Jo no treballo amb algorismes genètics per resoldre problemes, però hi ha gent que sí. Així que quan trobo en un paper que utilitzen un programa lliure que resol algorismes genètics, el primer que faig és anar al google a veure si el puc baixar i provar-lo en el meu programa (de forma ràpida, sinó ja ho provaré algun altre dia que no tingui res a fer...)
El programa es diu PIKAIA, i jo tota convençuda que em trobaré, al primer resultat, el programa...
Però veig que el pikaia és un animal extingit (i jo sense saber-ho!)
Després, quan arribo a la pàgina que m'interessa veig que sí, que no és casual que tinguin el mateix nom.
També veig que és una rutina en fortran, i el meu optimitzador també és en fortran... Crec que no em costaria massa adaptar el meu programa a veure si em torna els mateixos resultats amb un algorisme genètic... Bé, aquí ho deixo, a veure si m'atreveixo.
Només que m'ha fet gràcia, això del pikaia :-D
2 comentaris:
D'entrada pensava que la cosa aniria de xarxes neuronals (informàtiques, és clar...). Ja he vist que no és el mateix.
Però m'ha recordat, tot i que tampoc no és el mateix, a un joc que es van inventar fa força anys a una universitat americana (crec). Consisteix en fer competir dos programes en un mateix escenari, en el que cada instrucció ocupa una casella, fins que un d'ells aconsegueix fer fallar a l'altre (una mica com el windows, jeje). Aquests programes utilitzen un conjunt d’instruccions reduides, que manipulen dades i fluxe d’execució, amb l’objectiu final de que el rival es trobi en una situació d’error.
Fa uns quants anys vaig implementar una versió d'aquest joc en C, i fa temps que m'he proposat de fer-ho en algun llenguatge posable a internet. Amb la secreta intenció d'obrir competició amb altres frikis.
Bé, fa sis anys d'això. Potser algun dia...
No he entès massa de què va el joc... però sembla interessant. Hi ha gent que hi jugui?
Publica un comentari a l'entrada