La partida de l'Enric

La gràcia que té jugar gairebé sempre les partides del per equips amb la mateixa persona al cantó des de fa 3 anys, és que acabes coneixent el seu joc. I si el seu joc és just el contrari que el teu, i a més és espectacular, doncs t'ho passes bé. O t'animes.

Ahir portàvem un 0-3 en contra que feia molt mal. Sobretot perquè una altra partida estava clar que no es podia guanyar. Taules, amb sort. I guanyant tota la resta (que són moltes!) encara podíem guanyar. Però, és clar, sempre hi ha coses que t'animen, com la gran victòria de l'Enric.



El blanc acaba de jugar 28. g4 i la torre negra d'f3 està en bastant perill. Però l'Enric es treu de la màniga un recurs... 28. ... Dh4 29. Rxf3 Txf4+ 30. Rg2 Axd4



L'amenaça Tf2 és molt forta i la única opció de salvar-se del blanc és Thf1. Tot i així, són dos peons per la qualitat, i el rei blanc està en seriós perill...

Però el blanc es va equivocar... 31. Taf1? Txg4+ 32. hxg4 Dxg4+ 33. Rh2 Ae5+ 34. Tf4 Axf4+ i el blanc va abandonar, deixant la següent posició:



Una estona més tard, amb 3.5 a 3.5 al marcador, i quan només faltava la meva partida, l'Enric va anar al tauler a ensenyar la seva posició final a un altre company de club. I es va trobar amb la següent posició...



La dama blanca havia desaparegut per art de màgia i estava fent companyia a la meva dama blanca, totes dues al meu tauler.

Però, com diria Michael Ende, "ésa es otra historia y debe ser contada en otra ocasión".