diumenge, 22 d’abril del 2007

Tots a la vegada!



Me'ls llegeixo tots a la vegada. Sóc incapaç de llegir-ne un de principi a fi. I estan tots aquí, esperant a ser agafats, intentant, amb els seus colors, cridar la meva atenció cada cop que en vull agafar algun.

De tots aquests, només he arribat al final d'un. Va ser fa temps, a mitjans dels anys 90. Ara el rellegeixo. Dels altres, algun l'he llegit fins a la meitat, la resta estan pel principi.

I encara en queden dos més, a la pila: un que tinc al cotxe, i un que ara està al meu cantó.

Algun dia n'acabaré algun?

5 comentaris:

miquel ha dit...

Per què no? Potser fins i tot n'escriuràs algun.

(Qui fa cara d'haver-los llegit és el ratolí :-)

Dan ha dit...

Ostres... tots a la vegada? Potser exageres una mica, no? T'hauràs d'autolimitar.
Ja ho se, això no es tria. Un es com es i prou.

Matgala ha dit...

No crec que n'escrigui mai cap, pere.

El ratolí és la meitat d'un conjunt. A l'altra banda hi ha un elefant que sua per aguantar els llibres :-) Potser algun dia li faig una foto...

Home, Dan, tots a la vegada benbé no. D'un en un, però no em dedico a començar-ne un i acabar-lo, sinó que ara en llegeixo un trosset d'aquest, ara un trosset d'aquell altre... I sí, ja ho sé, m'he de posar límits, però a vegades m'agrada mirar-me un tema, d'altres un altre, algunes vegades m'agraden coses difícils, d'altres més senzilles, a vegades vull que m'expliquin fins al més mínim detall, a vegades només vull moure peces, a vegades vull tècnica, a vegades estratègia, a vegades tàctica, a vegades finals... Depenent del dia vull una cosa o una altra, i per això em dedico a fer ara una cosa, ara l'altra... i per això tinc tants llibres començats (ja ho sé, que em passo una mica... però si en tingués més, en tindria més de començats...)

Anònim ha dit...

Matgala: això teu es passió. En saps d'algun que parli de les persones més que de l'escacs (història, partides importants, o curiositats)?

Ja saps que m'agraden aquestes coses :-)

Salut!

Matgala ha dit...

Doncs ara m'agafes així desprevinguda i no sé què dir. Jo acostumo a comprar llibres més de tècnica, del que és el joc, no pas d'històries.

Al cotxe, però, hi tinc un llibre: "Secretos de la táctica en ajedrez", d'en Dvoreski. Cada tema té unes 4 pàgines o així, i sempre comença explicant una anècdota d'ell, dels seus alumnes, o d'algun jugador conegut. A vegades pel mig de la partida també en posa, d'anècdotes. Però jo no el classificaria (com ja diu el títol) com un llibre d'històries o curiositats.

En qualsevol cas, hi pensaré i et dic alguna cosa. Ara mateix no se me n'acudeix cap.