta de fer un quadrat màgic. De quadrats màgics n'hi ha molts. On és la dificultat?
Doncs que els quadres són peces de puzzle. Peces que han d'encaixar. I, és clar, comences a fer el quadrat i quan has de posar un 2... ai! El 2 no funciona, perquè resulta que no encaixa bé!!!
Per passar una estoneta entretinguda :-D
dissabte, 9 d’agost del 2008
Kwec Kwec!
Avui porto un altre joc, el Duck. És un joc senzillet, amb uns ànecs que van apareixent per la pantalla, i no et diuen què has de fer. Tu ho has d'endevinar.
Són 25 nivells, que es fan en uns 10 minutets com a molt.
L'últim nivell, el 25, és un tres en ratlla. Em pensava que no seria capaç de guanyar-lo, però l'he acabat enganyant :-) És clar que s'ha deixat... només cal trobar l'estratègia del tres en ratlla que s'oblida!
És molt senzill, però per passar una estoneta...
Són 25 nivells, que es fan en uns 10 minutets com a molt.
L'últim nivell, el 25, és un tres en ratlla. Em pensava que no seria capaç de guanyar-lo, però l'he acabat enganyant :-) És clar que s'ha deixat... només cal trobar l'estratègia del tres en ratlla que s'oblida!
És molt senzill, però per passar una estoneta...
diumenge, 27 de juliol del 2008
Chronotron
Chronotron és un joc molt interessant :-)
Tu ets un robot, que has d'aconseguir arribar a una certa caixa, que està per la pantalla. Per fer això, has de fer servir la màquina del temps.
Pots entrar tants cops com vulguis a la mateixa pantalla, i els teus previs jo poden fer el que vulguin per facilitar-te el camí. Només has d'anar amb compte amb una cosa: no pots crear paradoxes temporals! Si el teu primer jo podia saltar a un lloc, després d'haver passat el teu jo n, també ha de poder. Si no pot, entres en una paradoxa.
Els primers nivells són senzillets. Jo m'acabo d'encallar al nivell 30. Alguna idea? :-D
En qualsevol cas, és una bona idea per un joc.
Tu ets un robot, que has d'aconseguir arribar a una certa caixa, que està per la pantalla. Per fer això, has de fer servir la màquina del temps.
Pots entrar tants cops com vulguis a la mateixa pantalla, i els teus previs jo poden fer el que vulguin per facilitar-te el camí. Només has d'anar amb compte amb una cosa: no pots crear paradoxes temporals! Si el teu primer jo podia saltar a un lloc, després d'haver passat el teu jo n, també ha de poder. Si no pot, entres en una paradoxa.
Els primers nivells són senzillets. Jo m'acabo d'encallar al nivell 30. Alguna idea? :-D
En qualsevol cas, és una bona idea per un joc.
divendres, 30 de maig del 2008
Planarity
Un graf pla és un graf que es pot dibuixar sense que hi hagi cap parell d'arestes que es creuin.
Què passa quan algú sap això i li agrada fer jocs?
Doncs que apareix planarity, un joc on apareix un graf que conté més o menys vèrtexs depenent del nivell, que en principi és pla, i s'han de col.locar els vèrtexs de forma que se'n tingui una representació plana (vaja, que s'han de col.locar els vèrtexs de forma que no es creuin dues arestes).
Si algú aconsegueix passar del nivell 7 o 8, que avisi! Jo no tinc prou paciència...
Jeje... Nivell 9 completat!!!
I el 10 també :-) (i ja paro... que encara seré capaç de fer l'11...)
Què passa quan algú sap això i li agrada fer jocs?
Doncs que apareix planarity, un joc on apareix un graf que conté més o menys vèrtexs depenent del nivell, que en principi és pla, i s'han de col.locar els vèrtexs de forma que se'n tingui una representació plana (vaja, que s'han de col.locar els vèrtexs de forma que no es creuin dues arestes).
Si algú aconsegueix passar del nivell 7 o 8, que avisi! Jo no tinc prou paciència...
Jeje... Nivell 9 completat!!!
I el 10 també :-) (i ja paro... que encara seré capaç de fer l'11...)
dilluns, 31 de desembre del 2007
Sudoku de sudokus
Es podria dir el rei dels Sudokus?
Aquí es pot trobar un Sudoku molt especial: hi ha 9 sudokus, posats en una quadrícula de 3x3 sudokus. Tots ells són independents, excepte per...
Excepte perquè el requadre del mig de cada sudoku (en blau a la imatge) forma un altre sudoku.
I, per acabar-ho d'arreglar, el sudoku blau (per dir-ho d'alguna manera) no té cap número.
Algú s'atreveix?
(El de l'enllaç està classificat de very hard. N'hi ha d'altres a l'arxiu classificats com a més senzills).
Aquí es pot trobar un Sudoku molt especial: hi ha 9 sudokus, posats en una quadrícula de 3x3 sudokus. Tots ells són independents, excepte per...
Excepte perquè el requadre del mig de cada sudoku (en blau a la imatge) forma un altre sudoku.
I, per acabar-ho d'arreglar, el sudoku blau (per dir-ho d'alguna manera) no té cap número.
Algú s'atreveix?
(El de l'enllaç està classificat de very hard. N'hi ha d'altres a l'arxiu classificats com a més senzills).
dissabte, 1 de desembre del 2007
Atrapa el gat!
Un tauler, un gat que corre, i algú que va tapant forats.
A cada torn, el jugador pot tapar un forat (que queda d'aquest verd fosc, o no sabria dir de quin color).
A cada torn, el gat es pot moure un forat, en horitzontal o diagonal.
El jugador ha d'intentar atrapar el gat.
El gat ha d'intentar escapar-se per qualsevol de les bandes.
Potser no és tan fàcil com sembla...
Atrapa el gat!
dissabte, 21 d’abril del 2007
Hexa-Trex
Hexa-Trex és un joc bastant entretingut: consta d'unes quantes cel.les, en forma d'hexàgons, on hi ha números o símbols d'operacions. L'objectiu del joc és molt senzill: crear un camí a través de les cel.les, de forma que l'operació que s'obtingui sigui correcta. Per fer-ho, s'ha de passar per totes les cel.les, però es pot passar més d'un cop per una mateixa cel.la, si es vol, sempre que no es torni enrere.
En surt un cada dia. N'hi ha de 3 nivells: el senzill, que és apropiat per als nens, perquè practiquin; el mitjà, que és això, mitjà; i el difícil, que pot arribar-ho a ser bastant.
En surt un cada dia. N'hi ha de 3 nivells: el senzill, que és apropiat per als nens, perquè practiquin; el mitjà, que és això, mitjà; i el difícil, que pot arribar-ho a ser bastant.
dijous, 28 de juliol del 2005
Sudoku
No sé què té aquest joc, però cada cop que en veig un, no puc resistir la temptació de resoldre'l. El joc és fàcil: es tracta d'un quadrat 9x9 com el següent
El joc consisteix en omplir aquest quadrat amb números de l'1 al 9, de forma que a cada fila, columna o a cada quadradet 3x3 dels que estan marcats, hi hagi tots els números de l'1 al 9 (i, per tant, cap de repetit).
Amb una mica de paciència, es poden resoldre fàcilment. Quan li agafes la pràctica, pots arribar a resoldre'ls molt ràpidament.
L'exemple està tret de la pàgina de sudoku i si no hi ha prou paciència com per resoldre'l, clicant a la imatge, s'obté la solució.
En aquesta pàgina expliquen alguns "trucs" per resoldre el sudoku amb més rapidesa, però tampoc diuen res que els que n'hem resolt uns quants no haguem descobert ja per nosaltres mateixos. I la gràcia, al cap i a la fi, està en resoldre-ho un mateix i no anar a buscar la solució.
Fins i tot hi ha una pàgina on cada dia hi ha un sudoku diferent per resoldre. Per si algú s'avorreix...
El joc consisteix en omplir aquest quadrat amb números de l'1 al 9, de forma que a cada fila, columna o a cada quadradet 3x3 dels que estan marcats, hi hagi tots els números de l'1 al 9 (i, per tant, cap de repetit).
Amb una mica de paciència, es poden resoldre fàcilment. Quan li agafes la pràctica, pots arribar a resoldre'ls molt ràpidament.
L'exemple està tret de la pàgina de sudoku i si no hi ha prou paciència com per resoldre'l, clicant a la imatge, s'obté la solució.
En aquesta pàgina expliquen alguns "trucs" per resoldre el sudoku amb més rapidesa, però tampoc diuen res que els que n'hem resolt uns quants no haguem descobert ja per nosaltres mateixos. I la gràcia, al cap i a la fi, està en resoldre-ho un mateix i no anar a buscar la solució.
Fins i tot hi ha una pàgina on cada dia hi ha un sudoku diferent per resoldre. Per si algú s'avorreix...
dimecres, 18 de maig del 2005
Més jocs educatius
Fa uns quants dies vaig parlar-vos de Cyberchase. Avui li toca el torn a KidsPsych. Són jocs per nens petits, amb alguna explicació del que es fa pels pares.
Els jocs estan dividits en dos menús, un menú amb jocs més senzills (del tipus de reconèixer formes i colors) per nens d'1 a 5 anys.
Els altres jocs són per nens de 6 a 9 anys. Entre ells, hi ha el joc de passar una gallina, una guineu i una bossa de gra d'una banda a l'altra de riu sense que ningú es mengi a ningú. També hi ha un joc amb cares que m'ha fet riure molt.
Els jocs estan dividits en dos menús, un menú amb jocs més senzills (del tipus de reconèixer formes i colors) per nens d'1 a 5 anys.
Els altres jocs són per nens de 6 a 9 anys. Entre ells, hi ha el joc de passar una gallina, una guineu i una bossa de gra d'una banda a l'altra de riu sense que ningú es mengi a ningú. També hi ha un joc amb cares que m'ha fet riure molt.
dissabte, 7 de maig del 2005
Road sign math
Road sign math és un joc que serveix per fer els viatges més amens. És una iniciativa que pretén entretenir alhora que educar. Es tracta simplement de fixar-se en els cartells que es troben a les carreteres i intentar trobar relacions entre els números que indiquen les distàncies a les ciutats i/o els números de carretera.
Les curiositats que es puguin trobar es poden enviar a la seva pàgina web (en anglès):
Com a exemple, algunes de les imatges que s'han enviat:
A la següent imatge, es pot observar que multiplicant els dos primers nombres surt el segon:
Fins i tot alguna d'una mica més complicada: 315/45 + 14 = 21:
També hi ha la possibilitat d'enviar coses més complicades, com el factorial que apareix al següent cartell:
O algun tipus de sèrie, com la de Fibonacci
o els quadrats:
No hi ha límit a l'imaginació. Només es tracta d'observar, calcular i trobar relacions entre els nombres.
Les curiositats que es puguin trobar es poden enviar a la seva pàgina web (en anglès):
Com a exemple, algunes de les imatges que s'han enviat:
A la següent imatge, es pot observar que multiplicant els dos primers nombres surt el segon:
Fins i tot alguna d'una mica més complicada: 315/45 + 14 = 21:
També hi ha la possibilitat d'enviar coses més complicades, com el factorial que apareix al següent cartell:
O algun tipus de sèrie, com la de Fibonacci
o els quadrats:
No hi ha límit a l'imaginació. Només es tracta d'observar, calcular i trobar relacions entre els nombres.
divendres, 6 de maig del 2005
Arimaa (2)
Ja fa uns quants dies que vaig parlar d'arimaa. Ho havia deixat una mica abandonat, però ara hi torno, amb unes quantes regles del joc i amb com s'anoten les jugades.
Notació de jugades:
Les peces s'escriuen mitjançant lletres majúscules i minúscules. Les lletres majúscules corresponen a les peces daurades i les minúscules a les platejades.
Cada peça diferent està notada per la seva inicial. Tal com vaig fer amb els escacs gòtics, i ja que no he trobat cap pàgina web que parli de l'arimaa en català, doncs jo m'invento les inicials: Elefant (E), caMell (M), Cavall (C), Gos (G), GaT (T) i coNill (N) (coi, és que la majoria de noms havien de començar amb c o g?)
Les files i columnes es numeren com en els escacs. Les peces daurades surten de les files 1 i 2 i les peces platejades surten de les files 7 i 8.
Cada torn de jugada es posa en una línia. Al començar la línia s'hi ha de posar el número de jugada i el color, i llavors les jugades que es fan. Per escriure un moviment només cal escriure la inicial de la peça, seguida de la casella a on està col.locada, i per últim s'hi posa la direcció cap on va (Nord, Sud, Est o Oest).
Per indicar una captura, es fa com en els escacs, amb el símbol x.
No he trobat enlloc que s'hagi d'indicar com es col.loquen les peces en iniciar la partida. Trobo que estaria bé saber-ho. Tot i que potser s'ha de posar i jo no ho he vist...
Algunes regles de l'arimaa:
- Quan tots dos jugadors perden tots els seus conills, la partida és declarada taules (lògic, d'altra banda).
- En cap moment es poden acordar taules. O guanya un, o guanya l'altre, o es queden sense conills.
- Si un jugador es queda en situació d'ofegat (no pot moure cap de les seves peces) aleshores el jugador perd la partida.
- Si un jugador repeteix 3 vegades la mateixa posició al finalitzar una jugada, aleshores el jugador que ha repetit la posició per tercera vegada perd la partida.
- Un jugador pot moure un conill contrari fins a la seva primera fila (vuitena del rival) sense perdre la partida, sempre i quan, quan acabi el seu torn, el conill ja no estigui a la vuitena fila.
Com a conclusió a aquestes regles, doncs sembla que es vol evitar bastant les taules: dues situacions que són taules en els escacs aquí no ho són. I no es poden acordar. La única forma de fer taules és que ambdós jugadors perdin tots els seus conills, cosa que no sembla massa fàcil.
Notació de jugades:
Les peces s'escriuen mitjançant lletres majúscules i minúscules. Les lletres majúscules corresponen a les peces daurades i les minúscules a les platejades.
Cada peça diferent està notada per la seva inicial. Tal com vaig fer amb els escacs gòtics, i ja que no he trobat cap pàgina web que parli de l'arimaa en català, doncs jo m'invento les inicials: Elefant (E), caMell (M), Cavall (C), Gos (G), GaT (T) i coNill (N) (coi, és que la majoria de noms havien de començar amb c o g?)
Les files i columnes es numeren com en els escacs. Les peces daurades surten de les files 1 i 2 i les peces platejades surten de les files 7 i 8.
Cada torn de jugada es posa en una línia. Al començar la línia s'hi ha de posar el número de jugada i el color, i llavors les jugades que es fan. Per escriure un moviment només cal escriure la inicial de la peça, seguida de la casella a on està col.locada, i per últim s'hi posa la direcció cap on va (Nord, Sud, Est o Oest).
Per indicar una captura, es fa com en els escacs, amb el símbol x.
No he trobat enlloc que s'hagi d'indicar com es col.loquen les peces en iniciar la partida. Trobo que estaria bé saber-ho. Tot i que potser s'ha de posar i jo no ho he vist...
Algunes regles de l'arimaa:
- Quan tots dos jugadors perden tots els seus conills, la partida és declarada taules (lògic, d'altra banda).
- En cap moment es poden acordar taules. O guanya un, o guanya l'altre, o es queden sense conills.
- Si un jugador es queda en situació d'ofegat (no pot moure cap de les seves peces) aleshores el jugador perd la partida.
- Si un jugador repeteix 3 vegades la mateixa posició al finalitzar una jugada, aleshores el jugador que ha repetit la posició per tercera vegada perd la partida.
- Un jugador pot moure un conill contrari fins a la seva primera fila (vuitena del rival) sense perdre la partida, sempre i quan, quan acabi el seu torn, el conill ja no estigui a la vuitena fila.
Com a conclusió a aquestes regles, doncs sembla que es vol evitar bastant les taules: dues situacions que són taules en els escacs aquí no ho són. I no es poden acordar. La única forma de fer taules és que ambdós jugadors perdin tots els seus conills, cosa que no sembla massa fàcil.
diumenge, 17 d’abril del 2005
Arimaa (1)
Continuo amb diferents jocs de tauler. Avui parlaré de l'ARIMAA, un joc que sembla bastant interessant, i que, a diferència dels escacs gòtics, es pot practicar usant un tauler d'escacs (o de dames, o sigui, el típic tauler de 8x8 caselles).
Malgrat que a la pàgina d'arimaa explica molt bé en què coincideix el joc, en faré una mica de resum, per si a algú li interessa.
El tauler: Com ja he dit, es juga amb un tauler qualsevol de 8x8 caselles. L'única particularitat és que hi ha 4 caselles importants, que després veurem per què serveixen. Aquestes caselles, utilitzant la notació escaquística, són la c3, la c6, la f3 i la f6.
Les peces: Hi ha 6 tipus de peces. Les peces estan ordenades segons una jerarquia (ja veurem més tard per què s'utilitza aquesta jerarquia). Si les ordenem, de la més forta a la més dèbil, tenim: elefants, camells, cavalls, gossos, gats i conills. Cada jugador té un elefant, un camell, dos cavalls, dos gossos, dos gats i 8 conills. Si no es tenen peces per jugar a l'arimaa, n'hi ha prou amb utilitzar les peces dels escacs, ja que en tenim el mateix nombre (1 rei, 1 dama, 2 torres, 2 alfils, 2 cavalls i 8 peons).
L'inici del joc: La posició inicial de les peces no està definida. Cada un dels jugadors pot decidir on posa les seves peces, sempre que estiguin en les primeres 2 files. Comença col.locant les peces el jugador que porta les peces daurades. Un cop el jugador que porta les peces daurades ha acabat, el jugador que porta les peces platejades posa les seves (alguna avantatge ha de tenir ser el segon a començar). Un cop totes les peces estan col.locades, el jugador amb les peces daurades comença la partida.
Objectiu del joc: L'objectiu dels dos jugadors és portar un dels conills fins a la vuitena fila.
Les jugades: Cada cop que és el torn d'un jugador, aquest pot fer fins a 4 moviments. És obligatori fer un moviment, però no és obligatori fer-los tots 4.
Els moviments: A cada moviment, totes les peces "majors" (o sigui, totes, excepte els conills) es poden moure endavant, endarrere, a dreta o esquerra, una sola casella. Els conills, en canvi, no es poden moure enrere (com els peons en el joc dels escacs). En una mateixa jugada, una mateixa peça pot moure més d'una vegada i pot canviar de posició.
Empènyer: Quan una peça es troba a una altra peça contrària de jerarquia menor pel seu camí, pot empènyer la peça, per acabar ocupant la seva posició. Aquesta jugada compta com 2 moviments: un és l'empenta i l'altre és el moviment fins a la casella on estava la primera. Una peça pot empènyer una mateixa peça dos cops dins d'una mateixa jugada, empènyer dues peces diferents, o una mateixa peça pot ser empesa per dues peces diferents en una mateixa jugada.
Estirar: Una peça de jerarquia superior pot estirar a una peça de jerarquia inferior. Si les dues peces estan en caselles contigues, la peça de jerarquia superior es pot moure cap a una banda, i llavors la peça de jerarquia inferior la pot seguir en la mateixa direcció. De la mateixa manera que amb l'empènyer, es compta com a 2 moviments (un, el que fa la peça superior, i l'altre, el moviment de la peça inferior).
Empènyer + estirar: Durant una mateixa jugada, es pot fer a la vegada una empenta i estirar, sempre i quan una mateixa peça no estiri quan acaba de fer una empenta.
Congelació: Quan una peça està en una casella contigua d'una peça de jerarquia superior contrària, aquesta queda "congelada" i no es pot moure, a menys que tingui una peça del seu color en alguna altra casella contigua (és igual la jerarquia d'aquesta peça, només cal que estigui al cantó).
Captures de peces: Les caselles "especials" que mencionava quan parlava del tauler serveixen per capturar peces. Les peces que estan en una de les 4 caselles "especials" i que no tenen cap peça del seu color en cap de les caselles contigües, són capturades. Perquè una peça sigui capturada, no cal esperar al final d'una jugada, només cal que estigui a la casella en qualsevol dels passos intermitjos. A més, una persona pot capturar una de les seves pròpies peces.
Aquestes són les regles. Embolicat? A la pàgina web d'arimaa hi ha dos tutorials, un amb flash i l'altre amb javascript, que ho expliquen molt bé. Això sí, estan en anglès.
Seguiré investigant i ja posaré problemes, regles (què passa quan un jugador no té moviments possibles, quan hi ha 3 repeticions, com s'escriuen les jugades...).
Malgrat que a la pàgina d'arimaa explica molt bé en què coincideix el joc, en faré una mica de resum, per si a algú li interessa.
El tauler: Com ja he dit, es juga amb un tauler qualsevol de 8x8 caselles. L'única particularitat és que hi ha 4 caselles importants, que després veurem per què serveixen. Aquestes caselles, utilitzant la notació escaquística, són la c3, la c6, la f3 i la f6.
Les peces: Hi ha 6 tipus de peces. Les peces estan ordenades segons una jerarquia (ja veurem més tard per què s'utilitza aquesta jerarquia). Si les ordenem, de la més forta a la més dèbil, tenim: elefants, camells, cavalls, gossos, gats i conills. Cada jugador té un elefant, un camell, dos cavalls, dos gossos, dos gats i 8 conills. Si no es tenen peces per jugar a l'arimaa, n'hi ha prou amb utilitzar les peces dels escacs, ja que en tenim el mateix nombre (1 rei, 1 dama, 2 torres, 2 alfils, 2 cavalls i 8 peons).
L'inici del joc: La posició inicial de les peces no està definida. Cada un dels jugadors pot decidir on posa les seves peces, sempre que estiguin en les primeres 2 files. Comença col.locant les peces el jugador que porta les peces daurades. Un cop el jugador que porta les peces daurades ha acabat, el jugador que porta les peces platejades posa les seves (alguna avantatge ha de tenir ser el segon a començar). Un cop totes les peces estan col.locades, el jugador amb les peces daurades comença la partida.
Objectiu del joc: L'objectiu dels dos jugadors és portar un dels conills fins a la vuitena fila.
Les jugades: Cada cop que és el torn d'un jugador, aquest pot fer fins a 4 moviments. És obligatori fer un moviment, però no és obligatori fer-los tots 4.
Els moviments: A cada moviment, totes les peces "majors" (o sigui, totes, excepte els conills) es poden moure endavant, endarrere, a dreta o esquerra, una sola casella. Els conills, en canvi, no es poden moure enrere (com els peons en el joc dels escacs). En una mateixa jugada, una mateixa peça pot moure més d'una vegada i pot canviar de posició.
Empènyer: Quan una peça es troba a una altra peça contrària de jerarquia menor pel seu camí, pot empènyer la peça, per acabar ocupant la seva posició. Aquesta jugada compta com 2 moviments: un és l'empenta i l'altre és el moviment fins a la casella on estava la primera. Una peça pot empènyer una mateixa peça dos cops dins d'una mateixa jugada, empènyer dues peces diferents, o una mateixa peça pot ser empesa per dues peces diferents en una mateixa jugada.
Estirar: Una peça de jerarquia superior pot estirar a una peça de jerarquia inferior. Si les dues peces estan en caselles contigues, la peça de jerarquia superior es pot moure cap a una banda, i llavors la peça de jerarquia inferior la pot seguir en la mateixa direcció. De la mateixa manera que amb l'empènyer, es compta com a 2 moviments (un, el que fa la peça superior, i l'altre, el moviment de la peça inferior).
Empènyer + estirar: Durant una mateixa jugada, es pot fer a la vegada una empenta i estirar, sempre i quan una mateixa peça no estiri quan acaba de fer una empenta.
Congelació: Quan una peça està en una casella contigua d'una peça de jerarquia superior contrària, aquesta queda "congelada" i no es pot moure, a menys que tingui una peça del seu color en alguna altra casella contigua (és igual la jerarquia d'aquesta peça, només cal que estigui al cantó).
Captures de peces: Les caselles "especials" que mencionava quan parlava del tauler serveixen per capturar peces. Les peces que estan en una de les 4 caselles "especials" i que no tenen cap peça del seu color en cap de les caselles contigües, són capturades. Perquè una peça sigui capturada, no cal esperar al final d'una jugada, només cal que estigui a la casella en qualsevol dels passos intermitjos. A més, una persona pot capturar una de les seves pròpies peces.
Aquestes són les regles. Embolicat? A la pàgina web d'arimaa hi ha dos tutorials, un amb flash i l'altre amb javascript, que ho expliquen molt bé. Això sí, estan en anglès.
Seguiré investigant i ja posaré problemes, regles (què passa quan un jugador no té moviments possibles, quan hi ha 3 repeticions, com s'escriuen les jugades...).
diumenge, 27 de març del 2005
Cyberchase
Avui toca propaganda d'una pàgina web, cyberchase. És una pàgina per nens, dedicada a jocs matemàtics. N'he provat uns quants, tot i que no tots. Però n'hi ha alguns que són interessants.
Un d'ells serveix per desenvolupar la visió geomètrica dels nens, el Point out the view.
Un altre, és la típica màquina d'operacions que els ensenyen als nens, i ells han d'endevinar quina màquina és en cada cas. L'objectiu? Pels nens, salvar el món. Pels mestres, que aprenguin a operar. El joc? Stop that creature.
Que es vol ensenyar les fraccions als nens? Doncs poden tornar a salvar el món, aquest cop amb el joc percent.
I així fins a un munt de jocs, des de mesurar angles, fins a compondre música.
Un d'ells serveix per desenvolupar la visió geomètrica dels nens, el Point out the view.
Un altre, és la típica màquina d'operacions que els ensenyen als nens, i ells han d'endevinar quina màquina és en cada cas. L'objectiu? Pels nens, salvar el món. Pels mestres, que aprenguin a operar. El joc? Stop that creature.
Que es vol ensenyar les fraccions als nens? Doncs poden tornar a salvar el món, aquest cop amb el joc percent.
I així fins a un munt de jocs, des de mesurar angles, fins a compondre música.
dissabte, 22 de gener del 2005
Els "escacs" maies
Abans de començar, diré que no m'agrada el nom d'"escacs" per aquest joc. És una cosa diferent del que passava amb els escacs gòtics, on el joc és una varietat dels escacs que s'assembla molt als escacs. En aquest cas, sembla que hagin volgut posar-hi el nom d'escacs per cridar l'atenció de tota la comunitat escaquística. Tot i així, podria ser un interessant joc de taula per la gent que ens agraden aquestes coses.
Els escacs maies (a qui els creadors en diuen "el joc dels déus", potser exageren una mica) es juguen sobre un tauler en forma de rombe com el de la figura següent:
Tal com està posat el tauler (els triangles negres "apunten" cap a baix), el tauler està situat des del punt de vista de les blanques.
En el tauler hi ha caselles especials, els temples del Sol i de la Lluna. En el tauler del gràfic, els dos tipus de temple estan senyalats amb un símbol circular a dintre: els temples de la Lluna són els triangles que estan prop del centre (i que tenen la rodoneta a dins en el gràfic), mentre que els temples del Sol estan a les puntes del tauler. També hi ha unes zones prohibides, que són les tres primeres files de triangles de cada banda (en el gràfic hi ha una línia més gruixuda que separa les zones prohibides).
Un cop conegut el tauler, anem a conèixer com es mouen les diferents peces. Val a dir que a la pàgina consultada les explicacions no són massa clares: només diu que les peces es desplacen girant sobre les seves arestes, però no queda massa clar com són les peces. Suposo que si en volen fer propaganda, haurien de ser una mica més explícits, o la gent que hi estigui interessada es cansarà de les males explicacions i se n'anirà a fer alguna altra cosa.
El líder: ja que ells fan la comparació amb els escacs, direm que el líder seria l'equivalent del rei en els escacs. L'objectiu del joc és capturar al rei contrari (la captura és igual que en el joc dels escacs). Si es captura el líder de l'altre jugador, es guanya la partida, tot i que no és la única forma de guanyar: es pot guanyar arribant als temples del Sol o de la Lluna o mitjançant una jugada que es diu Mak Chahal. El líder d'un jugador és l'únic que pot entrar a la zona prohibida. El líder es desplaça només una casella de cada vegada: pot anar a cada un dels triangles adjacents al triangle en el que està. El líder és una peça rodona i es desplaça lliscant.
El capità: el capità es mou de la mateixa forma que el líder, però com que té una forma diferent que el líder (és un tetraedre), en comptes de lliscar a través del tauler, gira al voltant d'una de les seves arestes. A la pràctica és el mateix: només es pot moure a qualsevol dels triangles adjacents a la casella on està.
El guardià: es desplaça com el capità, però segons el dibuix sembla ser una peça una mica més gran. No és un tetraedre com el capità, però pel dibuix no sabria dir què és. Tot i així, només es pot moure fins als triangles adjacents al que està ara (cosa que és el que fa el líder i el capità, no?)
Hi ha dues peces més, la d'atac i la de defensa, que també es mouen sobre les arestes.
Total, que no dubto que és un joc molt interessant, però jo em tenco de banda fins que no vegi algun lloc on les coses estiguin una mica millor explicades. En algun lloc he vist que es fan 3 moviments per torn i que les peces no es mengen, només s'obstrueixen. Suposo que el fet de ser un joc amb un gran component tridimensional fa que sigui difícil d'explicar, però trobo que hi podrien haver posat més ganes (bé, i jo també...)
Els escacs maies (a qui els creadors en diuen "el joc dels déus", potser exageren una mica) es juguen sobre un tauler en forma de rombe com el de la figura següent:
Tal com està posat el tauler (els triangles negres "apunten" cap a baix), el tauler està situat des del punt de vista de les blanques.
En el tauler hi ha caselles especials, els temples del Sol i de la Lluna. En el tauler del gràfic, els dos tipus de temple estan senyalats amb un símbol circular a dintre: els temples de la Lluna són els triangles que estan prop del centre (i que tenen la rodoneta a dins en el gràfic), mentre que els temples del Sol estan a les puntes del tauler. També hi ha unes zones prohibides, que són les tres primeres files de triangles de cada banda (en el gràfic hi ha una línia més gruixuda que separa les zones prohibides).
Un cop conegut el tauler, anem a conèixer com es mouen les diferents peces. Val a dir que a la pàgina consultada les explicacions no són massa clares: només diu que les peces es desplacen girant sobre les seves arestes, però no queda massa clar com són les peces. Suposo que si en volen fer propaganda, haurien de ser una mica més explícits, o la gent que hi estigui interessada es cansarà de les males explicacions i se n'anirà a fer alguna altra cosa.
El líder: ja que ells fan la comparació amb els escacs, direm que el líder seria l'equivalent del rei en els escacs. L'objectiu del joc és capturar al rei contrari (la captura és igual que en el joc dels escacs). Si es captura el líder de l'altre jugador, es guanya la partida, tot i que no és la única forma de guanyar: es pot guanyar arribant als temples del Sol o de la Lluna o mitjançant una jugada que es diu Mak Chahal. El líder d'un jugador és l'únic que pot entrar a la zona prohibida. El líder es desplaça només una casella de cada vegada: pot anar a cada un dels triangles adjacents al triangle en el que està. El líder és una peça rodona i es desplaça lliscant.
El capità: el capità es mou de la mateixa forma que el líder, però com que té una forma diferent que el líder (és un tetraedre), en comptes de lliscar a través del tauler, gira al voltant d'una de les seves arestes. A la pràctica és el mateix: només es pot moure a qualsevol dels triangles adjacents a la casella on està.
El guardià: es desplaça com el capità, però segons el dibuix sembla ser una peça una mica més gran. No és un tetraedre com el capità, però pel dibuix no sabria dir què és. Tot i així, només es pot moure fins als triangles adjacents al que està ara (cosa que és el que fa el líder i el capità, no?)
Hi ha dues peces més, la d'atac i la de defensa, que també es mouen sobre les arestes.
Total, que no dubto que és un joc molt interessant, però jo em tenco de banda fins que no vegi algun lloc on les coses estiguin una mica millor explicades. En algun lloc he vist que es fan 3 moviments per torn i que les peces no es mengen, només s'obstrueixen. Suposo que el fet de ser un joc amb un gran component tridimensional fa que sigui difícil d'explicar, però trobo que hi podrien haver posat més ganes (bé, i jo també...)
dissabte, 27 de novembre del 2004
Cub de Rubik
Acabo de trobar una pàgina d'internet on es pot jugar amb el cub de Rubik. Només hi trobo un "petit" error: al obrir la pàgina el cub ja està muntat i no hi ha cap lloc on se't permeti desmuntar-lo per tornar-lo a muntar. S'ha de fer manualment. És clar que per desmuntar-lo no hi ha cap problema, tothom en sap!
Deixo l'adreça per si algú vol recordar vells temps jugant amb el cub de Rubik. Es pot jugar aquí.
Deixo l'adreça per si algú vol recordar vells temps jugant amb el cub de Rubik. Es pot jugar aquí.
dimecres, 10 de novembre del 2004
Escacs gòtics (2)
No saps què són els escacs gòtics? Ho explico aquí.
Per començar, explico com s'escriuen les jugades, així podré transcriure partides. De fet, no és massa difícil. La forma d'escriptura és igual que l'escriptura algebraica en els escacs convencionals, però com que el tauler té dues columnes més, doncs hi ha dues lletres més a l'hora d'escriure les jugades. El tauler numerat és:
Falta el tema de les dues peces noves, l'arquebisbe i en canceller. El problema és que en català, les inicials de l'arquebisbe i el canceller són les mateixes que s'utilitzen en els escacs per l'alfil i el cavall. Així que... decideixo jo pel meu compte escriure B per arqueBisbe i L per canceLLer, perquè a mi em dóna la gana, no per res més. No he trobat res a internet, així que de moment, faré servir aquestes inicials.
L'altre dia vaig dir que estudiaria a veure com es feia el mat només amb l'arquebisbe, ja que em semblava difícil (suposo que ho és per tota la gent que estem acostumats a jugar als escacs convencionals). De moment, poso un exemple tret de la pàgina de la federació d'escacs gòtics, on el rei ja està una mica arraconat i es dóna mat en 9. Així es veu una mica el procediment, i un altre dia ja miraré més coses. O no.
Com s'aconsegueix el mat? Doncs es comença amb 1. Bd4 Rd8 , suposo que és la forma que dóna més resistència, tot i que no tinc l'agilitat mental amb l'arquebisbe com per controlar ara. 2. Bc6+ Rc7 , mateixa posició que al principi, amb l'arquebisbe una casella més amunt. 3. Ba5 Rc8 i compte, que ara amb Bc6 l'ofeguem! 4. Rd6 Rb8 (única) 5. Rd7 Ra7 . Si Ra8, ja directament Bc6 és mat. 6. Rc7 Ra6 7. Bc3 Ra7 , altre cop única, entre el rei i l'arquebisbe tallen molt bé el pas, d'una forma que recorda (no casualment, suposo!) el mat d'alfil i cavall. 8. Bb5+ Ra8 9. Bc6++.
Per començar, explico com s'escriuen les jugades, així podré transcriure partides. De fet, no és massa difícil. La forma d'escriptura és igual que l'escriptura algebraica en els escacs convencionals, però com que el tauler té dues columnes més, doncs hi ha dues lletres més a l'hora d'escriure les jugades. El tauler numerat és:
Falta el tema de les dues peces noves, l'arquebisbe i en canceller. El problema és que en català, les inicials de l'arquebisbe i el canceller són les mateixes que s'utilitzen en els escacs per l'alfil i el cavall. Així que... decideixo jo pel meu compte escriure B per arqueBisbe i L per canceLLer, perquè a mi em dóna la gana, no per res més. No he trobat res a internet, així que de moment, faré servir aquestes inicials.
L'altre dia vaig dir que estudiaria a veure com es feia el mat només amb l'arquebisbe, ja que em semblava difícil (suposo que ho és per tota la gent que estem acostumats a jugar als escacs convencionals). De moment, poso un exemple tret de la pàgina de la federació d'escacs gòtics, on el rei ja està una mica arraconat i es dóna mat en 9. Així es veu una mica el procediment, i un altre dia ja miraré més coses. O no.
Com s'aconsegueix el mat? Doncs es comença amb 1. Bd4 Rd8 , suposo que és la forma que dóna més resistència, tot i que no tinc l'agilitat mental amb l'arquebisbe com per controlar ara. 2. Bc6+ Rc7 , mateixa posició que al principi, amb l'arquebisbe una casella més amunt. 3. Ba5 Rc8 i compte, que ara amb Bc6 l'ofeguem! 4. Rd6 Rb8 (única) 5. Rd7 Ra7 . Si Ra8, ja directament Bc6 és mat. 6. Rc7 Ra6 7. Bc3 Ra7 , altre cop única, entre el rei i l'arquebisbe tallen molt bé el pas, d'una forma que recorda (no casualment, suposo!) el mat d'alfil i cavall. 8. Bb5+ Ra8 9. Bc6++.
dijous, 28 d’octubre del 2004
Escacs gòtics (1)
Navegant per internet, m'he trobat amb una variació dels escacs que no havia vist mai. S'anomena "escacs gòtics" (traducció literal, no sé si té algun altre nom en català) i fins i tot té una federació dedicada a aquesta varietat.
Avui només explicaré les bases d'aquest tipus d'escacs, i deixaré per algun altre dia altres consideracions, com la teoria, que està bastant desenvolupada.
Abans que res, i per no tenir problemes de copyright, diré que la informació l'he tret bàsicament de la pàgina de la federació d'escacs gòtics i de l'article que va crear la pàgina chessville referent als escacs gòtics. El diagrama que surt aquí, també està tret d'allà.
Els escacs gòtics es juguen de forma similar als escacs convencionals, però utilitzen un tauler de 10 columnes per 8 files com el que es pot veure a la figura següent:
La diferència entre els escacs convencionals (tauler de l'esquerra) i els escacs gòtics (tauler de la dreta) són les dues columnes que s'han afegit a banda i banda del rei. Les regles dels escacs gòtics són bàsicament les mateixes que pels escacs convencionals, excepte per petites diferències, com en l'enroc, on el rei es desplaça TRES caselles a dreta/esquerra en comptes de dues. I, per descomptat, la diferència principal està en les dues peces que flanquejen el rei des de la seva posició inicial. Mirant-ho des del punt de vista de les blanques, el rei té el canceller a l'esquerra i l'arquebisbe a la dreta.
El canceller: És la peça que es col.loca entre la dama i el rei a l'inici de la partida. La seva figura és una barreja de cavall i de torre, i així és com es mou: es pot moure com si fos un cavall o com si fos una torre.
L'arquebisbe: Es col.loca entre el rei i l'alfil de rei a l'inici de la partida. Es pot moure indistintament com un cavall o com un alfil.
A destacar que tant el canceller com l'arquebisbe són capaços de donar mat tots sols. Que ho pot fer el canceller és obvi, ja que es pot moure com una torre. Algun altre dia investigaré com és el mat d'arquebisbe + rei contra rei.
Avui només explicaré les bases d'aquest tipus d'escacs, i deixaré per algun altre dia altres consideracions, com la teoria, que està bastant desenvolupada.
Abans que res, i per no tenir problemes de copyright, diré que la informació l'he tret bàsicament de la pàgina de la federació d'escacs gòtics i de l'article que va crear la pàgina chessville referent als escacs gòtics. El diagrama que surt aquí, també està tret d'allà.
Els escacs gòtics es juguen de forma similar als escacs convencionals, però utilitzen un tauler de 10 columnes per 8 files com el que es pot veure a la figura següent:
La diferència entre els escacs convencionals (tauler de l'esquerra) i els escacs gòtics (tauler de la dreta) són les dues columnes que s'han afegit a banda i banda del rei. Les regles dels escacs gòtics són bàsicament les mateixes que pels escacs convencionals, excepte per petites diferències, com en l'enroc, on el rei es desplaça TRES caselles a dreta/esquerra en comptes de dues. I, per descomptat, la diferència principal està en les dues peces que flanquejen el rei des de la seva posició inicial. Mirant-ho des del punt de vista de les blanques, el rei té el canceller a l'esquerra i l'arquebisbe a la dreta.
El canceller: És la peça que es col.loca entre la dama i el rei a l'inici de la partida. La seva figura és una barreja de cavall i de torre, i així és com es mou: es pot moure com si fos un cavall o com si fos una torre.
L'arquebisbe: Es col.loca entre el rei i l'alfil de rei a l'inici de la partida. Es pot moure indistintament com un cavall o com un alfil.
A destacar que tant el canceller com l'arquebisbe són capaços de donar mat tots sols. Que ho pot fer el canceller és obvi, ja que es pot moure com una torre. Algun altre dia investigaré com és el mat d'arquebisbe + rei contra rei.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)