Des d'on sóc, veig un campanar imaginari, que fa uns quants metres. Quants? Això és el que cal endevinar. Com? La solució està en el post. On? Doncs aquí mateix! Quants metres fa el campanar imaginari?
El problema d'aquesta setmana l'hauria de tancar el cap de setmana del 8-9 de desembre, però estaré jugant el femení de Catalunya, així que... tancaré el problema quan torni (que serà el dia 9, però no sé si podré tancar-lo el 9, el 10, l'11...)
Quan tanqui el problema, donaré la solució i la puntuació serà 20 menys la diferència entre l'alçada del campanar i l'alçada que hagueu dit.
diumenge, 25 de novembre del 2007
diumenge, 18 de novembre del 2007
El problema de la setmana - segueixo amb les successions
Una altra successió, no sé si aquest cop m'hauré passat massa... Es tracta de seguir la successió, i si algú troba alguna altra successió que comenci igual i ho raona, també tindrà els punts.
La successió:
0, 7, 4, 9, 2, 1, -4, 15, 4...
20 punts a qui la continui. Tancaré el problema el 2 de desembre.
La successió:
0, 7, 4, 9, 2, 1, -4, 15, 4...
20 punts a qui la continui. Tancaré el problema el 2 de desembre.
dijous, 15 de novembre del 2007
Extra
Aquest blog últimament, a part del problema de la setmana, està una mica parat. Avui, però, faig un extra del problema de la setmana, i a veure si li dóno una mica de "vida" a partir d'ara. Avui faré 7 preguntes i donaré punts pel problema de la setmana per les preguntes. Són preguntes... en fi, ja es veurà.
En principi, les he posat del que jo crec que és més fàcil a més difícil. Així, la primera pregunta val 1 punt, la segona 2, la tercera 3, i així fins a l'última, que val 7 punts. Els punts seran per qui primer digui la resposta correcta com a comentari (si algú em diu friki pel camí, li trec un punt, apa!)
Algunes preguntes són preguntes més o menys personals, així que... puc donar pistes als comentaris (jaja, com em divertiré!)
Per cert, i com que hi ha tanta participació al problema, estic pensant si donar algun premi. M'estic pensant què puc donar i com. Si algú té alguna idea...
Ara sí, les preguntes:
1. Per què faig aquest extra precisament avui, 15 de novembre?
2. La imatge que hi ha aquí sota és el fons de pantalla que tinc a tots els ordenadors que utilitzo. Què és?
3. L'hora de publicació d'aquest missatge també és especial. Per què?
4. He perdut el compte dels que hi ha a casa meva. Un mínim de 10. Cada cop que vaig a algun país, en compro algun, típic d'aquell país. Podríem dir que en faig col.lecció. I hi ha gent que me'n porta quan se'n va a altres països. El més antic que tinc a casa, que sigui meu, deu tenir uns 15 anys, medeix uns 20 centímetres i ha fet molts viatges amb mi. El més valuós, segurament sigui un que va venir de Kènia, i que ha estat en alguna que altra exposició. El que més m'estimo és un de manual, que em van fer de regal quan vaig deixar la meva primera feina (i amb els colors del Barça!!!) Què és?
5. Des que em vaig comprar el primer mòbil, l'últim any de carrera, quan la Renfe anava tan bé com ara (...) el meu pin ha estat sempre el mateix: 18111832. Per què?
6. Fa un parell d'anys, a Sanxenxo (hi ha coses per aquí explicant què hi vaig anar a fer, i això és una pista que farà la pregunta més fàcil) algú em va regalar un clauer, que és el que utilitzo normalment. Què és, aquest clauer?
7. Cauchy sempre m'ha fet molta gràcia, per una cosa personal. Per què?
En principi, les he posat del que jo crec que és més fàcil a més difícil. Així, la primera pregunta val 1 punt, la segona 2, la tercera 3, i així fins a l'última, que val 7 punts. Els punts seran per qui primer digui la resposta correcta com a comentari (si algú em diu friki pel camí, li trec un punt, apa!)
Algunes preguntes són preguntes més o menys personals, així que... puc donar pistes als comentaris (jaja, com em divertiré!)
Per cert, i com que hi ha tanta participació al problema, estic pensant si donar algun premi. M'estic pensant què puc donar i com. Si algú té alguna idea...
Ara sí, les preguntes:
1. Per què faig aquest extra precisament avui, 15 de novembre?
2. La imatge que hi ha aquí sota és el fons de pantalla que tinc a tots els ordenadors que utilitzo. Què és?
3. L'hora de publicació d'aquest missatge també és especial. Per què?
4. He perdut el compte dels que hi ha a casa meva. Un mínim de 10. Cada cop que vaig a algun país, en compro algun, típic d'aquell país. Podríem dir que en faig col.lecció. I hi ha gent que me'n porta quan se'n va a altres països. El més antic que tinc a casa, que sigui meu, deu tenir uns 15 anys, medeix uns 20 centímetres i ha fet molts viatges amb mi. El més valuós, segurament sigui un que va venir de Kènia, i que ha estat en alguna que altra exposició. El que més m'estimo és un de manual, que em van fer de regal quan vaig deixar la meva primera feina (i amb els colors del Barça!!!) Què és?
5. Des que em vaig comprar el primer mòbil, l'últim any de carrera, quan la Renfe anava tan bé com ara (...) el meu pin ha estat sempre el mateix: 18111832. Per què?
6. Fa un parell d'anys, a Sanxenxo (hi ha coses per aquí explicant què hi vaig anar a fer, i això és una pista que farà la pregunta més fàcil) algú em va regalar un clauer, que és el que utilitzo normalment. Què és, aquest clauer?
7. Cauchy sempre m'ha fet molta gràcia, per una cosa personal. Per què?
diumenge, 11 de novembre del 2007
El problema de la setmana - paraules amb elements químics (2)
Altre cop amb els elements químics, fent servir una idea de l'Anna. Es tracta de buscar una paraula (en català, i que estigui al diccionari) formada per elements químics, però "premiant", en certa forma, que els elements usats siguin elements de 2 lletres.
El valor final de la paraula serà el nombre de lletres multiplicat per el nombre d'elements químics utilitzats que tinguin dues lletres al símbol.
20 punts pel millor resultat, 17 pel segon, 14 pel tercer, 11 pel quart, 8 pel cinquè, 5 pel sisè i 2 per la resta.
Tancaré el problema el 24 de novembre.
El valor final de la paraula serà el nombre de lletres multiplicat per el nombre d'elements químics utilitzats que tinguin dues lletres al símbol.
20 punts pel millor resultat, 17 pel segon, 14 pel tercer, 11 pel quart, 8 pel cinquè, 5 pel sisè i 2 per la resta.
Tancaré el problema el 24 de novembre.
diumenge, 4 de novembre del 2007
El problema de la setmana - una successió
Altre cop amb les successions, aquest cop la successió és:
3 0 3 2 3 1 1 3 2 0 3 2 2 3 1 0 1 3 1 1 0 3 1 1 2 3 1 2 1 3 2 0 0...
Es tracta de continuar la successió (posant, com a mínim 5 numerets).
Com sempre, si algú troba com continuar la successió d'una forma diferent, i ho raona, li donaré per vàlid.
Tancaré el problema el 17 de novembre.
20 punts per qui continui la successió.
3 0 3 2 3 1 1 3 2 0 3 2 2 3 1 0 1 3 1 1 0 3 1 1 2 3 1 2 1 3 2 0 0...
Es tracta de continuar la successió (posant, com a mínim 5 numerets).
Com sempre, si algú troba com continuar la successió d'una forma diferent, i ho raona, li donaré per vàlid.
Tancaré el problema el 17 de novembre.
20 punts per qui continui la successió.
dijous, 1 de novembre del 2007
Cavalls i peons
Per començar, una mica de teoria sobre com jugar els finals de cavall contra peó, quan el rei que té el cavall no arriba a controlar la casella de coronació del peó.
Deixant de banda algunes posicions curioses, on el bàndol que té el cavall aconsegueix guanyar la partida, el bàndol que té el cavall ha de lluitar per les taules i el que té el peó ha de lluitar per guanyar.
Com deia, si el rei que té el cavall aconsegueix arribar a la casella de coronació, les taules són ben fàcils. El problema (i el post) venen quan el rei està lluny de la casella de coronació.
Exemple 1: Si el peó no és de torre, si el cavall aconsegueix arribar a la casella de coronació, són taules.
Les taules són molt fàcils de fer i surten intuitivament. 1. Ce1+. A la que el rei s'acosti a atacar el peó per d2, jugarem Cf3+, que segueix defensant la casella de coronació. Si s'acosta per f2, el cavall anirà a e3. I si intenta amenaçar el cavall des d'e3, simplement juguem Ce1.
Exemple 2: Compte on es posa el cavall, que pot fer nosa.
En aquesta posició, el blanc guanya fàcilment, perquè, encara que el rei negre estigui molt a prop del peó, el cavall li fa nosa!
1. h6. El cavall no pot parar el peó, així que la única solució és que el rei entri a dins del quadrat. Per tant, 1. ... Rf8 és única. Però aleshores el blanc no es menja el cavall i juga 2. h7. El rei negre no pot entrar al quadrat: g8 està controlat pel peó blanc i g7 està ocupat pel cavall negre. Sense el cavall serien taules. Amb el cavall, el negre perd.
Està clar que 1. ... Ce6 tampoc funciona, perquè el blanc segueix avançant el peó i no es menja el cavall negre.
Exemple 3: El recurs defensiu del doble a rei i peó.
Si les coses es posen lletges i el cavall blanc no aconsegueix arribar a la casella de coronació a temps, sempre queda el recurs del doble.
El blanc pot aconseguir les taules gràcies a un doble. 1. Cf2+ (compte, que l'escac per e3 no serveix, perquè després de Re2 el rei negre pot atacar el cavall i controlar la casella de coronació a la vegada!)
Quina és la diferència després de Cf2? Doncs que si el rei negre s'acosta al cavall (altrament, el cavall es queda a f2 controlant la casella de coronació) el cavall blanc aconsegueix parar el peó.
Si el negre juga 1. ... Re2, el blanc juga 2. Ce4 i si el negre corona, el blanc aconsegueix les taules amb Cc3+.
Si el negre juga 1. ... Re1, el blanc arribarà a la posició simètrica. O sigui 2. Cd3+ Re2 i 3. Cb2. El mateix que feia el cavall a f2, ara ho fa des de b2. I si el rei s'acosta al cavall, passarà el mateix que a l'altra banda.
Exemple 4: Peó de torre
Els peons de torre sempre són especials. En aquest cas, i malgrat sembla que les blanques ho tenen tot a favor, no aconsegueixen guanyar la posició. Altre cop entra en joc l'atac doble al peó i al rei.
1. Rg6 sembla la jugada més lògica, atacant el cavall i fent-lo marxar del camí del peó. Però les negres tenen unes quantes estratègies per bloquejar el peó: fer escac al rei contrari, ocupar la casella de davant del peó amb el cavall, o amenaçar fer un escac doble si el peó avança.
1. ... Cf8+ 2. Rg7, amenaçant el cavall. Si 2. Rf7, el negre simplement retorna amb el cavall a h7: 2. ... Ch7 3. Rg7 Cg5 4. Rg6 Ce6 i si 5. h7, Cf8+.
Després de 2. Rg7, el negre juga 2. ... Ce6+. El blanc no pot fer res. Si 3. Rf7, el negre juga Cg5. I si Rf8, el negre torna a f8.
El blanc no pot fugir dels escacs o del doble i, com que no pot progressar, són taules.
Exemple 5: Una altra tàctica defensiva: l'ofegat.
Per últim un altre recurs defensiu del jugador que té el cavall: l'ofegat.
Encara que sembli que les negres estan completament perdudes en aquesta posició, perquè el rei blanc sembla que arribi a la casella b7 aviat, controlant la casella de coronació i sense possibilitats que el cavall controli la casella de coronació, el negre aconsegueix les taules.
Per començar, el blanc no es pot acostar directament a la casella b7, perquè si juga 1. Rd6, amb Cb5+ perd el peó. Així que ha de seguir un altre camí:
1. Rf6 Rd3 2. Re7 Rd4 3. Rd7. Fins aquí, el blanc s'ha acostat el més ràpid possible a la casella b7, evitant els dobles de cavall i peó, mentre que el negre va acostant el rei a on es desenvoluparà l'acció.
3. ... Ca8, única per evitar que el peó coroni. A partir d'aquí, el rei blanc es segueix acostant a la casella desitjada: b7:
4. Rc6 Re5 5. Rb7. El blanc perd el cavall irremediablement. Perd també la partida? Doncs no, perquè el peó blanc és un peó de torre.
5. ... Rd6 6. Ra8 Rc7 ofegat!
I, per tant, taules.
Deixant de banda algunes posicions curioses, on el bàndol que té el cavall aconsegueix guanyar la partida, el bàndol que té el cavall ha de lluitar per les taules i el que té el peó ha de lluitar per guanyar.
Com deia, si el rei que té el cavall aconsegueix arribar a la casella de coronació, les taules són ben fàcils. El problema (i el post) venen quan el rei està lluny de la casella de coronació.
Exemple 1: Si el peó no és de torre, si el cavall aconsegueix arribar a la casella de coronació, són taules.
Les taules són molt fàcils de fer i surten intuitivament. 1. Ce1+. A la que el rei s'acosti a atacar el peó per d2, jugarem Cf3+, que segueix defensant la casella de coronació. Si s'acosta per f2, el cavall anirà a e3. I si intenta amenaçar el cavall des d'e3, simplement juguem Ce1.
Exemple 2: Compte on es posa el cavall, que pot fer nosa.
En aquesta posició, el blanc guanya fàcilment, perquè, encara que el rei negre estigui molt a prop del peó, el cavall li fa nosa!
1. h6. El cavall no pot parar el peó, així que la única solució és que el rei entri a dins del quadrat. Per tant, 1. ... Rf8 és única. Però aleshores el blanc no es menja el cavall i juga 2. h7. El rei negre no pot entrar al quadrat: g8 està controlat pel peó blanc i g7 està ocupat pel cavall negre. Sense el cavall serien taules. Amb el cavall, el negre perd.
Està clar que 1. ... Ce6 tampoc funciona, perquè el blanc segueix avançant el peó i no es menja el cavall negre.
Exemple 3: El recurs defensiu del doble a rei i peó.
Si les coses es posen lletges i el cavall blanc no aconsegueix arribar a la casella de coronació a temps, sempre queda el recurs del doble.
El blanc pot aconseguir les taules gràcies a un doble. 1. Cf2+ (compte, que l'escac per e3 no serveix, perquè després de Re2 el rei negre pot atacar el cavall i controlar la casella de coronació a la vegada!)
Quina és la diferència després de Cf2? Doncs que si el rei negre s'acosta al cavall (altrament, el cavall es queda a f2 controlant la casella de coronació) el cavall blanc aconsegueix parar el peó.
Si el negre juga 1. ... Re2, el blanc juga 2. Ce4 i si el negre corona, el blanc aconsegueix les taules amb Cc3+.
Si el negre juga 1. ... Re1, el blanc arribarà a la posició simètrica. O sigui 2. Cd3+ Re2 i 3. Cb2. El mateix que feia el cavall a f2, ara ho fa des de b2. I si el rei s'acosta al cavall, passarà el mateix que a l'altra banda.
Exemple 4: Peó de torre
Els peons de torre sempre són especials. En aquest cas, i malgrat sembla que les blanques ho tenen tot a favor, no aconsegueixen guanyar la posició. Altre cop entra en joc l'atac doble al peó i al rei.
1. Rg6 sembla la jugada més lògica, atacant el cavall i fent-lo marxar del camí del peó. Però les negres tenen unes quantes estratègies per bloquejar el peó: fer escac al rei contrari, ocupar la casella de davant del peó amb el cavall, o amenaçar fer un escac doble si el peó avança.
1. ... Cf8+ 2. Rg7, amenaçant el cavall. Si 2. Rf7, el negre simplement retorna amb el cavall a h7: 2. ... Ch7 3. Rg7 Cg5 4. Rg6 Ce6 i si 5. h7, Cf8+.
Després de 2. Rg7, el negre juga 2. ... Ce6+. El blanc no pot fer res. Si 3. Rf7, el negre juga Cg5. I si Rf8, el negre torna a f8.
El blanc no pot fugir dels escacs o del doble i, com que no pot progressar, són taules.
Exemple 5: Una altra tàctica defensiva: l'ofegat.
Per últim un altre recurs defensiu del jugador que té el cavall: l'ofegat.
Encara que sembli que les negres estan completament perdudes en aquesta posició, perquè el rei blanc sembla que arribi a la casella b7 aviat, controlant la casella de coronació i sense possibilitats que el cavall controli la casella de coronació, el negre aconsegueix les taules.
Per començar, el blanc no es pot acostar directament a la casella b7, perquè si juga 1. Rd6, amb Cb5+ perd el peó. Així que ha de seguir un altre camí:
1. Rf6 Rd3 2. Re7 Rd4 3. Rd7. Fins aquí, el blanc s'ha acostat el més ràpid possible a la casella b7, evitant els dobles de cavall i peó, mentre que el negre va acostant el rei a on es desenvoluparà l'acció.
3. ... Ca8, única per evitar que el peó coroni. A partir d'aquí, el rei blanc es segueix acostant a la casella desitjada: b7:
4. Rc6 Re5 5. Rb7. El blanc perd el cavall irremediablement. Perd també la partida? Doncs no, perquè el peó blanc és un peó de torre.
5. ... Rd6 6. Ra8 Rc7 ofegat!
I, per tant, taules.
diumenge, 28 d’octubre del 2007
El problema de la setmana - paraules amb elements químics
El problema d'aquesta setmana me'l va proposar en CER. Es tracta de trobar la paraula més llarga que es pugui escriure amb els símbols dels elements químics. Per exemple, Capa -> Ca (Calci) + Pa (Protoactini). Es poden afegir tants accents com es vulgui, per exemple: Neptú -> Ne (Neó) + Pt (Platí) + U (Urani).
Tancaré el problema el 10 de novembre.
20 punts per la millor solució, 16 per la segona, 12 per la tercera, 8 per la quarta i 4 per la cinquena.
Tancaré el problema el 10 de novembre.
20 punts per la millor solució, 16 per la segona, 12 per la tercera, 8 per la quarta i 4 per la cinquena.
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Venus
Bé, doncs ja és diumenge i deixo aquí el que heu dit sobre Venus. Aquest cop, deixaré només el que heu dit, sense afegir-hi res jo...
Cal votar: 3 punts, 2 punts i 1 punt. Si algú no vota, no rebrà punts.
Xurri:
Venus gira despacio y al revés que otro planetas: allí el sol sale por el oeste, y el día dura más que el año.
Las cuestiones venusianas deberían ser en realidad cuestiones venéreas, pero se cambia el adjetivo porque suena mal.
Kpaixen:
Doncs a veure, si no recordo malament Venus és l'objecte celest -a part, òbviament, de la lluna i el sol- que més brillant es veu des de la terra, degut tant a la proximitat com a una fantàstica atmòsfera que el recobreix, i el converteix en un lloc encantador per anar-hi a passar les vacances d'estiu.
Dan:
Venus es l'indret més infernal del sistema solar: Allà la pressió atmosfèrica t'esclafaria, la temperatura extrema et fregiria i la pluja d'àcid sulfúric et cremaria. Ja es mala baba que sigui l'únic planeta (tret de la Terra) amb nom femení.
David R.:
Hi ha gent que diu que abans la Terra estava gelada i que a Venus s'hi podria viure millor. I potser podia haver-hi vida.
pere:
Venús inclina les dones més cap a la bellesa i l'ornamentació que cap a la bondat; i té aquesta naturalesa per l'aigua, que té apetit cap als cosmètics de la cara, de les mans de les robes i cap a l'agençament de les cases, dels vestits i els colors bells.
Ep, ho diu R. Llull en els seu "Tractat d'astronomia", i sempre deia la veritat, encara que s'equivoqués.
Enigmàlia:
Una característica que m'ha sorprès és que, en el moment en que Venus està més aprop de la Terra, sempre en veiem la mateixa cara.
Com que les casualitats no existeixen, suposo que deu tenir alguna lògica enrevessada que demostra que l'engranatge del Sistema Solar és més complexe que el del millor dels rellotges (em refereixo als mècanics, és clar).
Laia:
No s'ha vist encara que a Venus hi hagi moviment de les plaques tectòniques, que és un procés que ajuda a alliberar l'escalfor de l'interior del planeta. Per tant, per tal de desprendre aquesta calor, forma unes estructures gegants de forma circular anomenades "coronae". Es creu que es formen quan les substàncies que estan a milions de graus sota l'escorça fan pressió cap amunt, i llavors fan que la superfície es corbi. Sovint estan acompanyades de fluxos de lava.
Aquí en podeu veure una foto: http://axxon.com.ar/zap/c-zapmvcoronae.htm
Anna:
Juntament amb el Sol i la Lluna, són els tres únics cossos celestes que es poden veure tant de dia com de nit (el Sol es pot veure de nit???).
Cal votar: 3 punts, 2 punts i 1 punt. Si algú no vota, no rebrà punts.
Xurri:
Venus gira despacio y al revés que otro planetas: allí el sol sale por el oeste, y el día dura más que el año.
Las cuestiones venusianas deberían ser en realidad cuestiones venéreas, pero se cambia el adjetivo porque suena mal.
Kpaixen:
Doncs a veure, si no recordo malament Venus és l'objecte celest -a part, òbviament, de la lluna i el sol- que més brillant es veu des de la terra, degut tant a la proximitat com a una fantàstica atmòsfera que el recobreix, i el converteix en un lloc encantador per anar-hi a passar les vacances d'estiu.
Dan:
Venus es l'indret més infernal del sistema solar: Allà la pressió atmosfèrica t'esclafaria, la temperatura extrema et fregiria i la pluja d'àcid sulfúric et cremaria. Ja es mala baba que sigui l'únic planeta (tret de la Terra) amb nom femení.
David R.:
Hi ha gent que diu que abans la Terra estava gelada i que a Venus s'hi podria viure millor. I potser podia haver-hi vida.
pere:
Venús inclina les dones més cap a la bellesa i l'ornamentació que cap a la bondat; i té aquesta naturalesa per l'aigua, que té apetit cap als cosmètics de la cara, de les mans de les robes i cap a l'agençament de les cases, dels vestits i els colors bells.
Ep, ho diu R. Llull en els seu "Tractat d'astronomia", i sempre deia la veritat, encara que s'equivoqués.
Enigmàlia:
Una característica que m'ha sorprès és que, en el moment en que Venus està més aprop de la Terra, sempre en veiem la mateixa cara.
Com que les casualitats no existeixen, suposo que deu tenir alguna lògica enrevessada que demostra que l'engranatge del Sistema Solar és més complexe que el del millor dels rellotges (em refereixo als mècanics, és clar).
Laia:
No s'ha vist encara que a Venus hi hagi moviment de les plaques tectòniques, que és un procés que ajuda a alliberar l'escalfor de l'interior del planeta. Per tant, per tal de desprendre aquesta calor, forma unes estructures gegants de forma circular anomenades "coronae". Es creu que es formen quan les substàncies que estan a milions de graus sota l'escorça fan pressió cap amunt, i llavors fan que la superfície es corbi. Sovint estan acompanyades de fluxos de lava.
Aquí en podeu veure una foto: http://axxon.com.ar/zap/c-zapmvcoronae.htm
Anna:
Juntament amb el Sol i la Lluna, són els tres únics cossos celestes que es poden veure tant de dia com de nit (el Sol es pot veure de nit???).
dissabte, 20 d’octubre del 2007
El problema de la setmana - de números (2)
Un cop acabat l'anterior problema de números, hi torno amb una variació d'aquell problema.
Es tracta de que m'envieu un número enter entre 0 i 20 per mail (ha de ser per mail, no s'hi val amb comentaris, perquè sinó la cosa no funciona. Si algú envia un número als comentaris, no valdrà).
Aleshores la puntuació serà el número dit, menys dues vegades la quantitat de gent que hagi dit un número estrictament menor, més dues vegades la quantitat de gent que hagi dit un número estrictament major.
Per exemple, si els números escollits són 1, 10, 10 i 20, les puntuacions serien:
1 + 2*3 = 7.
10 + 2*1 - 2*1 = 10.
20 - 2*3 = 14.
Per descomptat, si algú es queda amb puntuació negativa, no li restaré punts.
Tancaré el problema el dissabte 3 de novembre.
Es tracta de que m'envieu un número enter entre 0 i 20 per mail (ha de ser per mail, no s'hi val amb comentaris, perquè sinó la cosa no funciona. Si algú envia un número als comentaris, no valdrà).
Aleshores la puntuació serà el número dit, menys dues vegades la quantitat de gent que hagi dit un número estrictament menor, més dues vegades la quantitat de gent que hagi dit un número estrictament major.
Per exemple, si els números escollits són 1, 10, 10 i 20, les puntuacions serien:
1 + 2*3 = 7.
10 + 2*1 - 2*1 = 10.
20 - 2*3 = 14.
Per descomptat, si algú es queda amb puntuació negativa, no li restaré punts.
Tancaré el problema el dissabte 3 de novembre.
divendres, 19 d’octubre del 2007
Harry Potter i els escacs
Em sap greu, però el fragment del youtube és en anglès.
El llibre també el tinc en anglès (i es troba el fragment a internet en anglès...). En Harry, en Ron i l'Hermione estan buscant la pedra filosofal i...
Està clar que aquí no surt la posició. Però, per fer la pel.lícula, es necessitava una posició clara on l'àlfil negre fes mat, gràcies a un sacrifici del cavall negre. Sinó, no tenia sentit.
Però, és clar, és difícil de trobar una posició d'aquest estil, i s'ha de fer una composició. Una composició amb moltes restriccions.
La creació de la posició la van deixar a en Jeremy Silman, un MI d'Estats Units.
La posició és la següent:
El negre amenaça Ch3 mat, i el blanc juga Dxd3, defensant-se del mat. Després d'això, el negre té un mat forçat amb 1. ... Tc3 2. Dxc3, i ara hi ha dos mats possibles: 2. ... Ac5+ 3. Dxc5 Ch3 mat, o 2. ... Ch3+ 3. Dxh3 Ac5+ 4. De3 Axe3 mat.
Però, és clar, qui ha de seguir per les habitacions és en Harry, i per tant l'opció de 2. ... Ac5+ no és bona. Així doncs, en Ron s'ha de sacrificar perquè en Harry pugui fer mat.
Tot i així, després de que en Jeremy Silman donés aquesta posició, les exigències del guió van fer que la partida s'escurcés. A més, no van incloure en Jeremy Silman als crèdits. Suposo que té raó a estar enfadat...
La seva explicació, així com unes quantes reflexions sobre les partides d'escacs al cine (molt bones), així com la posició jugada a jugada, es poden trobar aquí.
I gràcies a l'administrador d'escaquejant per l'enllaç.
El llibre també el tinc en anglès (i es troba el fragment a internet en anglès...). En Harry, en Ron i l'Hermione estan buscant la pedra filosofal i...
The next chamber was so dark they couldn't see anything at all. But as they stepped into it, light suddenly flooded the room to reveal an astonishing sight.
They were standing on the edge of a huge chessboard, behind the black chessmen, which were all taller than they were and carved from what looked like black stone. Facing them, way across the chamber, were the white pieces. Harry, Ron and Hermione shivered slightly -- the towering white chessmen had no faces.
"Now what do we do?" Harry whispered.
"It's obvious, isn't it?" said Ron. "We've got to play our way across the room."
Behind the white pieces they could see another door.
"How?" said Hermione nervously.
"I think," said Ron, "we're going to have to be chessmen."
He walked up to a black knight and put his hand out to touch the knight's horse. At once, the stone sprang to life. The horse pawed the ground and the knight turned his helmeted head to look down at Ron.
"Do we -- er -- have to join you to get across?" The black knight nodded. Ron turned to the other two.
"This needs thinking about..." he said. "I suppose we've got to take the place of three of the black pieces...."
Harry and Hermione stayed quiet, watching Ron think. Finally he said, "Now, don't be offended or anything, but neither of you are that good at chess --"
"We're not offended," said Harry quickly. "Just tell us what to do."
"Well, Harry, you take the place of that bishop, and Hermione, you go next to him instead of that castle."
"What about you?"
"I'm going to be a knight," said Ron.
The chessmen seemed to have been listening, because at these words a knight, a bishop, and a castle turned their backs on the white pieces and walked off the board, leaving three empty squares that Harry, Ron, and Hermione took.
"White always plays first in chess," said Ron, peering across the board. "Yes... look..."
A white pawn had moved forward two squares.
Ron started to direct the black pieces. They moved silently wherever he sent them. Harry's knees were trembling. What if they lost?
"Harry -- move diagonally four squares to the right."
Their first real shock came when their other knight was taken. The white queen smashed him to the floor and dragged him off the board, where he lay quite still, facedown.
"Had to let that happen," said Ron, looking shaken.
"Leaves you free to take that bishop, Hermione, go on."
Every time one of their men was lost, the white pieces showed no mercy. Soon there was a huddle of limp black players slumped along the wall. Twice, Ron only just noticed in time that Harry and Hermione were in danger. He himself darted around the board, taking almost as many white pieces as they had lost black ones.
"We're nearly there," he muttered suddenly. "Let me think -- let me think..."
The white queen turned her blank face toward him.
"Yes..." said Ron softly, "It's the only way... I've got to be taken."
"NO!" Harry and Hermione shouted.
"That's chess!" snapped Ron. "You've got to make some sacrifices! I take one step forward and she'll take me -- that leaves you free to checkmate the king, Harry!"
"But --"
"Do you want to stop Snape or not?"
"Ron --"
"Look, if you don't hurry up, he'll already have the Stone!".
There was no alternative.
"Ready?" Ron called, his face pale but determined. "Here I go - now, don't hang around once you've won."
He stepped forward, and the white queen pounced. She struck Ron hard across the head with her stone arm, and he crashed to the floor - Hermione screamed but stayed on her square - the white queen dragged Ron to one side. He looked as if he'd been knocked out.
Shaking, Harry moved three spaces to the left.
The white king took off his crown and threw it at Harry's feet. They had won. The chessmen parted and bowed, leaving the door ahead clear. With one last desperate look back at Ron, Harry and Hermione charged through the door and up the next passageway.
"What if he's --?"
"He'll be all right," said Harry, trying to convince himself. "What do you reckon's next?"
Està clar que aquí no surt la posició. Però, per fer la pel.lícula, es necessitava una posició clara on l'àlfil negre fes mat, gràcies a un sacrifici del cavall negre. Sinó, no tenia sentit.
Però, és clar, és difícil de trobar una posició d'aquest estil, i s'ha de fer una composició. Una composició amb moltes restriccions.
La creació de la posició la van deixar a en Jeremy Silman, un MI d'Estats Units.
La posició és la següent:
El negre amenaça Ch3 mat, i el blanc juga Dxd3, defensant-se del mat. Després d'això, el negre té un mat forçat amb 1. ... Tc3 2. Dxc3, i ara hi ha dos mats possibles: 2. ... Ac5+ 3. Dxc5 Ch3 mat, o 2. ... Ch3+ 3. Dxh3 Ac5+ 4. De3 Axe3 mat.
Però, és clar, qui ha de seguir per les habitacions és en Harry, i per tant l'opció de 2. ... Ac5+ no és bona. Així doncs, en Ron s'ha de sacrificar perquè en Harry pugui fer mat.
Tot i així, després de que en Jeremy Silman donés aquesta posició, les exigències del guió van fer que la partida s'escurcés. A més, no van incloure en Jeremy Silman als crèdits. Suposo que té raó a estar enfadat...
La seva explicació, així com unes quantes reflexions sobre les partides d'escacs al cine (molt bones), així com la posició jugada a jugada, es poden trobar aquí.
I gràcies a l'administrador d'escaquejant per l'enllaç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)