El problema d'aquesta setmana me'l va proposar en CER. Es tracta de trobar la paraula més llarga que es pugui escriure amb els símbols dels elements químics. Per exemple, Capa -> Ca (Calci) + Pa (Protoactini). Es poden afegir tants accents com es vulgui, per exemple: Neptú -> Ne (Neó) + Pt (Platí) + U (Urani).
Tancaré el problema el 10 de novembre.
20 punts per la millor solució, 16 per la segona, 12 per la tercera, 8 per la quarta i 4 per la cinquena.
diumenge, 28 d’octubre del 2007
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Venus
Bé, doncs ja és diumenge i deixo aquí el que heu dit sobre Venus. Aquest cop, deixaré només el que heu dit, sense afegir-hi res jo...
Cal votar: 3 punts, 2 punts i 1 punt. Si algú no vota, no rebrà punts.
Xurri:
Venus gira despacio y al revés que otro planetas: allí el sol sale por el oeste, y el día dura más que el año.
Las cuestiones venusianas deberían ser en realidad cuestiones venéreas, pero se cambia el adjetivo porque suena mal.
Kpaixen:
Doncs a veure, si no recordo malament Venus és l'objecte celest -a part, òbviament, de la lluna i el sol- que més brillant es veu des de la terra, degut tant a la proximitat com a una fantàstica atmòsfera que el recobreix, i el converteix en un lloc encantador per anar-hi a passar les vacances d'estiu.
Dan:
Venus es l'indret més infernal del sistema solar: Allà la pressió atmosfèrica t'esclafaria, la temperatura extrema et fregiria i la pluja d'àcid sulfúric et cremaria. Ja es mala baba que sigui l'únic planeta (tret de la Terra) amb nom femení.
David R.:
Hi ha gent que diu que abans la Terra estava gelada i que a Venus s'hi podria viure millor. I potser podia haver-hi vida.
pere:
Venús inclina les dones més cap a la bellesa i l'ornamentació que cap a la bondat; i té aquesta naturalesa per l'aigua, que té apetit cap als cosmètics de la cara, de les mans de les robes i cap a l'agençament de les cases, dels vestits i els colors bells.
Ep, ho diu R. Llull en els seu "Tractat d'astronomia", i sempre deia la veritat, encara que s'equivoqués.
Enigmàlia:
Una característica que m'ha sorprès és que, en el moment en que Venus està més aprop de la Terra, sempre en veiem la mateixa cara.
Com que les casualitats no existeixen, suposo que deu tenir alguna lògica enrevessada que demostra que l'engranatge del Sistema Solar és més complexe que el del millor dels rellotges (em refereixo als mècanics, és clar).
Laia:
No s'ha vist encara que a Venus hi hagi moviment de les plaques tectòniques, que és un procés que ajuda a alliberar l'escalfor de l'interior del planeta. Per tant, per tal de desprendre aquesta calor, forma unes estructures gegants de forma circular anomenades "coronae". Es creu que es formen quan les substàncies que estan a milions de graus sota l'escorça fan pressió cap amunt, i llavors fan que la superfície es corbi. Sovint estan acompanyades de fluxos de lava.
Aquí en podeu veure una foto: http://axxon.com.ar/zap/c-zapmvcoronae.htm
Anna:
Juntament amb el Sol i la Lluna, són els tres únics cossos celestes que es poden veure tant de dia com de nit (el Sol es pot veure de nit???).
Cal votar: 3 punts, 2 punts i 1 punt. Si algú no vota, no rebrà punts.
Xurri:
Venus gira despacio y al revés que otro planetas: allí el sol sale por el oeste, y el día dura más que el año.
Las cuestiones venusianas deberían ser en realidad cuestiones venéreas, pero se cambia el adjetivo porque suena mal.
Kpaixen:
Doncs a veure, si no recordo malament Venus és l'objecte celest -a part, òbviament, de la lluna i el sol- que més brillant es veu des de la terra, degut tant a la proximitat com a una fantàstica atmòsfera que el recobreix, i el converteix en un lloc encantador per anar-hi a passar les vacances d'estiu.
Dan:
Venus es l'indret més infernal del sistema solar: Allà la pressió atmosfèrica t'esclafaria, la temperatura extrema et fregiria i la pluja d'àcid sulfúric et cremaria. Ja es mala baba que sigui l'únic planeta (tret de la Terra) amb nom femení.
David R.:
Hi ha gent que diu que abans la Terra estava gelada i que a Venus s'hi podria viure millor. I potser podia haver-hi vida.
pere:
Venús inclina les dones més cap a la bellesa i l'ornamentació que cap a la bondat; i té aquesta naturalesa per l'aigua, que té apetit cap als cosmètics de la cara, de les mans de les robes i cap a l'agençament de les cases, dels vestits i els colors bells.
Ep, ho diu R. Llull en els seu "Tractat d'astronomia", i sempre deia la veritat, encara que s'equivoqués.
Enigmàlia:
Una característica que m'ha sorprès és que, en el moment en que Venus està més aprop de la Terra, sempre en veiem la mateixa cara.
Com que les casualitats no existeixen, suposo que deu tenir alguna lògica enrevessada que demostra que l'engranatge del Sistema Solar és més complexe que el del millor dels rellotges (em refereixo als mècanics, és clar).
Laia:
No s'ha vist encara que a Venus hi hagi moviment de les plaques tectòniques, que és un procés que ajuda a alliberar l'escalfor de l'interior del planeta. Per tant, per tal de desprendre aquesta calor, forma unes estructures gegants de forma circular anomenades "coronae". Es creu que es formen quan les substàncies que estan a milions de graus sota l'escorça fan pressió cap amunt, i llavors fan que la superfície es corbi. Sovint estan acompanyades de fluxos de lava.
Aquí en podeu veure una foto: http://axxon.com.ar/zap/c-zapmvcoronae.htm
Anna:
Juntament amb el Sol i la Lluna, són els tres únics cossos celestes que es poden veure tant de dia com de nit (el Sol es pot veure de nit???).
dissabte, 20 d’octubre del 2007
El problema de la setmana - de números (2)
Un cop acabat l'anterior problema de números, hi torno amb una variació d'aquell problema.
Es tracta de que m'envieu un número enter entre 0 i 20 per mail (ha de ser per mail, no s'hi val amb comentaris, perquè sinó la cosa no funciona. Si algú envia un número als comentaris, no valdrà).
Aleshores la puntuació serà el número dit, menys dues vegades la quantitat de gent que hagi dit un número estrictament menor, més dues vegades la quantitat de gent que hagi dit un número estrictament major.
Per exemple, si els números escollits són 1, 10, 10 i 20, les puntuacions serien:
1 + 2*3 = 7.
10 + 2*1 - 2*1 = 10.
20 - 2*3 = 14.
Per descomptat, si algú es queda amb puntuació negativa, no li restaré punts.
Tancaré el problema el dissabte 3 de novembre.
Es tracta de que m'envieu un número enter entre 0 i 20 per mail (ha de ser per mail, no s'hi val amb comentaris, perquè sinó la cosa no funciona. Si algú envia un número als comentaris, no valdrà).
Aleshores la puntuació serà el número dit, menys dues vegades la quantitat de gent que hagi dit un número estrictament menor, més dues vegades la quantitat de gent que hagi dit un número estrictament major.
Per exemple, si els números escollits són 1, 10, 10 i 20, les puntuacions serien:
1 + 2*3 = 7.
10 + 2*1 - 2*1 = 10.
20 - 2*3 = 14.
Per descomptat, si algú es queda amb puntuació negativa, no li restaré punts.
Tancaré el problema el dissabte 3 de novembre.
divendres, 19 d’octubre del 2007
Harry Potter i els escacs
Em sap greu, però el fragment del youtube és en anglès.
El llibre també el tinc en anglès (i es troba el fragment a internet en anglès...). En Harry, en Ron i l'Hermione estan buscant la pedra filosofal i...
Està clar que aquí no surt la posició. Però, per fer la pel.lícula, es necessitava una posició clara on l'àlfil negre fes mat, gràcies a un sacrifici del cavall negre. Sinó, no tenia sentit.
Però, és clar, és difícil de trobar una posició d'aquest estil, i s'ha de fer una composició. Una composició amb moltes restriccions.
La creació de la posició la van deixar a en Jeremy Silman, un MI d'Estats Units.
La posició és la següent:
El negre amenaça Ch3 mat, i el blanc juga Dxd3, defensant-se del mat. Després d'això, el negre té un mat forçat amb 1. ... Tc3 2. Dxc3, i ara hi ha dos mats possibles: 2. ... Ac5+ 3. Dxc5 Ch3 mat, o 2. ... Ch3+ 3. Dxh3 Ac5+ 4. De3 Axe3 mat.
Però, és clar, qui ha de seguir per les habitacions és en Harry, i per tant l'opció de 2. ... Ac5+ no és bona. Així doncs, en Ron s'ha de sacrificar perquè en Harry pugui fer mat.
Tot i així, després de que en Jeremy Silman donés aquesta posició, les exigències del guió van fer que la partida s'escurcés. A més, no van incloure en Jeremy Silman als crèdits. Suposo que té raó a estar enfadat...
La seva explicació, així com unes quantes reflexions sobre les partides d'escacs al cine (molt bones), així com la posició jugada a jugada, es poden trobar aquí.
I gràcies a l'administrador d'escaquejant per l'enllaç.
El llibre també el tinc en anglès (i es troba el fragment a internet en anglès...). En Harry, en Ron i l'Hermione estan buscant la pedra filosofal i...
The next chamber was so dark they couldn't see anything at all. But as they stepped into it, light suddenly flooded the room to reveal an astonishing sight.
They were standing on the edge of a huge chessboard, behind the black chessmen, which were all taller than they were and carved from what looked like black stone. Facing them, way across the chamber, were the white pieces. Harry, Ron and Hermione shivered slightly -- the towering white chessmen had no faces.
"Now what do we do?" Harry whispered.
"It's obvious, isn't it?" said Ron. "We've got to play our way across the room."
Behind the white pieces they could see another door.
"How?" said Hermione nervously.
"I think," said Ron, "we're going to have to be chessmen."
He walked up to a black knight and put his hand out to touch the knight's horse. At once, the stone sprang to life. The horse pawed the ground and the knight turned his helmeted head to look down at Ron.
"Do we -- er -- have to join you to get across?" The black knight nodded. Ron turned to the other two.
"This needs thinking about..." he said. "I suppose we've got to take the place of three of the black pieces...."
Harry and Hermione stayed quiet, watching Ron think. Finally he said, "Now, don't be offended or anything, but neither of you are that good at chess --"
"We're not offended," said Harry quickly. "Just tell us what to do."
"Well, Harry, you take the place of that bishop, and Hermione, you go next to him instead of that castle."
"What about you?"
"I'm going to be a knight," said Ron.
The chessmen seemed to have been listening, because at these words a knight, a bishop, and a castle turned their backs on the white pieces and walked off the board, leaving three empty squares that Harry, Ron, and Hermione took.
"White always plays first in chess," said Ron, peering across the board. "Yes... look..."
A white pawn had moved forward two squares.
Ron started to direct the black pieces. They moved silently wherever he sent them. Harry's knees were trembling. What if they lost?
"Harry -- move diagonally four squares to the right."
Their first real shock came when their other knight was taken. The white queen smashed him to the floor and dragged him off the board, where he lay quite still, facedown.
"Had to let that happen," said Ron, looking shaken.
"Leaves you free to take that bishop, Hermione, go on."
Every time one of their men was lost, the white pieces showed no mercy. Soon there was a huddle of limp black players slumped along the wall. Twice, Ron only just noticed in time that Harry and Hermione were in danger. He himself darted around the board, taking almost as many white pieces as they had lost black ones.
"We're nearly there," he muttered suddenly. "Let me think -- let me think..."
The white queen turned her blank face toward him.
"Yes..." said Ron softly, "It's the only way... I've got to be taken."
"NO!" Harry and Hermione shouted.
"That's chess!" snapped Ron. "You've got to make some sacrifices! I take one step forward and she'll take me -- that leaves you free to checkmate the king, Harry!"
"But --"
"Do you want to stop Snape or not?"
"Ron --"
"Look, if you don't hurry up, he'll already have the Stone!".
There was no alternative.
"Ready?" Ron called, his face pale but determined. "Here I go - now, don't hang around once you've won."
He stepped forward, and the white queen pounced. She struck Ron hard across the head with her stone arm, and he crashed to the floor - Hermione screamed but stayed on her square - the white queen dragged Ron to one side. He looked as if he'd been knocked out.
Shaking, Harry moved three spaces to the left.
The white king took off his crown and threw it at Harry's feet. They had won. The chessmen parted and bowed, leaving the door ahead clear. With one last desperate look back at Ron, Harry and Hermione charged through the door and up the next passageway.
"What if he's --?"
"He'll be all right," said Harry, trying to convince himself. "What do you reckon's next?"
Està clar que aquí no surt la posició. Però, per fer la pel.lícula, es necessitava una posició clara on l'àlfil negre fes mat, gràcies a un sacrifici del cavall negre. Sinó, no tenia sentit.
Però, és clar, és difícil de trobar una posició d'aquest estil, i s'ha de fer una composició. Una composició amb moltes restriccions.
La creació de la posició la van deixar a en Jeremy Silman, un MI d'Estats Units.
La posició és la següent:
El negre amenaça Ch3 mat, i el blanc juga Dxd3, defensant-se del mat. Després d'això, el negre té un mat forçat amb 1. ... Tc3 2. Dxc3, i ara hi ha dos mats possibles: 2. ... Ac5+ 3. Dxc5 Ch3 mat, o 2. ... Ch3+ 3. Dxh3 Ac5+ 4. De3 Axe3 mat.
Però, és clar, qui ha de seguir per les habitacions és en Harry, i per tant l'opció de 2. ... Ac5+ no és bona. Així doncs, en Ron s'ha de sacrificar perquè en Harry pugui fer mat.
Tot i així, després de que en Jeremy Silman donés aquesta posició, les exigències del guió van fer que la partida s'escurcés. A més, no van incloure en Jeremy Silman als crèdits. Suposo que té raó a estar enfadat...
La seva explicació, així com unes quantes reflexions sobre les partides d'escacs al cine (molt bones), així com la posició jugada a jugada, es poden trobar aquí.
I gràcies a l'administrador d'escaquejant per l'enllaç.
64 caselles
Em sap greu informar que el blog 64 caselles, que ja estava bastant abandonat, ha passat a millor vida.
Algú, que no he sigut jo, ha decidit que el blog no tenia dret a viure, encara que no tingués més aportacions, i l'ha esborrat. Això vol dir que tot el que hi havia ha desaparegut i no hi ha forma de recuperar-ho. Excepte en la memòria del google, durant un temps.
Per sort (o per desgràcia), quan vaig crear el blog, encara no sé per què, vaig anar enviant-me tots els posts al mail. No sé per què ho vaig fer, però resulta que ara tinc tots els posts que vaig escriure al mail (o, almenys, una bona part).
Els aniré penjant aquí, tot i que ja els havia penjat fa temps al 64 caselles. Però no crec que facin mal. I coi, que els posts porten feina de fer, i no fa gaire gràcia (per no dir alguna cosa més forta) que algú se'ls carregui, per les bones, i sense avisar que ho farà.
Això m'ensenyarà a no tornar a crear un blog i donar permís d'administrador a algú que no conec de res.
Algú, que no he sigut jo, ha decidit que el blog no tenia dret a viure, encara que no tingués més aportacions, i l'ha esborrat. Això vol dir que tot el que hi havia ha desaparegut i no hi ha forma de recuperar-ho. Excepte en la memòria del google, durant un temps.
Per sort (o per desgràcia), quan vaig crear el blog, encara no sé per què, vaig anar enviant-me tots els posts al mail. No sé per què ho vaig fer, però resulta que ara tinc tots els posts que vaig escriure al mail (o, almenys, una bona part).
Els aniré penjant aquí, tot i que ja els havia penjat fa temps al 64 caselles. Però no crec que facin mal. I coi, que els posts porten feina de fer, i no fa gaire gràcia (per no dir alguna cosa més forta) que algú se'ls carregui, per les bones, i sense avisar que ho farà.
Això m'ensenyarà a no tornar a crear un blog i donar permís d'administrador a algú que no conec de res.
divendres, 12 d’octubre del 2007
El problema de la setmana - Venus
La setmana que ve, concretament el dijous, farà 40 anys que la sonda Venera 4 va entrar a l'atmòsfera de Venus, essent el primer artilugi humà en entrar en un altre planeta i fer un anàlisis de les condicions d'aquell planeta (que els russos també existeixen!)
Per commemorar aquesta data, i perquè l'enquesta ha sortit bastant favorable a fer una sèrie sobre el Sistema Solar (o alguna cosa per l'estil), aquesta setmana aprendrem coses sobre Venus :-) Com ja vam fer amb Neptú, cadascú té una setmana, fins al dia 20 d'octubre, per dir alguna cosa curiosa (o no) sobre Venus. Acabada aquesta setmana, jo les reuniré totes i cadascú haurà de votar, donant 3 punts, 2 punts i 1 punt a les coses que li hagin agradat més. Una setmana més tard, sumaré els punts que hagi obtingut cadascú i seran la puntuació obtinguda (si algú no vota, no rep punts, per fer-ho just).
A veure què trobem de Venus :-)
Per commemorar aquesta data, i perquè l'enquesta ha sortit bastant favorable a fer una sèrie sobre el Sistema Solar (o alguna cosa per l'estil), aquesta setmana aprendrem coses sobre Venus :-) Com ja vam fer amb Neptú, cadascú té una setmana, fins al dia 20 d'octubre, per dir alguna cosa curiosa (o no) sobre Venus. Acabada aquesta setmana, jo les reuniré totes i cadascú haurà de votar, donant 3 punts, 2 punts i 1 punt a les coses que li hagin agradat més. Una setmana més tard, sumaré els punts que hagi obtingut cadascú i seran la puntuació obtinguda (si algú no vota, no rep punts, per fer-ho just).
A veure què trobem de Venus :-)
diumenge, 7 d’octubre del 2007
El problema de la setmana - de números
Aquesta setmana (dues setmanes) es tracta de triar un número. Quin número? El que es vulgui, de 0 a 50. La puntuació? Doncs, com que hem canviat de trimestre, la puntuació màxima serà de 20 punts.
La primera persona que contesti, començarà amb 20 punts. La segona, amb 19. La tercera, amb 18. I així, anar restant.
Als punts inicials, se'ls haurà de restar la diferència entre el número escollit i la mitjana de números (i arrodoniré el resultat a l'enter més proper). Però, com que sóc bona (o no), a tothom que participi li dóno un mínim de 5 punts.
Tancaré el problema el 21 d'octubre.
Abans, però, poso un exemple. Imaginem que juguen A, B i C, en aquest ordre. A diu 13, B diu 21 i C diu 49. La mitjana és 27.7. A tindria de puntuació 20 - (27.7-13) = 5. B tindria 19 - (27.7-21) = 11 punts. I C tindria 18 - (49-27.7), i es quedaria amb 5 puntets.
Quina és la millor tàctica? Esperar? Dir el 25?
La primera persona que contesti, començarà amb 20 punts. La segona, amb 19. La tercera, amb 18. I així, anar restant.
Als punts inicials, se'ls haurà de restar la diferència entre el número escollit i la mitjana de números (i arrodoniré el resultat a l'enter més proper). Però, com que sóc bona (o no), a tothom que participi li dóno un mínim de 5 punts.
Tancaré el problema el 21 d'octubre.
Abans, però, poso un exemple. Imaginem que juguen A, B i C, en aquest ordre. A diu 13, B diu 21 i C diu 49. La mitjana és 27.7. A tindria de puntuació 20 - (27.7-13) = 5. B tindria 19 - (27.7-21) = 11 punts. I C tindria 18 - (49-27.7), i es quedaria amb 5 puntets.
Quina és la millor tàctica? Esperar? Dir el 25?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)