Algú ha pensat mai que els seus propòsits fossin massa ambiciosos?
Igual que para Hilbert, la hipótesis de Riemann estaba en la cima de la lista de los deseos de Hardy, lo que aparece con claridad en los propósitos para el Nuevo Año que escribió en una de las muchas tarjetas postales que mandaba a sus colegas y amigos:
- demostrar la hipótesis de Riemann;
- conseguir una puntuación de 211 (el primer número primo mayor que 200) en el cuarto inning del último Campeonato Internacional en el Oval;
- hallar un argumento sobre la no existencia de Dios que convenza al gran público;
- ser el primer hombre que alcance la cima del Everest;
- ser proclamado primer presidente de la URSS, de Gran Bretaña y de Alemania;
- asesinar a Musolini.
Marcus du Sautoy, La música de los números primos.
4 comentaris:
Doncs ja sé un propòsit pel 2010.
Demostrar la hipòtesi de Riemann...
Segur que aquest proposit és igual d'efectiu que el d'intentar anar al gimàs o aprendre anglès tret del fet que no has de pagar...
M'agrada el seu estil. Sempre ho havia trobat molt estúpid, però si amb una llista així aconsegueixo fer riure algú, ja li hauré descobert un sentit.
Ostres, Alasanid, doncs si ho aconsegueixes, posa'm als agraïments, que jo t'hauré despertat les ganes :-P
Jaja, Gerard. Jo llegia això l'altre dia al tren i em vaig posar a riure que els meus veïns deurien pensar que estava sonada... Qui riu amb un llibre de matemàtiques? :-D
El tercer propòsit és més inversemblant, naturalment. Religió i futbol sempre han estat conceptes antagònics a la raó. Seria com intentar comptar quants centímetres fa una estona, o mesurar el color d'un adverbi.
Respecte a la hipòtesi de Riemann, per mi ja seria massa ambiciós provar d'entendre-la.
Segurament em quedaré amb el de sempre: no ennuegar-me amb els raïms...
Publica un comentari a l'entrada