diumenge, 24 d’abril de 2005

1. e4 e5 2. Dh5

Imagina que jugues amb negres i que el blanc et juga 2. Dh5 després de 1. e4 e5. Et queda cara de... de no sé què et queda cara! Imagina't que, a sobre, tu superes els 2600 fide i la persona que juga amb blanques també. Imagina, a sobre, que no és una partida amistosa, sinó que és una partida de torneig, concretament del Sigeman.

Que m'he tornat boja? Doncs no, la partida es pot veure aquí. El més curiós de tot és que, malgrat que el blanc va acabar perdent, la partida va durar 87 jugades i no sembla pas que quedés malament d'obertura.

He consultat una base de dades i he trobat altres partides amb la mateixa obertura. Només faré copy-paste (sí, estic vaga, ja ho sé) de les partides en les que jugava algun jugador amb bastant elo. Segons sembla, els resultats tampoc són tan dolents:

El primer cop que la trobo és en una partida de l'any 1973, que va acabar en taules. Segons la meva humil opinió, tampoc sembla que el blanc quedés malament d'obertura. Aquí està:

[Event "Oslo CI"]
[Site "Oslo"]
[Date "1973.04.13"]
[Round "1"]
[White "Westerinen, Heikki MJ"]
[Black "Kristinsson, Jon"]
[Result "1/2-1/2"]
[ECO "C20"]
[WhiteElo "2450"]
[BlackElo "2365"]
[PlyCount "74"]
[EventDate "1973.04.??"]
[Source "ChessBase"]

1. e4 e5 2. Qh5 d6 3. Bc4 g6 4. Qf3 Qe7 5. d3 Bg7 6. Nc3 Nf6 7. Bg5 c6 8. h4 h5 9. Nge2 Be6 10. O-O-O Nbd7 11. Rd2 O-O 12. Rhd1 b5 13. Bxe6 fxe6 14. Qg3 b4 15. Nb1 Qf7 16. Rf1 d5 17. f3 c5 18. Rdd1 Nh7 19. Be3 Rac8 20. Nd2 c4 21. dxc4 dxc4 22. c3 a5 23. Kb1 Rc6 24. Rc1 Rfc8 25. f4 bxc3 26. Nxc3 exf4 27. Bxf4 Qe7 28. e5 Nhf8 29. Nde4 Qb4 30. Rc2 Nc5 31. Bg5 Nd3 32. Bf6 Bh6 33. Ka1 Rb8 34. Nd6 Rc7 35. Bg5 Bg7 36. Bf6 Bh6 37. Bg5 Bg7 1/2-1/2

La següent partida que trobo ja és del 1982. Victòria blanca en 31 jugades. És clar que la diferència d'elo entre el jugador que jugava amb blanques i el que jugava amb negres és bastant significativa.

[Event "US open"]
[Site "St Paul"]
[Date "1982.??.??"]
[Round "9"]
[White "Parham, Bernard"]
[Black "Losoff, Alan"]
[Result "1-0"]
[ECO "C20"]
[WhiteElo "2163"]
[BlackElo "1901"]
[PlyCount "61"]
[EventDate "1982.08.??"]
[Source "ChessBase"]
[SourceDate "2001.11.25"]

1. e4 e5 2. Qh5 Nc6 3. Bc4 Qe7 4. Nf3 d6 5. Nc3 Nf6 6. Qh4 Be6 7. d3 Nd4 8. Nxd4 exd4 9. Bxe6 dxc3 10. Bh3 Qe5 11. Rb1 Be7 12. O-O h6 13. f4 Qc5+ 14. Qf2 d5 15. Be3 Qa5 16. e5 Nd7 17. bxc3 b6 18. Qf3 h5 19. c4 c6 20. e6 Nf6 21. Rfe1 Rd8 22. Bf2 Kf8 23. Qe2 dxc4 24. exf7 Bb4 25. c3 Bd6 26. dxc4 Kxf7 27. Qe6+ Kg6 28. Re3 h4 29. f5+ Kg5 30. Qf7 Nh5 31. Qg6+ 1-0

Segueixo i em trobo amb una partida del 1999, en la que en Kasparov fa taules amb negres després de que li fessin aquesta obertura:

[Event "Prague consult"]
[Site "Prague"]
[Date "1999.07.12"]
[Round "?"]
[White "Harrelson, Woody"]
[Black "Kasparov, Garry"]
[Result "1/2-1/2"]
[ECO "C20"]
[BlackElo "2812"]
[PlyCount "60"]
[EventDate "1999.07.12"]
[Source "ChessBase"]
[SourceDate "1999.11.16"]

1. e4 e5 2. Qh5 Nc6 3. Bc4 Qe7 4. Nf3 Nf6 5. Qh4 d6 6. d3 h6 7. h3 Be6 8. Nc3 Bxc4 9. dxc4 Nd4 10. Nxd4 exd4 11. Ne2 c5 12. f3 d5 13. cxd5 Nxd5 14. Qxe7+ Nxe7 15. Bd2 O-O-O 16. O-O-O g6 17. Nf4 Bg7 18. c4 dxc3 19. Bxc3 Bxc3 20. bxc3 b6 21. c4 Nc6 22. Kb2 Rhe8 23. Rxd8+ Rxd8 24. Nd5 h5 25. a4 Kd7 26. Kc3 Ke6 27. f4 Nd4 28. Rd1 Ne2+ 29. Kc2 Nd4+ 30. Kc3 Ne2+ 1/2-1/2

I una partida d'en Boris Becker, també davant d'en Kasparov. Serà que va veure l'altra partida? :-)

[Event "New York CNN exh"]
[Site "New York"]
[Date "2000.03.15"]
[Round "?"]
[White "Becker, Boris"]
[Black "Kasparov, Garry"]
[Result "0-1"]
[ECO "C20"]
[BlackElo "2851"]
[PlyCount "35"]
[EventDate "2000.03.??"]
[Source "ChessBase"]
[SourceDate "2000.11.22"]

1. e4 e5 2. Qh5 Nc6 3. Qf3 Nd4 4. Qc3 Nf6 5. f3 g6 6. Ne2 c5 7. Nxd4 cxd4 8. Qb3 Bg7 9. Bc4 O-O 10. c3 d5 11. Be2 d3 12. Bxd3 dxe4 13. Bxe4 Nxe4 14. fxe4 Qh4+ 15. Kd1 Qxe4 16. Re1 Bg4+ 17. Re2 Qxe2+ 18. Kc2 0-1

I, ja per acabar, i per fer país, una partida de l'open de la Barceloneta, també taules:

[Event "Barceloneta op"]
[Site "Barcelona"]
[Date "2001.??.??"]
[Round "7"]
[White "Martinez Gutierrez, Bernat"]
[Black "Chalmeta Ugas, Ramon"]
[Result "1/2-1/2"]
[ECO "C20"]
[WhiteElo "2000"]
[BlackElo "2015"]
[PlyCount "52"]
[EventDate "2001.09.29"]
[Source "ChessBase"]
[SourceDate "2002.01.21"]

1. e4 e5 2. Qh5 Nc6 3. Bc4 g6 4. Qf3 Qf6 5. d3 Qxf3 6. Nxf3 Bg7 7. O-O Nf6 8. Nc3 O-O 9. Nd5 Nxd5 10. Bxd5 Ne7 11. Bg5 Nxd5 12. exd5 h6 13. Be7 Re8 14. d6 cxd6 15. Bxd6 e4 16. dxe4 Bxb2 17. Rab1 Bg7 18. e5 b6 19. Rfe1 Bb7 20. h3 Bxf3 21. gxf3 g5 22. h4 Re6 23. hxg5 hxg5 24. Re4 Rae8 25. Rbe1 f6 26. f4 gxf4 1/2-1/2

En fi, que m'ha sorprés veure aquesta jugada d'un jugador d'alt nivell. És clar que segur que va sorprendre al seu rival. Jo hagués pensat que era una broma de càmera oculta, i més tractant-se d'una partida que gairebé decidia la segona plaça del torneig.

diumenge, 17 d’abril de 2005

Arimaa (1)

Continuo amb diferents jocs de tauler. Avui parlaré de l'ARIMAA, un joc que sembla bastant interessant, i que, a diferència dels escacs gòtics, es pot practicar usant un tauler d'escacs (o de dames, o sigui, el típic tauler de 8x8 caselles).

Malgrat que a la pàgina d'arimaa explica molt bé en què coincideix el joc, en faré una mica de resum, per si a algú li interessa.

El tauler: Com ja he dit, es juga amb un tauler qualsevol de 8x8 caselles. L'única particularitat és que hi ha 4 caselles importants, que després veurem per què serveixen. Aquestes caselles, utilitzant la notació escaquística, són la c3, la c6, la f3 i la f6.

Les peces: Hi ha 6 tipus de peces. Les peces estan ordenades segons una jerarquia (ja veurem més tard per què s'utilitza aquesta jerarquia). Si les ordenem, de la més forta a la més dèbil, tenim: elefants, camells, cavalls, gossos, gats i conills. Cada jugador té un elefant, un camell, dos cavalls, dos gossos, dos gats i 8 conills. Si no es tenen peces per jugar a l'arimaa, n'hi ha prou amb utilitzar les peces dels escacs, ja que en tenim el mateix nombre (1 rei, 1 dama, 2 torres, 2 alfils, 2 cavalls i 8 peons).

L'inici del joc: La posició inicial de les peces no està definida. Cada un dels jugadors pot decidir on posa les seves peces, sempre que estiguin en les primeres 2 files. Comença col.locant les peces el jugador que porta les peces daurades. Un cop el jugador que porta les peces daurades ha acabat, el jugador que porta les peces platejades posa les seves (alguna avantatge ha de tenir ser el segon a començar). Un cop totes les peces estan col.locades, el jugador amb les peces daurades comença la partida.

Objectiu del joc: L'objectiu dels dos jugadors és portar un dels conills fins a la vuitena fila.

Les jugades: Cada cop que és el torn d'un jugador, aquest pot fer fins a 4 moviments. És obligatori fer un moviment, però no és obligatori fer-los tots 4.

Els moviments: A cada moviment, totes les peces "majors" (o sigui, totes, excepte els conills) es poden moure endavant, endarrere, a dreta o esquerra, una sola casella. Els conills, en canvi, no es poden moure enrere (com els peons en el joc dels escacs). En una mateixa jugada, una mateixa peça pot moure més d'una vegada i pot canviar de posició.

Empènyer: Quan una peça es troba a una altra peça contrària de jerarquia menor pel seu camí, pot empènyer la peça, per acabar ocupant la seva posició. Aquesta jugada compta com 2 moviments: un és l'empenta i l'altre és el moviment fins a la casella on estava la primera. Una peça pot empènyer una mateixa peça dos cops dins d'una mateixa jugada, empènyer dues peces diferents, o una mateixa peça pot ser empesa per dues peces diferents en una mateixa jugada.

Estirar: Una peça de jerarquia superior pot estirar a una peça de jerarquia inferior. Si les dues peces estan en caselles contigues, la peça de jerarquia superior es pot moure cap a una banda, i llavors la peça de jerarquia inferior la pot seguir en la mateixa direcció. De la mateixa manera que amb l'empènyer, es compta com a 2 moviments (un, el que fa la peça superior, i l'altre, el moviment de la peça inferior).

Empènyer + estirar: Durant una mateixa jugada, es pot fer a la vegada una empenta i estirar, sempre i quan una mateixa peça no estiri quan acaba de fer una empenta.

Congelació: Quan una peça està en una casella contigua d'una peça de jerarquia superior contrària, aquesta queda "congelada" i no es pot moure, a menys que tingui una peça del seu color en alguna altra casella contigua (és igual la jerarquia d'aquesta peça, només cal que estigui al cantó).

Captures de peces: Les caselles "especials" que mencionava quan parlava del tauler serveixen per capturar peces. Les peces que estan en una de les 4 caselles "especials" i que no tenen cap peça del seu color en cap de les caselles contigües, són capturades. Perquè una peça sigui capturada, no cal esperar al final d'una jugada, només cal que estigui a la casella en qualsevol dels passos intermitjos. A més, una persona pot capturar una de les seves pròpies peces.

Aquestes són les regles. Embolicat? A la pàgina web d'arimaa hi ha dos tutorials, un amb flash i l'altre amb javascript, que ho expliquen molt bé. Això sí, estan en anglès.

Seguiré investigant i ja posaré problemes, regles (què passa quan un jugador no té moviments possibles, quan hi ha 3 repeticions, com s'escriuen les jugades...).

dimarts, 12 d’abril de 2005

Els números

Una curiositat sobre els números. Aquí hi ha escrits els números que utilitzem nosaltres tal com eren en els seus inicis:



La pregunta és: què tenen a veure els números amb el que representen? Per què aquesta era una bona forma de representar els números?

La resposta, com a comentari.