De quantes formes diferents es pot fer el mat en dues?
dijous, 29 de setembre del 2005
Mat en dues
En la següent posició juguen les blanques i fan mat en dues.
De quantes formes diferents es pot fer el mat en dues?
De quantes formes diferents es pot fer el mat en dues?
dissabte, 24 de setembre del 2005
Finals de peons
Començo mirant el següent final de peons:
En aquest cas juguen blanques. Les blanques tenen un peó a sisena, mentre que el de les negres està a segona. En principi, això seria bo pel blanc, però si ens mirem una mica millor la posició, veiem que el peó de b6 es perd irremediablement. Si el blanc intenta anar a defensar-lo, 1. Rf4 Rd3 2. Re5 Rc4 3. Rd6 Rb5 4. Rc7, el negre el guanya simplement jugant Ra6.
Així doncs, amb el peó de b6 perdut, el blanc intentarà fer taules. Però, com s'aconsegueixen les taules? Doncs la forma de fer-ho és col.locant-se a b4 just quan el rei negre acabi de menjar el peó de b6. Per tant, l'objectiu del blanc és poder arribar a b4. I quina és la forma més ràpida d'arribar-hi? Doncs, encara que sembli mentida, la forma més ràpida d'arribar-hi és mitjançant les diagonals g3-e1 i e1-b4.
Ja hem vist que amb Rf4 no s'aconseguia arribar a b4 a temps. I què passaria si el blanc jugués 1. Rf3, que en principi està més a prop de b4 que f2? Si el blanc jugués 1. Rf3, el negre podria jugar 1. ... Rd3! tapant el pas del blanc cap a b4.
Així que la única solució és 1. Rf2! Rd3 2. Re1 Rc4 3. Rd2 Rb5 4. Rc3 Rxb6 i arribem a temps a jugar 5. Rb4 taules. Si el negre ens hagués volgut tapar la diagonal jugant 1. ... Rd2, simplement juguem 2. Rf1. A 2. ... Rd3 o Rc3 es contesta 3. Re1, com abans, arribant a temps a b4. A 2. ... Rd1 es contesta 3. Rf2 i també s'arriba a temps a b4.
El següent final és semblant al que acabo d'explicar:
El peó negre d'h7 està perdut. Així doncs, les negres no poden aspirar a res més que a fer taules. Per fer taules, han d'aconseguir portar el seu rei a f7 just en el moment en què les blanques mengin el peó d'a7. Per fer-ho, altra vegada s'ha d'utilitzar una diagonal, en aquest cas la diagonal a2-g8.
Si el negre jugués 1. ... Rc1, perderia i no podria arribar a f7 a temps: 2. Rc3! Rb1 3. Rd4 Rc2 4. Re5 Rd3 5. Rf6 Re4 6. Rg7 Rf5 7. Rxh7 Rf6 8. Rg8.
Però el negre pot aconseguir les taules mitjançant 1. ... Ra1! 2. Rc3 Ra1 3. Rd4 Rb3 4. Re5 Rc4 5. Rf6 Rd5 6. Rg7 Re6 7. Rxh7 i arriba just a temps per jugar 7. ... Rf7 i taules.
Sí, ja ho sé, són finals senzills que la majoria ja hem vist alguna vegada o alguna altra. Però sovint les coses s'obliden, o en una partida real no tenim a ningú al cantó que ens digui: "Mira, aquesta és una posició de problema". Així que com més vegades els veiem, més possibilitats tenim de recordar-nos-en.
Després d'aquests dos finals de peons que eren taules, en veurem dos més amb peons de torre que es guanyen per part de les blanques i un altre que el deixaré com a problema. El primer dels que guanyen les blanques és el següent:
Aquest final s'assembla a l'anterior. El peó d'h7 està perdut. Si les negres aconsegueixen arribar a f7 en el moment en què les blanques es mengin el peó d'h7, seran taules. Les blanques han de lluitar per poder-se menjar el peó, impedint a la vegada que el negre arribi a f7 a temps.
Com abans, el negre intenta agafar la diagonal a2-g8, que li donaria les taules. El blanc li ho impedeix: 1. Rd6 Rf3 2. Re5! única per impedir al negre arribar a temps a la diagonal. Si 2. Re6 Re4 3. Rf6 Rd5 i arriba a la diagonal. 2. ... Re3 3. Rf6 Re4 4. Rg7 Rf5 5. Rxh7 Rf6 6. Rg8 i les blanques guanyen.
Ja per últim, en el següent final, també guanyen les blanques:
Si les blanques intenten 1. h4, no arriben a temps, perquè el negre aconsegueix arribar a temps a la casella f7. Per exemple 1. ... Rd3 2. h5 Re4 3. h6 Rd5 i aconsegueix arribar a la diagonal. Tampoc serveix 3. Rg7 Rf5 4. Rxh7 Rf6 i taules.
Tampoc els serveix a les blanques anar a menjar el peó mitjançant la maniobra Rg5-h6. Per exemple, 1. Rg5 Rd3 2. Rh6 Re4 3. Rxh7 Rf5 i taules.
La solució és jugar 1. Rg7!, que malgrat sembla que perdi temps, ja que el negre pot jugar 1. ... h5, el blanc aconsegueix arribar a temps a g7. 2. Rg6 h4 (si 2. ... Rd3 3. Rxh5 Re4 4. Rg6 i el blanc corona). 3. Rg5 h3 (si 3. ... Rd3 4. Rxh4 Re4 5. Rg5 guanyant) 4. Rg4 Rd3 5. Rxh3 Re4 6. Rg4 i el blanc corona.
Ja per acabar, un problema que no té massa a veure amb els anteriors, excepte que és un final de peons.
A la següent posició, juguen blanques i guanyen:
Sí, realment sembla que les blanques estan molt millor, però no s'han de desestimar les possibilitats defensives derivades de la jugada 1. ... h5.
El deixo com a problema, per si algú se'l vol pensar. No és excessivament difícil, però s'ha d'anar una mica amb compte.
En aquest cas juguen blanques. Les blanques tenen un peó a sisena, mentre que el de les negres està a segona. En principi, això seria bo pel blanc, però si ens mirem una mica millor la posició, veiem que el peó de b6 es perd irremediablement. Si el blanc intenta anar a defensar-lo, 1. Rf4 Rd3 2. Re5 Rc4 3. Rd6 Rb5 4. Rc7, el negre el guanya simplement jugant Ra6.
Així doncs, amb el peó de b6 perdut, el blanc intentarà fer taules. Però, com s'aconsegueixen les taules? Doncs la forma de fer-ho és col.locant-se a b4 just quan el rei negre acabi de menjar el peó de b6. Per tant, l'objectiu del blanc és poder arribar a b4. I quina és la forma més ràpida d'arribar-hi? Doncs, encara que sembli mentida, la forma més ràpida d'arribar-hi és mitjançant les diagonals g3-e1 i e1-b4.
Ja hem vist que amb Rf4 no s'aconseguia arribar a b4 a temps. I què passaria si el blanc jugués 1. Rf3, que en principi està més a prop de b4 que f2? Si el blanc jugués 1. Rf3, el negre podria jugar 1. ... Rd3! tapant el pas del blanc cap a b4.
Així que la única solució és 1. Rf2! Rd3 2. Re1 Rc4 3. Rd2 Rb5 4. Rc3 Rxb6 i arribem a temps a jugar 5. Rb4 taules. Si el negre ens hagués volgut tapar la diagonal jugant 1. ... Rd2, simplement juguem 2. Rf1. A 2. ... Rd3 o Rc3 es contesta 3. Re1, com abans, arribant a temps a b4. A 2. ... Rd1 es contesta 3. Rf2 i també s'arriba a temps a b4.
El següent final és semblant al que acabo d'explicar:
El peó negre d'h7 està perdut. Així doncs, les negres no poden aspirar a res més que a fer taules. Per fer taules, han d'aconseguir portar el seu rei a f7 just en el moment en què les blanques mengin el peó d'a7. Per fer-ho, altra vegada s'ha d'utilitzar una diagonal, en aquest cas la diagonal a2-g8.
Si el negre jugués 1. ... Rc1, perderia i no podria arribar a f7 a temps: 2. Rc3! Rb1 3. Rd4 Rc2 4. Re5 Rd3 5. Rf6 Re4 6. Rg7 Rf5 7. Rxh7 Rf6 8. Rg8.
Però el negre pot aconseguir les taules mitjançant 1. ... Ra1! 2. Rc3 Ra1 3. Rd4 Rb3 4. Re5 Rc4 5. Rf6 Rd5 6. Rg7 Re6 7. Rxh7 i arriba just a temps per jugar 7. ... Rf7 i taules.
Sí, ja ho sé, són finals senzills que la majoria ja hem vist alguna vegada o alguna altra. Però sovint les coses s'obliden, o en una partida real no tenim a ningú al cantó que ens digui: "Mira, aquesta és una posició de problema". Així que com més vegades els veiem, més possibilitats tenim de recordar-nos-en.
Després d'aquests dos finals de peons que eren taules, en veurem dos més amb peons de torre que es guanyen per part de les blanques i un altre que el deixaré com a problema. El primer dels que guanyen les blanques és el següent:
Aquest final s'assembla a l'anterior. El peó d'h7 està perdut. Si les negres aconsegueixen arribar a f7 en el moment en què les blanques es mengin el peó d'h7, seran taules. Les blanques han de lluitar per poder-se menjar el peó, impedint a la vegada que el negre arribi a f7 a temps.
Com abans, el negre intenta agafar la diagonal a2-g8, que li donaria les taules. El blanc li ho impedeix: 1. Rd6 Rf3 2. Re5! única per impedir al negre arribar a temps a la diagonal. Si 2. Re6 Re4 3. Rf6 Rd5 i arriba a la diagonal. 2. ... Re3 3. Rf6 Re4 4. Rg7 Rf5 5. Rxh7 Rf6 6. Rg8 i les blanques guanyen.
Ja per últim, en el següent final, també guanyen les blanques:
Si les blanques intenten 1. h4, no arriben a temps, perquè el negre aconsegueix arribar a temps a la casella f7. Per exemple 1. ... Rd3 2. h5 Re4 3. h6 Rd5 i aconsegueix arribar a la diagonal. Tampoc serveix 3. Rg7 Rf5 4. Rxh7 Rf6 i taules.
Tampoc els serveix a les blanques anar a menjar el peó mitjançant la maniobra Rg5-h6. Per exemple, 1. Rg5 Rd3 2. Rh6 Re4 3. Rxh7 Rf5 i taules.
La solució és jugar 1. Rg7!, que malgrat sembla que perdi temps, ja que el negre pot jugar 1. ... h5, el blanc aconsegueix arribar a temps a g7. 2. Rg6 h4 (si 2. ... Rd3 3. Rxh5 Re4 4. Rg6 i el blanc corona). 3. Rg5 h3 (si 3. ... Rd3 4. Rxh4 Re4 5. Rg5 guanyant) 4. Rg4 Rd3 5. Rxh3 Re4 6. Rg4 i el blanc corona.
Ja per acabar, un problema que no té massa a veure amb els anteriors, excepte que és un final de peons.
A la següent posició, juguen blanques i guanyen:
Sí, realment sembla que les blanques estan molt millor, però no s'han de desestimar les possibilitats defensives derivades de la jugada 1. ... h5.
El deixo com a problema, per si algú se'l vol pensar. No és excessivament difícil, però s'ha d'anar una mica amb compte.
divendres, 16 de setembre del 2005
El problema de la setmana - mat en una
Tal com ja vaig fer fa un temps, aquesta setmana el problema és a la vegada el problema de la setmana del blog i un problema per aconseguir punts per la web d'escaquejant. En concret, jo donaré un punt a tothom qui el resolgui (per la puntuació del problema de la setmana) i s'obtindran 3 punts per la puntuació del problema del mes a escaquejant.
Per tal de no espatllar el problema a la gent que vingui al darrere, agrairia a tothom que no posés la solució com a comentari, per així poder deixar resoldre el problema a més gent millor. La solució me la podeu enviar al correu que hi ha a la columna de la dreta del blog. Si a algú no li interessen els punts d'escaquejant o els punts d'aquí, que m'ho faci saber i no l'inclouré a la llista. Qualsevol dubte es pot posar com a comentari (no cal registrar-se ni res).
El diumenge que ve (dia 25 de setembre) posaré la solució, les persones que l'han resolt i enviaré la llista de la gent que ho ha resolt a l'escaquejant.
I, ara ja sí, el problema:
En la posició següent:
Per tal de no espatllar el problema a la gent que vingui al darrere, agrairia a tothom que no posés la solució com a comentari, per així poder deixar resoldre el problema a més gent millor. La solució me la podeu enviar al correu que hi ha a la columna de la dreta del blog. Si a algú no li interessen els punts d'escaquejant o els punts d'aquí, que m'ho faci saber i no l'inclouré a la llista. Qualsevol dubte es pot posar com a comentari (no cal registrar-se ni res).
El diumenge que ve (dia 25 de setembre) posaré la solució, les persones que l'han resolt i enviaré la llista de la gent que ho ha resolt a l'escaquejant.
I, ara ja sí, el problema:
En la posició següent:
les blanques juguen i fan mat en una jugada.
Observació: un cop vist com es fa mat en una, hi ha dues solucions al problema. Perquè el problema sigui vàlid, s'han de donar les dues solucions.
Setmana anterior
Setmana següent
diumenge, 11 de setembre del 2005
divendres, 9 de setembre del 2005
Problema d'escacs
Juguen blanques i guanyen:
No és excessivament difícil, però és maco.
I ja que poso un problema nou, aprofito per posar les solucions al problema del 29 d'agost i a l'estudi, que s'han quedat per aquí sense resoldre.
No és excessivament difícil, però és maco.
I ja que poso un problema nou, aprofito per posar les solucions al problema del 29 d'agost i a l'estudi, que s'han quedat per aquí sense resoldre.
El problema de la setmana - 65
El problema d'aquesta setmana consisteix a afegir 5 signes de suma o resta a la següent seqüència de números:
123456789
per obtenir el número 65.
De la mateixa manera, també afegir 5 signes de suma o resta a la seqüència
987654321
per obtenir també el número 65.
Si per exemple s'hagués d'obtenir el número 100, amb els 5 signes de suma o resta, es podria aconseguir:
9-8+76+54-32+1.
Setmana anterior
Setmana següent
123456789
per obtenir el número 65.
De la mateixa manera, també afegir 5 signes de suma o resta a la seqüència
987654321
per obtenir també el número 65.
Si per exemple s'hagués d'obtenir el número 100, amb els 5 signes de suma o resta, es podria aconseguir:
9-8+76+54-32+1.
Setmana anterior
Setmana següent
dissabte, 3 de setembre del 2005
El problema de la setmana - El menor número
Quin és el número més petit que, quan es divideix per 2, dóna de residu 1; quan es divideix per 3, dóna de residu 2; quan es divideix per 4, dóna de residu 3; per 5, dóna 4; per 6, 5; per 7, 5; per 8, 7 i per 9, 8?
Setmana anterior
Setmana següent
Setmana anterior
Setmana següent
dijous, 1 de setembre del 2005
Estudis
Després de penjar un problema diari durant un mes, ara tenia una mica de mono de penjar i resoldre problemes. Així que en penjo un altre. Està tret de la pàgina d'estudis de finals de ChessCafe.com, on cada setmana publiquen un estudi.
En aquest cas, les blanques juguen i fan taules:
Dels problemes de l'agost, per si algú s'hi vol entretenir, encara queden el del 26 d'agost (que em sembla que també entra dins la categoria d'estudis de finals) i la "brometa" del 21 d'agost, que està gairebé resolta, només falten les jugades concretes.
De fet, també falta per resoldre el problema del 29 d'agost (que me n'havia descuidat).
En aquest cas, les blanques juguen i fan taules:
Dels problemes de l'agost, per si algú s'hi vol entretenir, encara queden el del 26 d'agost (que em sembla que també entra dins la categoria d'estudis de finals) i la "brometa" del 21 d'agost, que està gairebé resolta, només falten les jugades concretes.
De fet, també falta per resoldre el problema del 29 d'agost (que me n'havia descuidat).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)