dijous, 8 de maig de 2008

Mat amb el rei

Avui, a casa d'en Dan, ha sortit el tema de fer mat fent una jugada de rei. El primer que penso, quan sento això de fer mat amb una jugada de rei, és en el problema aquell que es sol posar als nens, que està a la frontera entre els problemes d'escacs i els problemes d'enginy. La posició és la següent:



En aquesta posició, juguen les blanques i fan mat en una.

Com?

Doncs fent una jugada de rei. Concretament, enrocant-se llarg. Ningú ha dit que el blanc no es pugui enrocar! I l'enroc, tècnicament, és una jugada de rei.

Si no es vol fer el problema d'enginy, simplement es pot moure una de les torres de lloc:



Ara, el blanc, a part de poder fer mat amb l'enroc llarg, també fa mat amb Rd2.

Algú podrà pensar, però, que aquests són casos extrems i que aquests mats amb el rei no es donen a les partides. No?

Si he dit que quan sento "mat amb el rei", el primer que penso és en el problema d'enginy, la segona cosa en la que penso és en una partida de l'any 1912, entre l'Edward Lasker i en George Alan Thomas.

Compte! Aquest Lasker no era l'Emanuel Lasker, sinó un altre!

La partida, que és una petita joia, es pot veure, per exemple, aquí. La posició després de la desena jugada blanca és una de les posicions més famoses dels escacs.

I què té a veure això amb el mat amb el rei? Doncs que el mat es produeix a la jugada 18, amb Rd2! (Tot i que enrocar-se llarg també hagués valgut). Qui deia que aquestes coses no passaven a les partides reals?

I, per acabar, una anècdota sobre aquesta partida. Un dia vaig llegir no sé on (ai, aquestes fonts d'informació!), que un cop acabada la partida, l'Edward Lasker, que deuria estar bastant mosca de que hi hagués un altre Lasker molt millor, va anar a l'Emanuel, i li va dir que havia fet una gran partida, i que ni tan sols ell podria millorar la partida.

L'Emanuel Lasker li va respondre:

- Potser sí, però després de la jugada 14 del negre, tenies un mat en 3 que no has vist (el mat 15. g3+ Rf3 16. 0-0, i no es pot evitar 17. Ch2 mat). Tu l'has fet en 5.

De qualsevol manera, tot i ser un mat una mica més llarg, a mi m'agrada més el mat de l'Edward, a primera fila, i fent mat... amb el rei!

3 comentaris:

Anna ha dit...

molt bo el post! ostres, no ho encertat pas, això de l'enroc... quina ràbia! :P

Escaquejant ha dit...

La veritat és que si jo m'hagués trobat amb aquesta partida i hagués tingut lucidesa suficient per veure totes les possibilitats, també hauria triat d'allargar-la per fer el mat a primera fila...

Llàstima que no enroqués com a jugada final... Hauria estat un mat encara més carismàtic!

matgala ha dit...

Anna, segur que no se t'oblida mai, això de l'enroc! :-D (ostres, ja fa tants dies que vas deixar el comentari? I jo sense contestar, que maleducada!!!)

A mi també m'agrada més la versió aquesta final... i jo també hagués triat l'enroc com a mat. Aquesta partida, realment, m'encanta! És una de les primeres partides que vaig estudiar de petita i l'he recordat tota la vida. Podríem dir que és la meva partida preferida?