Blog solidari

Aquesta setmana he tingut una temptació molt gran. I ha sigut la de posar aquest problema per aquesta setmana:

Tenim una població de 100 habitants. La gent de poble és molt amigable, i tots són coneguts, amics o familiars. Hi ha un nombre determinat de colles d'amics, de forma que qualsevol persona pot arribar a qualsevol altra persona del poble en un màxim de cinc passos, on cada pas consisteix a escollir o bé una persona de la colla d'amics, o bé una persona de la família.

Un habitant decideix que vol donar un premi als seus amics i familiars. Però no coneix les propietats de la fabulosa funció 5^x (o cinc elevat a x). Aquest habitant dóna un premi a cinc persones, o bé de la seva família, o bé amics seus.

La gràcia està en què, al dia següent, cadascun dels premiats donarà el mateix premi a cinc persones més, que seran escollides entre la seva família i els seus amics. Començarà donant el premi a les persones que el dia que dóna el premi encara no l'han rebut, i després el seguirà donant a altres persones que ja el tenien (i que, per sort, no continuaran la cadena!)

Com es poden distribuir la població entre grups d'amics i de familiars de forma que, fent això, el poble trigui més a tenir tots els seus habitants premiats?

Però no em passaré, tot i que em sembla un problema molt interessant. I no descarto que jo hi pensi i en fagi algun post, algun dia...

Tot això ve pel premi del blog solidari, que m'ha fet molta il.lusió, però com sempre, m'ha fet pensar en algun problema (i com que encara no sé quin problema posaré aquesta setmana, no descarto posar-hi aquest...)

La primera persona que me'l va donar va ser la Katrin. Però no me'n vaig adonar :-( Va ser mentre era a Vila-seca, i quan vaig tornar vaig veure alguna entrada des d'allà, però vaig ser incapaç de veure on estava el meu enllaç, fins que avui ho he vist. Així que moltes gràcies, amb un munt de retard! (Ho sento!)

I ahir a la nit, triple premi (què he fet jo per merèixer tants de premis?) La veritat és que no m'ho mereixo, perquè al cap i a la fi, els que feu que això funcioni sou els que doneu respostes als meus problemes, que sovint em semblen anades d'olla. Però... bé, per l'any que ve faig un propòsit, i és intentar resucitar això, no només amb els problemes setmanals, sinó amb posts escaquístics i d'altres coses que se m'aniran acudit.

D'això, que moltes gràcies a la Laia per la menció, a l'Anna per recordar-se de mi i a en Dan. I espero no haver-me deixat a ningú.

I finalment (que aquest post ja comença a ser una mica llarg), els meus premiats. Que, al cap i a la fi, ja tenen un munt de premis, però els vull donar, perquè em dóna la real gana :-)

Per començar, vull donar un premi a l'Anna, per fer que la meva llista de llibres per llegir creixi, i creixi, i creixi, i ja no em preocupi d'atrapar-la algun dia, perquè sé que és impossible. I perquè estic a punt d'acabar "La mujer del viajero en el tiempo", i no hagués conegut el llibre si no hagués sigut gràcies a ella.

Per continuar, en Dan, que és una mica culpable del fet de que hi hagi persones que em preguntin a vegades que com és que sé això o allò altre. Coi, doncs perquè el llegeixo a ell! (I a vegades investigo una mica més).

I, en la mateixa línia, a l'Omalaled. Per totes aquestes històries que ens va explicant, i que gairebé sempre m'arrenquen un somriure, i que espero el moment oportú per repetir-les a algú altre.

I a la Laia, és clar. Que ens està convertint a tots en experts en dofins.

I, ja per últim, a en CER, que ens explica tantes coses escaquístiques que és gairebé impossible seguir tot el que escriu en tots els seus blogs.

I ho deixo així. Que aquest post ja és molt llarg. Però dóno altre cop les gràcies, i segur que hi ha un munt més de blogs que es mereixen el premi. Però, a dia d'avui, em quedo amb aquests.