Era l'agost de 2005 quan el club d'escacs Banyoles va organitzar unes simultànies amb en Viktor Korchnoi. Em vaig posar a jugar amb molta il·lusió, i al seu 1.d4 vaig tenir la gosadia de jugar 1. ... e6. Què, sinó?
Va seguir un atac terrible (per descomptat), amb entregues de peça. Però, no sé com, vaig aconseguir salvar-me.
I, mentre estava patint per la posició, es va posar a parlar amb mi, i jo al principi no l'entenia. Em va costar d'entendre, potser perquè no m'ho creia: estava abandonant!
Però la cosa no va acabar aquí. El dia següent vaig fer una partida horrible a l'obert de Banyoles. I, per vergonya meva, en Korchnoi es va passar unes quantes vegades per la meva taula, per mirar com anava. Quan va acabar la partida, es va passar per la sala d'anàlisi, i va venir a mirar com analitzàvem la partida amb el meu rival, i em va estar renyant per haver jugat malament. En algun moment em va dir: "Tu no hauries de fer això, tu ho hauries d'haver vist!"
Són coses que no s'obliden.
L'últim cop que el vaig veure va ser al London Chess Classic, el 2010.
