Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astronomia. Mostrar tots els missatges
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Aquesta setmana...
Aquesta setmana tornarem a tenir imatges xul.les (bé, o com a mínim, les tindrà la NASA...)
Hi ha previst un flyby que estudiarà el pol sud d'Encèlad. Serà el dimecres 28, i, per anar fent boca, al JPL han preparat una animació perquè veiem com serà.
La Cassini passarà a menys de 50 km d'Encèlad! I això vol dir que podrà treure bones imatges! Per posar-ho en perspectiva, els satèl·lits d'observació de la Terra (i els espies militars) estan a òrbites anomenades LEO, que estan a més de 160 km d'alçada (ja que sinó caurien per efecte del fregament amb l'atmòsfera). I l'estació espacial internacional (a qui no li agraden les fotos que fan els astronautes des d'allà?) està a 400 km d'alçada (gairebé 10 vegades més que el que passarà la Cassini d'Encèlad!)
Òbviament, a part de les imatges, en trauran informació científica (tot i que trigarem a veure-la!).
Tot i que tinc l'esperança que deixin veure alguna imatge aquesta setmana...
dilluns, 21 de setembre del 2009
Saps on vius?
Des d'aquesta setmana i fins el 22 d'octubre, la Càtedra "Lluís Santaló" d'Aplicacions de la Matemàtica i la Casa de Cultura de Girona organitzen unes conferències d'astronomia els dijous a les 8 del vespre, en motiu de l'Any Internacional de l'astronomia.
Aquesta setmana comencen amb Planetes habitables més enllà del Sistema Solar.
Més informació aquí i aquí.
Aquesta setmana comencen amb Planetes habitables més enllà del Sistema Solar.
Més informació aquí i aquí.
dimecres, 5 d’agost del 2009
Curset ràpid per aprendre les principals constel.lacions
És estiu. Nits a la fresca. Possibilitat de veure el cel. I... A qui no li va bé saber una mica d'astronomia per explicar a la companyia? :-D Que vaja, sempre queda bé, no?
Però, és clar, al cel hi ha moltes estrelles. Moltes! I les formes que surten als llibres són difícils de trobar. Perquè, de nit, ningú dibuixa línies entre les estrelles per indicar-nos que allò és una constel.lació en particular...
De totes formes, si a algú li interessa aprendre'n una mica, aquí hi ha un mini-curs d'un quartet d'hora. Molt senzill. I pràctic, perquè has d'anar clicant a les coses que et demana (i et demana per cada cosa uns quants cops).
De fet, no ensenya massa cosa. Però sí com distingir Orió, l'Ossa Major i Cassiopea. Bé, i Betelgeuse i l'estrella polar. I el Nord. I com saber si veus (o trobar) Júpiter. Suficient per poder parlar-ne una estoneta :-P
Però, és clar, al cel hi ha moltes estrelles. Moltes! I les formes que surten als llibres són difícils de trobar. Perquè, de nit, ningú dibuixa línies entre les estrelles per indicar-nos que allò és una constel.lació en particular...
De totes formes, si a algú li interessa aprendre'n una mica, aquí hi ha un mini-curs d'un quartet d'hora. Molt senzill. I pràctic, perquè has d'anar clicant a les coses que et demana (i et demana per cada cosa uns quants cops).
De fet, no ensenya massa cosa. Però sí com distingir Orió, l'Ossa Major i Cassiopea. Bé, i Betelgeuse i l'estrella polar. I el Nord. I com saber si veus (o trobar) Júpiter. Suficient per poder parlar-ne una estoneta :-P
dimarts, 17 de febrer del 2009
En quin lloc de l'univers està?
Algú sap a què pertany aquesta imatge?
Aquesta imatge forma part d'un concurs mensual que es fa degut a la cel.lebració de l'any mundial de l'astronomia.
Si algú sap què és i ho explica bé, pot guanyar un lot de llibres aquest mes (o el mes que ve...) i al desembre un telescopi que es sortejarà entre tots els participants.
Sort!
Aquesta imatge forma part d'un concurs mensual que es fa degut a la cel.lebració de l'any mundial de l'astronomia.
Si algú sap què és i ho explica bé, pot guanyar un lot de llibres aquest mes (o el mes que ve...) i al desembre un telescopi que es sortejarà entre tots els participants.
Sort!
dilluns, 12 de maig del 2008
Què serà?
Fa dies que la notícia corre per aquí i per allà. Bé, només fa 3 o 4 dies, però ja em té ben intrigada.
Es veu que el telescopi Chandra, que està trobant objectes molt antics, ha trobat una cosa a la nostra galaxia que fa més de 50 anys que es busca.
Ja són ganes de fer pensar a la gent... no ho podrien anunciar així, sense més, o al dia següent? No, han d'esperar una setmaneta!
Al primer enllaç hi ha un enllaç des d'on es podrà sentir l'anunci en directe. Això serà dimecres, crec que a les 7, hora catalana (si algú creu que estic equivocada, que avisi...) Serà el dimecres, a la 1 del migdia, hora UTC-4. Crec que això són 6 hores de diferència amb Catalunya...
(De pas, a aquesta hora estaré intentant fer entendre alguna cosa a algun alumne, així que no ho podré sentir... Si algú em vol enviar un sms perquè ho vegi just sortir de classe, li agrairé :-) És broma, eh! No estic tan malament!!! O sí...)
Es veu que el telescopi Chandra, que està trobant objectes molt antics, ha trobat una cosa a la nostra galaxia que fa més de 50 anys que es busca.
Ja són ganes de fer pensar a la gent... no ho podrien anunciar així, sense més, o al dia següent? No, han d'esperar una setmaneta!
Al primer enllaç hi ha un enllaç des d'on es podrà sentir l'anunci en directe. Això serà dimecres, crec que a les 7, hora catalana (si algú creu que estic equivocada, que avisi...) Serà el dimecres, a la 1 del migdia, hora UTC-4. Crec que això són 6 hores de diferència amb Catalunya...
(De pas, a aquesta hora estaré intentant fer entendre alguna cosa a algun alumne, així que no ho podré sentir... Si algú em vol enviar un sms perquè ho vegi just sortir de classe, li agrairé :-) És broma, eh! No estic tan malament!!! O sí...)
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Venus
Bé, doncs ja és diumenge i deixo aquí el que heu dit sobre Venus. Aquest cop, deixaré només el que heu dit, sense afegir-hi res jo...
Cal votar: 3 punts, 2 punts i 1 punt. Si algú no vota, no rebrà punts.
Xurri:
Venus gira despacio y al revés que otro planetas: allí el sol sale por el oeste, y el día dura más que el año.
Las cuestiones venusianas deberían ser en realidad cuestiones venéreas, pero se cambia el adjetivo porque suena mal.
Kpaixen:
Doncs a veure, si no recordo malament Venus és l'objecte celest -a part, òbviament, de la lluna i el sol- que més brillant es veu des de la terra, degut tant a la proximitat com a una fantàstica atmòsfera que el recobreix, i el converteix en un lloc encantador per anar-hi a passar les vacances d'estiu.
Dan:
Venus es l'indret més infernal del sistema solar: Allà la pressió atmosfèrica t'esclafaria, la temperatura extrema et fregiria i la pluja d'àcid sulfúric et cremaria. Ja es mala baba que sigui l'únic planeta (tret de la Terra) amb nom femení.
David R.:
Hi ha gent que diu que abans la Terra estava gelada i que a Venus s'hi podria viure millor. I potser podia haver-hi vida.
pere:
Venús inclina les dones més cap a la bellesa i l'ornamentació que cap a la bondat; i té aquesta naturalesa per l'aigua, que té apetit cap als cosmètics de la cara, de les mans de les robes i cap a l'agençament de les cases, dels vestits i els colors bells.
Ep, ho diu R. Llull en els seu "Tractat d'astronomia", i sempre deia la veritat, encara que s'equivoqués.
Enigmàlia:
Una característica que m'ha sorprès és que, en el moment en que Venus està més aprop de la Terra, sempre en veiem la mateixa cara.
Com que les casualitats no existeixen, suposo que deu tenir alguna lògica enrevessada que demostra que l'engranatge del Sistema Solar és més complexe que el del millor dels rellotges (em refereixo als mècanics, és clar).
Laia:
No s'ha vist encara que a Venus hi hagi moviment de les plaques tectòniques, que és un procés que ajuda a alliberar l'escalfor de l'interior del planeta. Per tant, per tal de desprendre aquesta calor, forma unes estructures gegants de forma circular anomenades "coronae". Es creu que es formen quan les substàncies que estan a milions de graus sota l'escorça fan pressió cap amunt, i llavors fan que la superfície es corbi. Sovint estan acompanyades de fluxos de lava.
Aquí en podeu veure una foto: http://axxon.com.ar/zap/c-zapmvcoronae.htm
Anna:
Juntament amb el Sol i la Lluna, són els tres únics cossos celestes que es poden veure tant de dia com de nit (el Sol es pot veure de nit???).
Cal votar: 3 punts, 2 punts i 1 punt. Si algú no vota, no rebrà punts.
Xurri:
Venus gira despacio y al revés que otro planetas: allí el sol sale por el oeste, y el día dura más que el año.
Las cuestiones venusianas deberían ser en realidad cuestiones venéreas, pero se cambia el adjetivo porque suena mal.
Kpaixen:
Doncs a veure, si no recordo malament Venus és l'objecte celest -a part, òbviament, de la lluna i el sol- que més brillant es veu des de la terra, degut tant a la proximitat com a una fantàstica atmòsfera que el recobreix, i el converteix en un lloc encantador per anar-hi a passar les vacances d'estiu.
Dan:
Venus es l'indret més infernal del sistema solar: Allà la pressió atmosfèrica t'esclafaria, la temperatura extrema et fregiria i la pluja d'àcid sulfúric et cremaria. Ja es mala baba que sigui l'únic planeta (tret de la Terra) amb nom femení.
David R.:
Hi ha gent que diu que abans la Terra estava gelada i que a Venus s'hi podria viure millor. I potser podia haver-hi vida.
pere:
Venús inclina les dones més cap a la bellesa i l'ornamentació que cap a la bondat; i té aquesta naturalesa per l'aigua, que té apetit cap als cosmètics de la cara, de les mans de les robes i cap a l'agençament de les cases, dels vestits i els colors bells.
Ep, ho diu R. Llull en els seu "Tractat d'astronomia", i sempre deia la veritat, encara que s'equivoqués.
Enigmàlia:
Una característica que m'ha sorprès és que, en el moment en que Venus està més aprop de la Terra, sempre en veiem la mateixa cara.
Com que les casualitats no existeixen, suposo que deu tenir alguna lògica enrevessada que demostra que l'engranatge del Sistema Solar és més complexe que el del millor dels rellotges (em refereixo als mècanics, és clar).
Laia:
No s'ha vist encara que a Venus hi hagi moviment de les plaques tectòniques, que és un procés que ajuda a alliberar l'escalfor de l'interior del planeta. Per tant, per tal de desprendre aquesta calor, forma unes estructures gegants de forma circular anomenades "coronae". Es creu que es formen quan les substàncies que estan a milions de graus sota l'escorça fan pressió cap amunt, i llavors fan que la superfície es corbi. Sovint estan acompanyades de fluxos de lava.
Aquí en podeu veure una foto: http://axxon.com.ar/zap/c-zapmvcoronae.htm
Anna:
Juntament amb el Sol i la Lluna, són els tres únics cossos celestes que es poden veure tant de dia com de nit (el Sol es pot veure de nit???).
diumenge, 30 de setembre del 2007
Neptú
Bé, ha passat la setmana, així que aquí hi ha les curiositats que heu anat dient sobre Neptú. Recordo que els punts seran donats per la resta de la gent, i que qui no doni punts, no en rebrà.
També hi poso una curiositat meva, que està clar que no es pot puntuar. Però em feia il.lusió posar-la...
Actualment el lloc més calent de Neptú és el pol sud - matgala
Aquesta notícia va aparèixer fa un parell de setmanes. Tal com es diu aquí, el pol sud de Neptú és uns 10 graus centígrads més calent que la resta del planeta. A què és degut, això? Doncs ara mateix Neptú està al final del seu estiu a l'hemisferi sud, i això vol dir que el pol sud ha rebut la llum directa del Sol durant aquests 40 anys, i per tant és molt més normal que estigui més calent que la resta del planeta. Però, de totes formes, no deixa de ser curiós.
Neptú és blau - Enigmàlia
Encara que sigui una pàgina per nens, aquí expliquen el perquè: Neptú està format bàsicament de metà en la seva capa més externa. El metà absorveix la llum vermella i fa reflexar la blava, i per això el veiem blau.
No es veu a ull nu - pere
Neptú està massa lluny com per poder ser observat, i la seva magnitut mitjana, de 7.8, fa que no sigui visible a simple vista. De totes formes, es pot veure utilitzant un telescopi petit. Si a algú li interessa veure'l, aquí hi ha alguns consells per localitzar-lo.
Es va predir matemàticament que existia abans d'observar-lo - Anna
Aquí hi hauria moltíssimes coses a comentar, i hi ha un munt de llocs on s'explica la història. Però, ja que algú l'ha explicat abans que jo en català, us deixo amb l'enllaç del post de l'Omalaled.
La Gran Taca Fosca - CER
La Gran Taca Fosca és una taca que va veure el Voyager 2 el 29 d'agost de 1989. Segons sembla, quan el Hubble va observar el planeta uns anys més tard, la taca havia desaparegut, però es van trobar altres taques.
La seva òrbita a vegades està més allunyada del Sol que la de Plutó - tantost
Aquesta és més aviat una característica de Plutó, que és el que té l'òrbita més excèntrica i això fa que quan Plutó està més a prop del periheli, estigui més a prop del Sol que Neptú. Això passa durant 20 dels 249 anys que triga Plutó a donar una volta al Sol. De fet, Neptú és, juntament amb Venus, el planeta que té una òrbita menys excèntrica.
L'anell més extern, Adams, està format per tres arcs: Llibertat, Igualtat i Fraternitat, que estan enllaçats formant un tirabuixó - Laia
Què més puc dir? Doncs que hi ha una foto i més informació sobre Neptú aquí.
dijous, 1 de març del 2007
Volver a incluir a Plutón en el Sistema Solar
Sé que aquest post no aportarà res de nou, però m'he de queixar.
Aquest matí estava tan tranquil.la esmorzant i mirant les notícies de televisió espanyola, quan m'he ennuegat.
Parlaven de la sonda New Horizons, que aquests dies ha fet un flyby a Jupiter i es dirigeix a Plutó, on hi arribarà cap al 2015.
Aleshores han passat un vídeo, on han deixat anar que "a lo mejor en 2015 los libros de texto tendrán que volver a cambiar..." i jo, abans de sentir la continuació, he pensat que no, que no canviarien, perquè Plutó ha perdut la categoria degut a unes característiques que no canviaran per més que sapiguem de què està fet.
Però és que la frase continuava: "a lo mejor en 2015 los libros de texto tendrán que volver a cambiar para volver a incluir a Plutón en el Sistema Solar." I aquí jo ja m'he ennuegat. Com pot ser que diguin això? M'ha vingut al cap la imatge de Plutó, com si fos un cometa, escapant-se lluny de la seva òrbita i tornant al 2015.
Senyors de televisió espanyola, Plutó segueix estant al Sistema Solar i fent exactament el que feia fa un any. Només que ara, els habitants de la Terra, en comptes de dir-li planeta, li diem planeta nan.
Ho sento, és que no podia callar. I pensar que, segons diu a la seva pàgina web, això ho han pogut veure "a través de los satélites Hispasat 1B en América, Eutelsat en Europa y por la TDT en España"...
Aquest matí estava tan tranquil.la esmorzant i mirant les notícies de televisió espanyola, quan m'he ennuegat.
Parlaven de la sonda New Horizons, que aquests dies ha fet un flyby a Jupiter i es dirigeix a Plutó, on hi arribarà cap al 2015.
Aleshores han passat un vídeo, on han deixat anar que "a lo mejor en 2015 los libros de texto tendrán que volver a cambiar..." i jo, abans de sentir la continuació, he pensat que no, que no canviarien, perquè Plutó ha perdut la categoria degut a unes característiques que no canviaran per més que sapiguem de què està fet.
Però és que la frase continuava: "a lo mejor en 2015 los libros de texto tendrán que volver a cambiar para volver a incluir a Plutón en el Sistema Solar." I aquí jo ja m'he ennuegat. Com pot ser que diguin això? M'ha vingut al cap la imatge de Plutó, com si fos un cometa, escapant-se lluny de la seva òrbita i tornant al 2015.
Senyors de televisió espanyola, Plutó segueix estant al Sistema Solar i fent exactament el que feia fa un any. Només que ara, els habitants de la Terra, en comptes de dir-li planeta, li diem planeta nan.
Ho sento, és que no podia callar. I pensar que, segons diu a la seva pàgina web, això ho han pogut veure "a través de los satélites Hispasat 1B en América, Eutelsat en Europa y por la TDT en España"...
dijous, 21 de desembre del 2006
Buscant planetes
El proper dia 27 de desembre, es llançarà el satèl.lit COROT (COnvection, ROtation & planetary Transits).
El COROT observarà les estrelles, per estudiar-ne la seva estructura interna. Observarà un centenar d'estrelles. També buscarà planetes. El que farà serà buscar trànsits planetaris. Amb aquest mètode es poden descobrir bastants planetes gegants gasosos, però també es pot descobrir algun planeta de característiques semblants a la Terra. Per aquest fi, s'observaran prop de 120000 estrelles.
El satèl.lit es situarà en una òrbita polar al voltant de la Terra, a 896 Km de distància. L'orientació del satèl.lit està calculada de forma que la llum del Sol no afecti a les observacions. Per aquesta raó, anirà canviant la seva orientació durant l'any, de forma que a l'estiu (de l'hemisferi Nord) observarà cap al centre de la Vía Làctea i a l'hivern en direcció contrària.
El COROT observarà les estrelles, per estudiar-ne la seva estructura interna. Observarà un centenar d'estrelles. També buscarà planetes. El que farà serà buscar trànsits planetaris. Amb aquest mètode es poden descobrir bastants planetes gegants gasosos, però també es pot descobrir algun planeta de característiques semblants a la Terra. Per aquest fi, s'observaran prop de 120000 estrelles.
El satèl.lit es situarà en una òrbita polar al voltant de la Terra, a 896 Km de distància. L'orientació del satèl.lit està calculada de forma que la llum del Sol no afecti a les observacions. Per aquesta raó, anirà canviant la seva orientació durant l'any, de forma que a l'estiu (de l'hemisferi Nord) observarà cap al centre de la Vía Làctea i a l'hivern en direcció contrària.
dimarts, 2 d’agost del 2005
Persèides
Com cada any, a mitjans d'agost, el cel ens regala la pluja d'estrelles de les Persèides.
Aquest any, la màxima freqüència de meteors es produirà el 12 d'agost a mitja tarda, però com que serà clar no es veuran. Així doncs, el millor dia per veure'n serà la nit del 12 al 13 d'agost. De totes formes, com que la pluja es veu uns dies abans i uns dies després, doncs qualsevol dia proper al 12 és bo per veure-la (és clar que amb menys freqüència de meteors que el dia 12).
La pluja de les Persèides es diu precisament així perquè els meteors semblen provenir de la constel.lació de Perseus, a prop de Cassiopea. Aquesta constel.lació es troba cap al nord/nord-est. Al principi de la nit està més baixa, i a mida que va avançant la nit va pujant la seva alçada respecte a l'horitzó.
Els meteors de les Persèides procedeixen del cometa Swift-Tuttle, que té una òrbita que passa per on passa l'òrbita de la Terra cap a l'11 o 12 d'agost. Com tots els cometes, quan s'acosta al Sol, es va desintegrant i deixant restes. Les Persèides no són res més que aquests trossos de cometa, que són atrets per la gravetat de la Terra i al caure, es tornen incandescents amb pel fregament amb l'atmòsfera.
Aquest any, la màxima freqüència de meteors es produirà el 12 d'agost a mitja tarda, però com que serà clar no es veuran. Així doncs, el millor dia per veure'n serà la nit del 12 al 13 d'agost. De totes formes, com que la pluja es veu uns dies abans i uns dies després, doncs qualsevol dia proper al 12 és bo per veure-la (és clar que amb menys freqüència de meteors que el dia 12).
La pluja de les Persèides es diu precisament així perquè els meteors semblen provenir de la constel.lació de Perseus, a prop de Cassiopea. Aquesta constel.lació es troba cap al nord/nord-est. Al principi de la nit està més baixa, i a mida que va avançant la nit va pujant la seva alçada respecte a l'horitzó.
Els meteors de les Persèides procedeixen del cometa Swift-Tuttle, que té una òrbita que passa per on passa l'òrbita de la Terra cap a l'11 o 12 d'agost. Com tots els cometes, quan s'acosta al Sol, es va desintegrant i deixant restes. Les Persèides no són res més que aquests trossos de cometa, que són atrets per la gravetat de la Terra i al caure, es tornen incandescents amb pel fregament amb l'atmòsfera.
dissabte, 2 de juliol del 2005
Deep Impact (2)
Si el títol és Deep Impact (2) és perquè hi havia un altre Deep Impact abans que aquest. Hauria volgut parlar-ne més, però les coses són com són.
El Deep Impact ja està preparat per impactar contra el cometa Tempel 1. L'impacte es produirà quan faltin 8 minuts per les 8 del matí (hora catalana) del dia 4 de juliol (aquests americans...)
En principi des de Catalunya no es podrà veure el cometa i l'explosió. De totes formes, per si algú vol saber on es troba el cometa, ho pot veure aquí o si vol veure l'impacte en directe, ho pot veure a través de la televisió de la NASA, seguint aquest enllaç.
El Deep Impact ja està preparat per impactar contra el cometa Tempel 1. L'impacte es produirà quan faltin 8 minuts per les 8 del matí (hora catalana) del dia 4 de juliol (aquests americans...)
En principi des de Catalunya no es podrà veure el cometa i l'explosió. De totes formes, per si algú vol saber on es troba el cometa, ho pot veure aquí o si vol veure l'impacte en directe, ho pot veure a través de la televisió de la NASA, seguint aquest enllaç.
dissabte, 25 de juny del 2005
Conjunció de Mercuri, Venus i Saturn
Ja sé que vaig tard. Però ho escric per si de cas encara algú hi és a temps de veure el post.
Aquesta nit (25 de juny) hi ha una conjunció dels planetes Mercuri, Venus i Saturn. Això significa que es poden veure tots tres planetes molt propers al cel. En aquest cas, es troben tots tres entre les constel.lacions de Càncer i Gèminis.
Durant els propers dies, Mercuri i Venus s'allunyaran de Saturn, però ells es seguiran veient junts uns quants dies.
Més informació aquí.
Aquesta nit (25 de juny) hi ha una conjunció dels planetes Mercuri, Venus i Saturn. Això significa que es poden veure tots tres planetes molt propers al cel. En aquest cas, es troben tots tres entre les constel.lacions de Càncer i Gèminis.
Durant els propers dies, Mercuri i Venus s'allunyaran de Saturn, però ells es seguiran veient junts uns quants dies.
Més informació aquí.
dimecres, 25 de maig del 2005
La Voyager 1 arriba als límits del Sistema Solar
La Voyager 1 va ser llançada a l'estiu de l'any 1977 (alguns encara no havíem nascut...) per estudiar Júpiter i Saturn i els seus satèl.lits. En principi, tenien una vida esperada d'uns 5 anys. Però la missió anava essent un èxit, i tant la Voyager 1 com la 2 van seguir allunyant-se de la Terra, estudiant Urà i Neptú.
Després de deixar Neptú, es va decidir enviar els Voyagers encara més lluny, fins als límits del Sistema Solar.
Ara, gairebé 28 anys després del seu llançament, la Voyager 1 ha arribat als límits del Sistema Solar. Tal com es veu al gràfic, ha arribat o està a prop del "termination shock". Aquesta és una zona en la que el vent solar es torna bastant més lent.
Degut a diferents fenomens físics que s'han observat al voltant de la Voyager 1, els científics han deduit que havia arribat a aquesta zona.
Més informació aquí.
dissabte, 19 de març del 2005
Enceladus té atmòsfera
Enceladus és un petit satèl.lit de Saturn, de només 500 Km de diàmetre.
Aquests dies, la Cassini ha observat que Enceladus té una atmòsfera formada de vapor d'aigua. Donat que el satèl.lit és molt petit i que, per tant, la seva força de gravetat també serà molt petita, el satèl.lit no seria capaç d'aguantar l'atmòsfera durant gaire temps. Això vol dir que Enceladus té alguna font que crea aquest vapor d'aigua contínuament. Segons els científics, aquesta font podria ser volcànica, geisers o gasos que s'escapin del satèl.lit.
Més informació aquí.
Aquests dies, la Cassini ha observat que Enceladus té una atmòsfera formada de vapor d'aigua. Donat que el satèl.lit és molt petit i que, per tant, la seva força de gravetat també serà molt petita, el satèl.lit no seria capaç d'aguantar l'atmòsfera durant gaire temps. Això vol dir que Enceladus té alguna font que crea aquest vapor d'aigua contínuament. Segons els científics, aquesta font podria ser volcànica, geisers o gasos que s'escapin del satèl.lit.
Més informació aquí.
diumenge, 16 de gener del 2005
Deep Impact
Deep Impact és un projecte de la NASA que va ser llançat fa 4 dies. Durant aquest any , per bé o per mal, suposo que en tornaré a parlar (espero que per bé).
El Deep Impact és un satèl.lit que el proper 4 de juliol (ai, aquests americans, sempre tan simbòlics...) ha d'impactar contra el cometa Tempel 1.
El Deep Impact consta de dues parts: un satèl.lit i un objecte que serà el que impactarà contra el cometa. Quan impacti contra el cometa, s'espera que el cràter que es formi sigui de la mida d'un camp de futbol. Degut a l'impacte, s'espera que es desprenguin gel i pols del cometa.
Mentre es produeixi l'impacte, el satèl.lit observarà els efectes de la col.lisió, que també serà observada pel Hubble, l'Spitzer i el Chandra.
El Deep Impact és un satèl.lit que el proper 4 de juliol (ai, aquests americans, sempre tan simbòlics...) ha d'impactar contra el cometa Tempel 1.
El Deep Impact consta de dues parts: un satèl.lit i un objecte que serà el que impactarà contra el cometa. Quan impacti contra el cometa, s'espera que el cràter que es formi sigui de la mida d'un camp de futbol. Degut a l'impacte, s'espera que es desprenguin gel i pols del cometa.
Mentre es produeixi l'impacte, el satèl.lit observarà els efectes de la col.lisió, que també serà observada pel Hubble, l'Spitzer i el Chandra.
dissabte, 15 de gener del 2005
La sonda Huygens
Vaig tard, ho sé. Tot el que diré ara ja s'haurà escrit un munt de cops a molts de llocs. Però m'és igual.
Comencem pel nom, Huygens. Per què li van donar? Doncs per un matemàtic que es deia Christiaan Huygens. Per saber qui era, sempre va bé mirar la pàgina d'història de les matemàtiques de la universitat de St Andrews, a Escòcia. Allà sempre s'hi troben bones biografies de matemàtics i científics en general. La pàgina que correspon a Huygens és aquesta. Huygens donaria per més d'un post, potser algun dia em poso a mirar-me què va fer amb més detall, però el que aquí interessa és per què van posar el nom de Huygens a una sonda que havia d'aterrar a Tità. Doncs perquè Huygens va ser el que va descobrir els anells de Saturn, però sobretot, perquè va ser el descubridor de Tità.
La sonda Huygens ha estat els últims 7 anys volant amb la Cassini (el llançament va ser el 15 d'octubre del 1997) i finalment ha arribat al seu destí. No fa massa, ja vaig penjar una foto de Saturn i Mimas presa per la Cassini. Hi ha molta informació sobre Saturn, la Cassini i la Huygens a la web de la NASA o la de la ESA.
Avui tothom en parla perquè ahir la Huygens va descendre sobre Tità per estudiar-ne la composició. Ara la sonda Huygens continuarà enviant dades sobre Tità per poder-les estudiar, mentre que la Cassini seguirà donant voltes fins al 2008, mentre estudia els anells de Saturn i segueix prenent imatges dels satèl.lits de Saturn.
Comencem pel nom, Huygens. Per què li van donar? Doncs per un matemàtic que es deia Christiaan Huygens. Per saber qui era, sempre va bé mirar la pàgina d'història de les matemàtiques de la universitat de St Andrews, a Escòcia. Allà sempre s'hi troben bones biografies de matemàtics i científics en general. La pàgina que correspon a Huygens és aquesta. Huygens donaria per més d'un post, potser algun dia em poso a mirar-me què va fer amb més detall, però el que aquí interessa és per què van posar el nom de Huygens a una sonda que havia d'aterrar a Tità. Doncs perquè Huygens va ser el que va descobrir els anells de Saturn, però sobretot, perquè va ser el descubridor de Tità.
La sonda Huygens ha estat els últims 7 anys volant amb la Cassini (el llançament va ser el 15 d'octubre del 1997) i finalment ha arribat al seu destí. No fa massa, ja vaig penjar una foto de Saturn i Mimas presa per la Cassini. Hi ha molta informació sobre Saturn, la Cassini i la Huygens a la web de la NASA o la de la ESA.
Avui tothom en parla perquè ahir la Huygens va descendre sobre Tità per estudiar-ne la composició. Ara la sonda Huygens continuarà enviant dades sobre Tità per poder-les estudiar, mentre que la Cassini seguirà donant voltes fins al 2008, mentre estudia els anells de Saturn i segueix prenent imatges dels satèl.lits de Saturn.
dimecres, 12 de gener del 2005
Més sobre Sedna
Fa poc temps, es va començar a parlar de Sedna, un nou objecte que els astrònoms havien descobert i que es va considerar el desè planeta del Sistema Solar. Durant molt de temps, no es va tornar a sentir parlar sobre Sedna. O almenys jo no ho vaig sentir. Però ara ha sortit una nova notícia.
Segons sembla, Sedna es va formar en una òrbita situada més lluny del Sol que l'òrbita de Plutó i aleshores hauria estat atret cap a una òrbita més propera al Sol degut a la gravetat de Júpiter i Saturn. Si la hipòtesis fos correcta, la zona de formació planetària del Sistema Solar seria molt més extensa del que es pensava fins ara, i podria ser que hi haguessin altres "objectes" com Sedna, el que significaria més "planetes" al voltant del Sol.
Segons sembla, Sedna es va formar en una òrbita situada més lluny del Sol que l'òrbita de Plutó i aleshores hauria estat atret cap a una òrbita més propera al Sol degut a la gravetat de Júpiter i Saturn. Si la hipòtesis fos correcta, la zona de formació planetària del Sistema Solar seria molt més extensa del que es pensava fins ara, i podria ser que hi haguessin altres "objectes" com Sedna, el que significaria més "planetes" al voltant del Sol.
dimarts, 11 de gener del 2005
Col·lisió planetària
Avui toca imatge espectacular:
La imatge no és "real", o almenys no és una fotografia.
La notícia és que l'Spitzer Space Telescope ha trobat un anell de pols orbitant a prop de Vega. Els científics creuen que aquest núvol ha estat format per una col.lisió d'objectes que creuen que poden ser de la mida de Plutó, fins a uns 2000 Km de diàmetre.
Més informació a universe today.
La imatge no és "real", o almenys no és una fotografia.
La notícia és que l'Spitzer Space Telescope ha trobat un anell de pols orbitant a prop de Vega. Els científics creuen que aquest núvol ha estat format per una col.lisió d'objectes que creuen que poden ser de la mida de Plutó, fins a uns 2000 Km de diàmetre.
Més informació a universe today.
dilluns, 22 de novembre del 2004
Saturn i Mimas
Avui no diré massa cosa i només posaré aquesta impressionant fotografia de Saturn i Mimas que va prendre la Cassini.
Mimas és un satèl.lit de Saturn que medeix una mica menys de 400 Km de diàmetre. Va ser decobert el 1789 (sí, l'any que va començar la revolució francesa) per en William Herschel. Una característica de Mimas és que té un cràter de 130 Km, que és molt gran comparat amb la seva mida (tot i que a la foto no es pot apreciar, ja ve just de que es pugui veure Mimas!).
Mimas és un satèl.lit de Saturn que medeix una mica menys de 400 Km de diàmetre. Va ser decobert el 1789 (sí, l'any que va començar la revolució francesa) per en William Herschel. Una característica de Mimas és que té un cràter de 130 Km, que és molt gran comparat amb la seva mida (tot i que a la foto no es pot apreciar, ja ve just de que es pugui veure Mimas!).
dimarts, 26 d’octubre del 2004
Eclipsi total de Lluna la nit del 27 al 28 d'octubre
La nit del 27 al 28 d'octubre es produirà un eclipsi total de Lluna, que serà visible des d'Europa i Àfrica Occidental i des d'Amèrica. És important veure aquest eclipsi perquè serà la última oportunitat que tindrem de veure un eclipsi total de Lluna fins al març de 2007! Vés a saber on serem al març de 2007!
En aquests moments, quan m'he decidit a crear aquest blog, queden menys de dos dies per l'eclisi. Això vol dir que no em dóna massa temps per fer un escrit llarg. Espero que això no faci que els possibles lectors no tornin per la brevetat del missatge.
Si voleu més informació sobre l'eclipsi o si sempre us heu preguntat per què es produeixen els eclipsis, a la següent pàgina està tot molt ben explicat:
Total Lunar Eclipse: October 27-28, 2004
La pàgina és en anglès, però a hores d'ara, qui no enten l'anglès? A més, hi ha molts dibuixets explicatius.
Esperem que la nit del 27 al 28 el temps acompanyi i poguem veure l'únic eclipsi total de lluna que podrem veure en els pròxims 3 anys.
En aquests moments, quan m'he decidit a crear aquest blog, queden menys de dos dies per l'eclisi. Això vol dir que no em dóna massa temps per fer un escrit llarg. Espero que això no faci que els possibles lectors no tornin per la brevetat del missatge.
Si voleu més informació sobre l'eclipsi o si sempre us heu preguntat per què es produeixen els eclipsis, a la següent pàgina està tot molt ben explicat:
Total Lunar Eclipse: October 27-28, 2004
La pàgina és en anglès, però a hores d'ara, qui no enten l'anglès? A més, hi ha molts dibuixets explicatius.
Esperem que la nit del 27 al 28 el temps acompanyi i poguem veure l'únic eclipsi total de lluna que podrem veure en els pròxims 3 anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)