I aquesta setmana... poesia! Es tracta de trobar un poema (conegut, no inventat, que es pugui trobar, en l'idioma que es vulgui) que tingui el títol molt llarg. Com decideixo si el títol és molt llarg? Doncs compto el nombre de lletres del títol, i les divideixo pel nombre de versos del poema.
Guanya, és clar, el poema que tingui la divisió més gran.
Repartiré 44 punts d'aquí a un parell de setmanes.
5 comentaris:
A veure, dic aquest rodolí anglès, amb el títol "On the antiquitity of microbes" (En l'antiguitat dels microbis). Es creu que l'autor es diu Eric Shackle.
On the antiquity of microbes
Adam
Had 'Em
Títol --> 24 Lletres.
Versos --> 2.
Quocient = 24 : 2 = 12.
Quocient = 12.
Si no és vàlid, aviseu-me.
Salutacions.
Per si a algú li interessa, traduït al català el rodolí seria:
En l'antiguitat dels microbis
Adam
Els té
Suposo que es refereix als microbis.
Salutacions.
Jo em decideixo per un sonet d'un autor català.
A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;
Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,
Que lo cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes venien.
Són 70/14= 5.
Umm! Quin tema!
Si prescindim de la divisió -que no em permetrà guanyar- trio un dels poemes de títols maratonians D'"ALTRES NADALS I CAPS D'ANY" de J.V.Foix. El títol complert és aquest(imagineu-lo escrit amb versaletes):
Miràvem, de bona hora, el mar. -"Guaita", em diu ella, "quin faralló més alt, aigües endins. Ahir no hi era. -No sabíem aclarir si era cap castell, cap torre moresca o cap cavall-bernat. Una escala en espiral la cenyia fins dalt de tot. Ami, em recordava la torre de Babel talment com la representen els pintors cinc-centistes, inacabada. Hi aletejaven centenars de noies amb vestes airoses, les quals, en vesprejar, feien remor pel port. Hohe contat a un pescador, però la gent del poble no s'havia adonat de res.
(Segueixen els 75 versos del poema que no escriuré)
Se m'acut una variant. A l'"STABAT" de Víctor Sunyol, a un poema com aquest:
on l'ésser de les coses
on només ésser amb
essent-ne
-o el dir-
(ametlla)
li segueix una pàgina sencera, atapeïda de text d'un cos ínfim, que funciona com a peu de pàgina del poema.
Crec que la puntuació queda:
millorant - 20
en Girbén - 14
Alasanid - 10
Publica un comentari a l'entrada