Però, a partir de la pàgina, he conegut l'existència d'un llibre, Queen’s move; women and chess through the ages. Des de l'enllaç, es pot arribar a una pàgina web on hi ha diferents respostes a la pregunta "per què no hi ha dones entre els millors jugadors d'escacs?", que suposo que estan al llibre. Entre elles (i reconec que estic fent una tria molt subjectiva) d'en Botvinnick i la seva dona:
"If women would just as men devote themselves only to chess it would be possible to compare male and female chess capacities".
"I subscribe to my husbands view"
i una altra que m'ha fet moltíssima gràcia:
Women cannot stay silent for five hours.
Però a la pàgina inicial també hi ha una base de dades amb partides on les dones guanyen als homes, amb comentaris i anècdotes sobre les partides.
Per posar un exemple, em quedo amb una partida d'una tal Vera Menchik, que fins avui no coneixia. Vera Menchik juga amb blanques i després de la 17ena jugada negra s'arriba a la següent posició:
Les blanques juguen 18. Cf5+. 18. ... gxf5 no val per 19. Dg5+ Rh6 (està clar que a Rh8 segueix Df6 i mat) 20. h6 Rg8 21. Df6 i el mat és inevitable.
Si el negre no vol perdre una peça gratis, ha de jugar Axf5 o Cxf5, com a la partida. A Axf5 li segueix gxf5, amb molt d'atac (i el blanc encara no ha entregat res).
A la partida es va jugar 18. ... Cxf5 19. gxf5. Ara el negre s'hauria de defensar amb Th8 o Tg8, però intenta atacar, cosa que la Vera aprofita molt bé: 19. ... a3 20. f6+ Rh8 21. Dh6 axb2+ 22. Rb1 Tg8 23. hxg6 fxg6 24. Dxh7+ i les negres abandonen, ja que el mat és imparable.
Temes: històries dels escacs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada