10

Sembla mentida com passa de ràpid el temps! I resulta que ja fa 10 anys que vaig obrir aquest espai.

Aquest espai ha tingut èpoques amb més activitat, èpoques amb menys. Ha anat variant en continguts, en forma, en tot plegat. Però crec que he de dir que ha sigut sempre "jo". Jo i el que m'ha interessat (més o menys) en cada moment.

 I, tot i només tenir 10 anyets, aquest espai ja té dos fillets: un, dedicat als llibres; l'altre, dedicat a plantes i cuina.

 A veure si podem arribar als 20! :-D

Curts: Rosetta, mitjanes i què vol dir no poder?

• Rosetta: A mida que es va acostant la data en què Philaes es posarà a sobre del cometa, cada cop hi ha més informació. M'ha agradat especialment el tràiler que van treure ahir:
Però també m'ha agradat veure on aterrarà finalment i el que farà Philaes durant el descens (notícia aquí). 

Mitjanes: Es pot veure fàcilment que la mitjana geomètrica de dos nombres sempre és menor que la mitjana aritmètica, però vaig trobar una demostració visual que em va encantar:

 Es veu fàcilment, però per si de cas, l'explicació està al post original.

• Què vol dir no poder? I, per últim, em va fer gràcia que el dia que jo explicava els complexes a classe i els introduia explicant, des dels naturals fins als complexes, que les equacions podien no tenir solució en un conjunt, però tenir-ne en un de més gran i que per això anàvem augmentant el conjunt de nombres fins als complexes (per exemple, x+3=1 és una equació en els naturals, però no té solució en els naturals), sortís aquest post, en el que l'autor ho explica. I em va agradar, sobretot, el que diu després:

When people say a thing cannot be done, they may mean it cannot be done in some assumed context. They may mean that the thing is difficult, and assume that the listener is sophisticated enough to interpret their answer as hyperbole. Maybe they mean that they don’t know how to do it and presume it can’t be done.
When you hear that something can’t be done, it’s worth pressing to find out in what sense it can’t be done.

12 de novembre: cita amb Philae

 I avui tocava parlar de Philae, que és el mòdul de la Rosetta que aterrarà (acometarà?) al cometa.

Per començar, una imatge del lloc on aterrarà:

 Impressionant, veritat?

 Però encara hi ha més coses. Per poder aterrar, ha de fer una òrbita molt complicada. A la següent foto i ha el gràfic del que farà la Rosetta:

 I una explicació de què farà a cada moment:

 A més, també ens han explicat com van escollir el lloc on es podia aterrar. A la següent foto, els punts verds de l'esquerra són punts a on hi "arriben" òrbites. Vaja, els punts on es pot arribar. La figura de la dreta ensenya els punts on hi toca més el Sol (en vermell) o on no hi toca gens (negre). La idea és que, per fer les observacions científiques que s'han de fer, cal que hi hagi Sol.

 Per tant, s'ha de fer la intersecció dels punts verds d'una figura amb els punts vermells de l'altra.

Això els dóna uns quants punts, però interessants científicament n'hi ha dos, i encara no han triat del tot quin serà. Però el punt J és el més probable. On és el problema? Doncs que el cometa, tal com es veu a la primera òrbita, no és del tot planer, i Philae només pot aterrar a un màxim de 45 graus de pendent. Així que, si es mira a la foto següent, i tenint en compte que tot el vermell passa de 45, ha de ser molt precís per poder aterrar allà on es vol realment.

 Això afegit a que el retard en la comunicació amb la Terra són 30 segons (30 d'anada i 30 de tornada), vol dir que ha d'estar tot molt ben preparat perquè vagi bé.

 El 12 de novembre estarem atents a veure què passa!

Seeing the First Light After the Big Bang with JWST

 Una de les coses bones de l'IAC són les sessions plenàries, o les Highlight Lectures. La de Rosetta va ser genial. I ahir, una sobre el que s'espera veure amb el James Webb Space Telescope.

 L'Amber Straughn ens va explicar una mica com estan fent el telescopi, com es desplegarà (el vídeo feia una mica de por: i si llavors a l'espai no funciona?), però sobretot, ens va explicar el que esperen veure amb el telescopi. Parlava amb una passió, que era impossible no apassionar-te amb ella amb tot el que es podrà veure.

 Ah, però no vaig poder evitar fer una foto a aquesta transparència:

Sí, el James Webb anirà a una òrbita al voltant de L2 (un lloc perfecte per estudiar l'univers sense interferències del Sol i la Terra). Hi ha més informació sobre la òrbita (amb els gràfics de la transparència amb bona resolució, i no la de la meva càmera) a la web del James Webb.

 I, finalment, una de les fotos amb les que ensenyava com de gran és el telescopi:

 I avui, l'últim dia, a 2/4 de 9, ens explicaran com s'ho faran per aterrar amb la Rosetta al cometa (o alguna cosa similar).