El planeta gravita alrededor de dos soles, un sol rojo y un sol azul.
(...)
En aquel tiempo, la teoría de Gamow-Shapley - la vida era imposible en planetas satélites de dos cuerpos solares - no se discutía. La órbita en torno de los dos soles es modificada constantemente por las variaciones de la gravitación.
(...)
Sin embargo, ya al cabo de algunas decenas de años, se creyó descubrir que la órbita no estaba sujeta en modo alguno a las modificaciones previstas: era estable, tan estable como la órbita de los planetas de nuestro sistema solar.
Això és un fragment de Solaris, d'Stanislav Lem. Malgrat que el vaig llegir fa un cert temps, aquest és el tros que més present tenia. I precisament ara me l'ha recordat aquesta notícia.
Fins fa poc es creia que no es podien formar planetes al voltant de sistemes d'estrelles binaris, ja que la complexitat de la gravetat faria que les òrbites fossin inestables (com el que diu Stanislav Lem). Però, segons sembla, al Carnegie Institution han fet simulacions i han descobert que, de fet, aquesta complexitat en comptes de posar traves a la formació de planetes pot accelerar el procés de formació. De fet, ja s'han trobat alguns planetes gasosos gegants a sistemes binaris.
5 comentaris:
Ei!!!
Molt interessant, no sabia d'aquesta afició teva per l'univers.
Per si no t'ho havia dit abans, tens un racó molt macó i amb coses força interessants.
Seguiex així.
Gràcies, ramtia.
Mira, va com va. Al principi havia escrit més posts així. Després vaig girar cap a una altra banda. No ho sé, vaig escrivint coses que em criden l'atenció. I no vaig poder resistir-me a aquests dos últims posts. Potser he escrit aquests dos posts aquesta setmana i no trobo res que em cridi l'atenció com per posar-ho aquí fins d'aquí a un quan temps. És per això que no sé definir massa el que hi ha en aquest blog: hi ha una mica de tot i no gaire de res.
Ja ha de tenir estudis, un planeta, per saber moure's en un sistema tan enrevessat. Jo m'estavellaria a la primera finta gravitatòria...
La natura és sàvia...
Més que la natura, potser l'astrofísica en aquest cas...
De Solaris no he llegit el llibre, però sí he vist la pel.lícula, tant la última del Clooney com la primera de totes, del 1972, de Tarkowski. Realment una història tot enrevessada.
Publica un comentari a l'entrada