En el torneig de Linares de l'any 1992 (tots érem més joves...) en Short es va trobar amb aquesta posició davant d'en Beliavsky:
Sembla que el blanc té molta avantatge, i que la victòria serà fàcil, però...
1. b5 Ab7 2. Cd5 f6+
Ara, si 3. Cxf6 Cxf6 4. Rxf6 Axg2 5. Af5 i seran taules. Però... en Short va jugar... 3. Re6??, suposo que per allò de portar el rei cap al centre.
Què va fer el negre?
El blanc està clar: donar-se cops de cap a la paret! I això que era en Short!!!
5 comentaris:
Mate con tómate 3...Ac8#
Si que es para darse cabezazos contra la pared!
Que fuerte me parece, y más viniendo de un torneo de altisimo y poderoso nivel como Linares.
Bella anècdota. Si em passés en una partida ni m'immutaria, senzillament perquè estic avesat a realitzar "brillants" jugades, però a Short sí que li devia saber, i molt, de greu!
D'altra banda, la variant després de 1. b5, Ab7 2. Cd5, f6+ 3. Cxf6, Cxf6 4. Rxf6, Axg2 5. Af5 no condueix a una victòria blanca degut a la pèrdua inevitable d'ambdós peons del negre i de la presència d'alfils del mateix color? (Potser m'ho sembla, que quedi clar...)
Salutacions.
Exacte, Molaneitor! M'imagino la cara que se li va quedar...
No t'immutaries, millorant? Jo crec que sí, que me n'aniria a donar-me cops de cap a la paret!!!
Per la resta, doncs he de dir que em vaig creure el que deia el llibre... M'ho vaig creure perquè el peó de torre que li queda al blanc és del color que no toca i... no ho sé, vaig pensar que potser l'àlfil es podia sacrificar pel peó de b i el final serien taules, però ara no ho veig tan clar...
Vaig a preguntar-li al senyor fritz, que ara tinc pressa. Si en trec l'entrellat ràpid, ho poso...
Jaja... "Però què he fet?", m'agrada el títol. De fet, conec de prop aquesta sensació, tot i que suposo que si jo fos GM, aquesta cagada, la hauria viscut amb més intensitat...
I, a més, si fossis GM, tothom se n'hauria enterat... :-D
Publica un comentari a l'entrada